08/10/2020 Opinió

Ximena Terra, investigadora del Grup de Recerca MoBioFood del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV

El copy & paste de la biologia molecular

El premi Nobel de Química ha estat per a Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, en reconeixement per les seves investigacions sobre les "tisores moleculars", capaces de reescriure el codi de la vida

Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna han rebut el premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre les "tisores moleculars", capaces de descriure el codi de vida.

La francesa Emmanuelle Charpentier i la nord-americana Jennifer Doudna han estat les dues dones genetistes que han compartit el premi Nobel de Química 2020, pel desenvolupament d’un mètode revolucionari d’edició de gens amb aplicacions terapèutiques i biotecnològiques. Fa 8 anys, les dues científiques i el seu equip van descriure a la revista Science una nova eina que permetia modificar el genoma d’un organisme. El seu ús és fàcil, barat i permet tallar l’ADN exactament on sigui necessari per a, per exemple, corregir una mutació genètica i en el futur, guarir una malaltia rara.

El mecanisme es diu CRISPR/CAS9 i és conegut com a “tisores moleculars”. Aquest sistema combina dues funcions essencials per a l’edició de l’ADN. D’una banda, reconeix específicament la seqüència del genoma que es pretén editar i, un cop reconeguda, talla el DNA. Posteriorment, utilitzant els sistemes de reparació naturals de les cèl·lules, aquest fragment tallat serà substituït per un altre que no contingui la mutació que provoca una malaltia, creant així un gen “sa”.

L’ús de CRISPR/CAS9 és avui una tècnica estesa als laboratoris de química i biologia molecular. La tècnica per tant podria arribar a aplicar-se en al tractament de patologies com el càncer o malalties genètiques, cosa que s’està estudiant a l’actualitat.

El sistema CRISPR es troba de forma natural en alguns bacteris, als quals serveix de sistema immune, ja que els permet tallar l’ADN d’agents invasors com els virus. Les dues investigadores van aconseguir reproduir aquestes tisores gèniques dels bacteris en un tub d’assaig i simplificar els seus components moleculars per tal de què fossin més fàcils d’utilitzar pels investigadors de tot el món. L’espanyol Francis Mojica, nominat també al premi, s’ha quedat sense reconeixement tot i haver estat el descobridor del sistema CRISPR en bacteris.

A banda de les aplicacions biomèdiques abans esmentades, el sistema CRISPR/CAS9 desenvolupat per Charpentier i Doudna pot utilitzar-se en altres camps com la creació de nous cultius amb característiques beneficioses o la modificació de microorganismes utilitzats en la indústria per millorar el seu rendiment.

El desenvolupament d’aquesta tecnologia és recent però ha estat citat des de fa alguns anys com a candidat al Nobel. De fet, no és la primera vegada que les dues genetistes són premiades pels seus avenços científics. Prèviament havien rebut diversos guardons: el Premi Breakthrough de Ciències de la Vida (2014), el Princesa d’Astúries de Investigació Científica i Tècnica a Espanya (2015) i el premi Kavli de les Nanociències a Noruega (2018), entre d’altres.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*