Un laboratori impulsat per la URV ha permès a estudiants i participants externs desenvolupar projectes de recerca visual a partir de fotografies d'arxiu

Tornar al lloc exacte on es va fer una fotografia dècades enrere, observar què ha canviat i construir un nou relat a partir d’aquesta comparació. Aquesta és la base de la refotografia, una pràctica que ha centrat el Laboratori Visual de Refotografia organitzat en el marc de l’assignatura Cinema i Patrimoni Cultural i amb el suport de l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals de la URV.

Durant diversos mesos, els participants han treballat amb fotografies històriques, familiars i artístiques per desenvolupar projectes personals que combinen investigació, anàlisi crítica i creació visual. El taller, conduït per Ricard Martínez, d’Arqueologia del Punt de Vista, i Vanina Hofman, responsable de l’assignatura i directora de l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals, ha culminat amb una publicació impresa que recull els treballs realitzats.

“L’objectiu principal del projecte és acostar l’estudiantat a una metodologia específica per a l’abordatge de l’arxiu i del patrimoni fotogràfic a partir d’una pràctica en què poden desenvolupar una anàlisi crítica i elaborar un producte cultural”, explica Hofman. Segons la professora, el procés ha permès als participants analitzar imatges procedents d’arxius històrics, artístics i familiars per reelaborar-les des d’una mirada contemporània.

Més enllà de reproduir una fotografia antiga des del mateix punt de vista, la refotografia s’ha convertit en una eina de reflexió sobre la memòria, la transformació del territori i el significat de les imatges. “Els documents i els arxius són espais de negociació de poder”, afirma Hofman, que destaca el valor de la pràctica per fomentar una mirada crítica sobre la cultura visual.

Els projectes desenvolupats en el laboratori mostren aproximacions diverses. Alex Robre, per exemple, ha treballat a partir d’una fotografia antiga del seu poble per reflexionar sobre el pas del temps i la idea de progrés. El projecte contraposa una imatge històrica amb una nova fotografia del mateix carrer i planteja preguntes sobre els canvis socials i les diferents maneres d’habitar l’espai.

També vinculat a la memòria local, Naroa Pamies ha construït el seu treball a partir d’una fotografia conservada per una veïna del seu poble. Davant la manca de material disponible als arxius, el projecte reivindica la importància de les fotografies particulars com a eines per preservar la memòria col·lectiva.

Per la seva banda, Ginesta Palau ha centrat la seva proposta en les cabanyes d’en Garrell, a la Garrotxa, unes construccions avui desaparegudes. A través del diàleg entre una imatge antiga i una intervenció fotogràfica contemporània, el projecte reflexiona sobre la pèrdua del patrimoni i la manera com les absències també formen part del paisatge.

Segons Ricard Martínez, el laboratori es va concebre perquè els participants poguessin desenvolupar el seu propi projecte de refotografia i documentar-ne tot el procés de treball. Aquest recorregut ha quedat recollit en una publicació editada amb la col·laboració de Pep Escoda i Verónica Moragas, de Photo Km 0, que han assessorat els participants en la construcció narrativa i l’edició final dels projectes, així com en l’exposició que aquests dies es pot veure al CRAI campus Catalunya.