31/05/2022 Opinió
Amado Alarcón, professor de l'àrea de Sociologia del Departament de Gestió d'Empreses de la URV
El català en l’àmbit socioeconòmic, una font de beneficis
Amado Alarcón ressalta que no es dona al català el reconeixement que es mereix perquè aporti oportunitats de promoció laboral i social tant a autòctons com a migrants
Amado Alarcón ressalta que no es dona al català el reconeixement que es mereix perquè aporti oportunitats de promoció laboral i social tant a autòctons com a migrants
Els efectes de les migracions, de la internacionalització de l’economia i de la globalització en general han tingut un pes considerable en l’ús social del català en l’àmbit socioeconòmic durant les dues darreres dècades a Catalunya. Tal com s’observa a la taula següent, les pràctiques preferentment en català (només català + més català que castellà) descendeixen “amb els companys de feina” al “petit i gran comerç”, “les entitats financeres” o el “personal mèdic”, com una de les professions que hauria de simbolitzar certa proximitat i empatia amb el “client”.
Població segons usos lingüístics i àmbits d’ús. %. Dades enllaçades 2003-2008-2013-2018
Àmbits d’ús | Només català | Més català que castellà | ||||||
2003 | 2008 | 2013 | 2018 | 2003 | 2008 | 2013 | 2018 | |
Companys de feina | 25,6 | 23 | 16,7 | 15,3 | 14,9 | 10,5 | 16,3 | 15,1 |
Petit comerç | 32,8 | 28,7 | 21,4 | 19,9 | 14,5 | 11 | 17,7 | 18 |
Gran comerç | 30 | 23,9 | 17,9 | 17,1 | 12,7 | 9,9 | 15,7 | 15,9 |
Entitats financeres | 45,7 | 37,6 | 30,7 | 30,1 | 8,1 | 7,3 | 11,5 | 11,6 |
Personal mèdic | 38,1 | 34,4 | 27,8 | 26,4 | 9,1 | 7,2 | 12,5 | 12,6 |
Font: Sèries enllaçades. Enquesta d’usos lingüístics en la població 2003-2008-2013-2018 |
Des de l’aprovació de la Llei de política lingüística 1/1998, de 7 de gener, s’ha avançat poc o gens en la regulació per protegir el català en l’àmbit laboral i econòmic. Més aviat el contrari: a partir de diverses sentències judicials, els drets lingüístics en aquests sectors privats s’han vist reduïts, igual com en altres sectors. Amb l’excepció de la contínua i incansable tasca formativa del Consorci per a la Normalització Lingüística adreçada als treballadors, les polítiques de foment del català han estat fonamentalment voluntaristes i amb poca continuïtat entre governs. Amb alguns intents de foment de segells de qualitat lingüística a les empreses o campanyes d’informació, puntuals i amb seguiment qüestionable.
Amb la crisi immobiliària i financera els qui més van patir les conseqüències de l’atur van ser precisament els qui tenien menys coneixement en llengües, i particularment els qui tenien més dèficits en català
Sorprèn la gran contradicció que en una societat de la informació (on cada cop tenen més pes diferents formes d’alfabetització, des de la numèrica fins a lingüística) no donem al català el reconeixement que es mereix en l’àmbit socioeconòmic. Un reconeixement perquè aporti oportunitats de promoció laboral i social tant a autòctons com a migrants, també útil per a les empreses i la satisfacció dels seus clients.
De fet, les anàlisis de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, publicades per la Direcció General de Política Lingüística, han demostrat que amb la crisi immobiliària i financera de 2008 a 2013 els qui més van patir les conseqüències de l’atur van ser precisament els qui tenien menys coneixement en llengües (en totes), i particularment els qui tenien més dèficits en català.
Saber i practicar el català en l’àmbit laboral, estadísticament, constitueix una font de beneficis empresarials, laborals i, en definitiva, socials.
Més notícies de: català, Opinió, Pacte Nacional per la Llengua