El catedràtic de Microbiologia a la URV parla d'aquest fong que ha afectat malalts de covid-19, especialment al Brasil i a l’Índia

Els últims dies s’han publicat diversos casos de l’anomenat “fong negre” que han afectat malalts de covid-19, especialment al Brasil i a l’Índia (que ja ha reportat més de 9.000 casos). Són diversos els fongs que poden causar aquestes infeccions, i la seva clínica es molt semblant, però el més comú es el Rhizopus arrhizus. Quasi sempre es tracta de persones que s’estan recuperant o que han estat infectats pel coronavirus i que es queixen de malt de cap, sinusitis, dolor facial i necrosi (destrucció) del teixit nasal i orbital, entre els símptomes més comuns. La infecció avança ràpidament i si no es diagnostica aviat el percentatge de mortalitat és molt alt. A la cavitat bucal, sobretot a la zona del paladar, però també en altres parts, els teixits morts es tornen negrosos (d’aquí el nom de fong negre) i també solen aparèixer puntets minúsculs foscos que es corresponen amb estructures del fong que s’està reproduint.

De totes maneres, aquest fong no té res de misteriós ja que fa molts anys que es coneix. Acostuma a afectar  malalts immunodeprimits,  que han estat sotmesos a trasplantaments d’òrgans o diabètics no controlats. En aquests tipus de pacients, els tractaments immunosupressors  són els que afavoreixen el desenvolupament del fong, que per altra banda sol tenir una incidència molt baixa en les persones immunocompetents i no és una malaltia contagiosa. L’aparició d’aquesta infecció en malalts infectats per la covid-19 es creu que es deu al tractament amb esteroides i antibiòtics que formen part de les pautes bàsiques per a la recuperació de malalts greus i que són fonamentals per superar aquesta infecció vírica.

Però alhora també debiliten la immunitat  innata del pacient i permeten que microorganismes ambientals, com alguns fongs  oportunistes, trobin un camp de conreu adequat per créixer i proliferar. També és probable que la contaminació pugui procedir dels aparells de ventilació mecànica i d’administració d’oxigen que no han estat ben esterilitzats. El tractament d’aquestes infeccions, anomenades mucormicosi, no és fàcil ja que aquests fongs no solen respondre bé als tractaments antifúngics habituals i sovint s’ha extirpar l’ull o gran part de la cara si el fong encara no està molt estès.

La URV té especialistes en l’estudi d’aquests fongs

La Facultat de Medicina de la URV disposa d’especialistes que es dediquen a l’estudi d’aquests tipus de fongs. Fa poc, investigadors de la Unitat de Microbiologia han publicat la quarta edició del llibre Atlas of Clinical Fungi. Els dos volums del llibre consten de quasi 2.000 pàgines amb 7.000 referències i descriuen i il·lustren les aproximadament 700 espècies conegudes com a patògenes per a l´home i els animals, incloent-hi la seva identificació i tractament. L’esmentada obra ja registra més de 3.500 citacions. Malgrat haver-se publicat enguany, el llibre ja està esgotat i es preparen noves reimpressions.

Ja que els autors no persegueixen afany de lucre, les seves ventes es reinverteixen en la seva actualització i millora, i es ven a un preu molt baix per tal que els microbiòlegs i científics de països poc desenvolupats, que és precisament on aquestes infeccions són mes freqüents, el puguin adquirir sense dificultat. Aquest atles s’ha convertit en una obra de consulta universal per als metges i científics interessats en malalties per fongs i la pàgina web associada s’actualitza contínuament. Els autors del llibre imparteixen cursos per tot el món i són consultats per nombrosos hospitals i centres de recerca d’arreu. També reben regularment en el seu laboratori de la URV visites de metges i científics interessats en l’estudi dels fongs patògens.