Les actuacions, amb la participació de la URV i l’IPHES, confirmen que la cova va servir de campament durant un llarg període i identifiquen art rupestre realitzat amb una tècnica no documentada fins ara

Les darreres excavacions a Cova d’Eirós, realitzades aquest estiu amb el suport de la Consellería de Cultura, Educación, Formación Profesional e Universidades de la Xunta de Galícia i desenvolupades per membres del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste, Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN-AAT) da Universidade de Santiago (USC), de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) permeten aprofundir encara més en el coneixement de les formes de vida dels neandertals de les serres orientals de Galícia. A més, es confirma, tal i com es va apuntar en anys anteriors, la seva utilització com a campament en què desenvolupaven diferents activitats com la caça i l’elaboració d’utensilis. També s’han documentat noves manifestacions d’art rupestre a l’interior fetes amb una tècnica no documentada fins ara. Els treballs d’excavació s’han realitzat sota la direcció d’Arturo de Lombera Hernida (GEPN-AAT, USC) i Xosé Pedro Rodríguez Álvarez (IPHES-CERCA, URV) en el context del projecte liderat per Ramón Fábregas Valcarce (GEPN-AAT, USC).

Restes òssies, evidències artístiques i espais d’estudi nous

Els resultats de la investigació ofereixen nova informació sobre el modus de vida de les comunitats neandertals que van ocupar la Cova Eirós, a l’aldea gallega de Cancelo (Triacastela), i sobre el món simbòlic del Paleolític Superior. La nova exploració del nivell amb materials del Paleolític Mitjà amplia el coneixement sobre els grups que van habitar les Serras Orientais fa més de 45.000 anys i van utilitzar la cova com a campament durant temporades relativament llargues. A les excavacions s’han recuperat restes d’estris lítics elaborats amb quarsita i quars recollits a la vora dels rius propers. Amb aquests artefactes es processaven els animals caçats, les pells i es fabricaven eines de fusta. També es van trobar restes òssies i dentals de les preses, com ara mandíbules i ossos de cérvol. Les comunitats neandertals del lloc van capturar cérvols, isards i cavalls a les valls i boscos propers, per després sacrificar-los i portar-los a la cova. Algunes d’aquestes restes òssies encara conserven les marques de tall realitzades amb els estris lítics utilitzats per al seu descarnat. Les peces recuperades demostren que Cova Eirós també va estar ocupada alternativament per carnívors que la utilitzaven com a cubil o cau.

Paral·lelament a les excavacions s’han dut a terme treballs de documentació i fotogrametria i aixecaments 3D dels panells que contenen art a les sales interiors de Cova Eirós. En aquesta campanya s’han identificat nous motius al fons de les galeries realitzats amb una tècnica no documentada fins al moment. La temàtica d’aquests consta de punts i signes aparellats dibuixats amb pintura vermella al sostre de la galeria. L’ús d’ocre com a pigment no havia estat documentat en cap dels panells coneguts fins ara. Aquests motius amplien les tècniques i motius representats a l’art de Cova Eirós.

A més, la campanya ha permès explorar un petit abric a les proximitats de la cova que ofereix bones condicions de vida, un gran espai protegit per una àmplia cornisa i un potent farciment sedimentari que confirma l’ampli ús d’aquest tipus d’abrics i cavitats de Cancelo al llarg del temps.