El Premi Nobel de Física 2018 ha anat a parar a mans d'Arthur Ashkin, de Donna Strickland i de Gérard Mourou per les seves trencadores aportacions en el camp de la física del làser

L’elecció dels tres premis Nobel de Física m’ha donat dos motius d’alegria. El primer, perquè l’Acadèmia ha concedit el guardó a Donna Strickland, la tercera científica que el rep després de Marie Curie i Maria Goeppert-Mayer, trencant una estadística injusta si tenim en compte la contribució de les dones a les ciències físiques al llarg de la història.

També em satisfà que s’hagi destacat la contribució del làser com efecte físic i la seva importància per cercar i trobar noves aplicacions. Personalment he dedicat els últims 25 anys de la meva activitat científica a aquest camp.

Sobre els guardonats, Arthur Ashkin, ha demostrat que podem utilitzar el làser per immobilitzar una cèl·lula o una estructura subcel·lular i observar-la amb un microscopi sense pertorbar-la. És la “pinça òptica”. Els camps electromagnètics confinen i estabilitzen sistemes biològics per observar les seves morfologies o comportaments. La institució ha significat també la multifuncionalitat del làser, destacant les contribucions d’Strickland i Gerard Mourou. Els seus treballs han fet possible generar polsos ultracurts, amplificar-los i comprimir-los i assolir energies lumíniques molt altes en un interval de temps molt curt. Avui disposem de làsers polsats que permeten extirpar qualsevol material amb extrema exactitud, funcionant, per exemple, com a bisturís d’alta precisió.

La URV va impulsar el 1992 una línia de recerca sobre la ciència i tecnologia làser. El Grup de Recerca de Física i Cristal·lografia de Materials ha participat en cinc projectes europeus, ha format a 22 doctors experts i ha contribuït al desenvolupament d’aquest àmbit de coneixement amb més de 400 publicacions en revistes científiques d’impacte internacional.