El nou context enllaça sense pausa amb els efectes socials i econòmics provocats per la pandèmia. Per a les famílies més vulnerables, que van ser les més castigades per aquella crisi, ha estat un temps insuficient per recuperar els nivells adquisitius previs. Article d'opinió de Francesc Valls, codirector de la Càtedra d'Inclusió Social de la URV

La interacció entre el conflicte bèl·lic a Ucraïna i les sancions econòmiques posteriors ha accelerat un context econòmic que ja s’estava covant els darrers mesos: la població està perdent capacitat adquisitiva perquè l’encariment dels béns i serveis no es respon amb un augment proporcional dels salaris.

Aquest nou context enllaça sense pausa amb els efectes socials i econòmics provocats per la pandèmia. Tot plegat ha reduït el marge de recuperació econòmica de la població després de la crisi de 2008-2015. Per a les famílies més vulnerables, que van ser les més castigades per aquella crisi, ha estat un temps insuficient per recuperar els nivells adquisitius previs. Les dades així ho indiquen: mentre que la renda mitjana va augmentar prop d’un 10% durant la passada dècada 2010-2020 a Catalunya, els guanys entre la població més vulnerable (concretament, entre el 20% de la població amb menys ingressos) només van ser d’un 3,2%, insuficients per amortir l’escalada dels preus.

Que augmentin els preus és gairebé sempre una mala notícia per a les llars que pateixen més precarietat. Fins i tot, sovint es defineix la inflació com un impost a les persones en risc de pobresa. Això no és ben bé així perquè els impostos, a diferència de la inflació, generen un retorn a la societat en forma de serveis públics i de prestacions monetàries i perquè se’ls suposa una certa capacitat redistributiva (tot i que tant a Catalunya com a l’Estat espanyol l’eficiència de les prestacions en la lluita contra la pobresa és escassa). Com que l’encariment dels béns i serveis és el mateix per a tothom, que haguem de pagar més per un producte tindrà un major impacte en l’economia d’una llar amb pocs ingressos (que per adquirir-lo haurà de dedicar una major part proporcional del que guanya).

A més, hi ha un factor agreujant: l’increment dels preus s’està concentrant en dos àmbits sensibles per a la dignitat de la vida de les persones: l’energia (llum, calefacció, cuina, aigua calenta) i els aliments bàsics (cereals). En aquest context, les llars amb més recursos podran fer ús dels estalvis per mantenir el mateix seu nivell de vida. Algunes fins i tot decidiran invertir part dels estalvis per protegir-los de la devaluació. En canvi, les llars més vulnerables no compten amb aquesta xarxa i el cop davant de les crisis econòmiques sempre és immediat.

L’experiència recent així ho alerta: per fer front als recents períodes de crisi, aquestes llars van haver d’adaptar a la baixa el seu nivell de vida (reduir el consum, per exemple en calefacció i aigua calenta; i reduir la qualitat dels productes adquirits), van acumular retards en els pagaments de les factures i de l’habitatge i van haver de buscar ajuda a uns serveis socials que estan desbordats intentant donar resposta a problemàtiques socials velles i emergents.