Un informe de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV apunta que la indústria química i l'automobilística són les branques que generen més ocupació tecnològica

La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV ha aprofitat la presentació aquest dimarts a Reus de l’informe trimestral de Conjuntura Econòmica, fet en col·laboració amb les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls, per mostrar les dades d’un monogràfic sobre la capacitat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per crear ocupació intensiva en tecnologia i coneixement. Segons l’estudi, el sud de Catalunya mostra una escassa presència en serveis intensius en coneixement i indústries d’alta tecnologia, malgrat tenir un cert pes en indústries de tecnologia mitjana-alta, com la química i l’automoció.

Segons l’anàlisi, només el 3,39% dels contractes registrats el 2024 al conjunt de la demarcació de Tarragona corresponen a sectors tecnològics. Aquesta xifra és inferior a la mitjana catalana (7,88%) i molt per sota del lideratge de la demarcació de Barcelona (9,58%), que, a més, concentra nou de cada deu contractes tecnològics del país.

El document posa el focus en el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, on es detecten fortes desigualtats internes. Mentre que al Camp la presència de la indústria química, la fabricació de maquinària i el sector de l’automoció li donen més dinamisme, les Terres de l’Ebre només aconsegueixen que el 2% dels seus contractes tinguin component tecnològic, evidenciant una feblesa estructural del seu teixit productiu.

En l’àmbit urbà, la ciutat de Reus sobresurt com un pol emergent d’ocupació tecnològica: tot i tenir la meitat de contractes totals que Tarragona (29.024 a Reus i 57.080 a Tarragona), registra pràcticament el mateix nombre de contractes tecnològics (1.469 contractes tecnològics a Reus i 1.436 a Tarragona). Fruit d’això la taxa d’ocupació tecnològica de la capital del Baix Camp (5,01%), gairebé duplica a la de Tarragona (2,52%). Aquest dinamisme es vincula al clúster farmacèutic, al sector veterinari i, sobretot, a iniciatives en l’àmbit de la programació i consultoria informàtica.

L’informe també apunta a una elevada temporalitat en aquest tipus d’ocupació: set de cada deu contractes tecnològics són temporals, una dada preocupant per a un sector que es vol consolidar com a motor de qualitat i estabilitat laboral.

Malgrat l’avenç en la incorporació de dones, la bretxa de gènere persisteix: només un terç dels treballadors en branques tecnològiques són dones, amb una presència especialment baixa en l’àmbit de la informàtica i l’enginyeria.

Els autors del monogràfic reclamen polítiques decidides per fomentar la formació en àrees STEM, retenir el talent jove i crear un entorn favorable per a les empreses d’alt valor afegit. Es fa necessari, per exemple, impulsar estratègies que incentivin la captació d’inversions i el desenvolupament d’iniciatives locals vinculades a les tecnologies avançades, amb l’objectiu de generar ocupació qualificada i d’estimular la internacionalització del teixit productiu, tant a escala local com en el conjunt de la seva àrea d’influència. Sense aquestes mesures, alerten, serà molt difícil que les comarques del sud de Catalunya es posin al nivell d’altres regions més capdavanteres en innovació i ocupació de qualitat.

L’informe trimestral de Conjuntura Econòmica

Més enllà del monogràfic, la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i les cambres de comerç del territori han presentat l’Informe de Conjuntura Econòmica del segon trimestre del 2025, en què malgrat que es fa palesa una desacceleració econòmica global, l’economia catalana mostra un bon ritme de creixement, impulsada per la demanada interna, especialment el consum de les llars. Tot i això, s’observen senyals d’alentiment i es mantenen reptes pendents en sectors estratègics i productius.

Pel que fa al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, mostren un bon comportament econòmic el 2025 gràcies als serveis, el turisme i la indústria química. Tanmateix, el mercat laboral és estacional i vulnerable, i persisteix el risc de cronificació de les desigualtats territorials, fet que reclama, segons els autors de l’estudi, una estratègia clara de diversificació i innovació.