09/10/2018 Opinió
Maria Llop, catedràtica de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica i coordinadora del Grup de Recerca Quantitative, Urban and Regional Economics de la URV
Premien el paper de la innovació tecnològica i del medi ambient al creixement econòmic
Els guardonats han destacat per dissenyar mètodes capaços d’abordar un creixement econòmic sostenible i sostingut en el llarg termini
Els guardonats han destacat per dissenyar mètodes capaços d’abordar un creixement econòmic sostenible i sostingut en el llarg termini
El Premi Nobel d’Economia 2018 ha estat concedit a William D. Nordhaus (catedràtic a la Universitat de Yale) i a Paul M. Romer (catedràtic a la Universitat de Nova York). Segons l’Acadèmia Sueca de Ciències, òrgan que concedeix el premi, els guardonats han destacat per ‘dissenyar mètodes capaços d’abordar algunes de les qüestions actuals més bàsiques i urgents, relatives a com generar un creixement econòmic sostenible i sostingut en el llarg termini’.
De forma pionera, als anys 70 Nordhaus va incorporar el medi ambient en els models econòmics. Això va requerir l’ús d’informació purament econòmica però també d’altres disciplines, com la química o la física. Aquesta ampliació metodològica va encetar una recerca interdisciplinària, en què l’economia deixava d’estar aïllada de les ciències naturals.
El 1990 Romer va revolucionar la teoria macroeconòmica de llarg termini desenvolupada fins llavors, amb una publicació que marca l’inici de la teoria del creixement econòmic endogen. La solució de Romer va consistir en incorporar per primera vegada el canvi tecnològic en els models de creixement a llarg termini. Les idees i la innovació passen a considerar-se diferents a altres béns convencionals i, per això, requereixen un tractament específic per a prosperar en els mercats.
L’economia del medi ambient és una línia d’investigació desenvolupada al Centre de Recerca en Economia Industrial i Pública de la URV. Exemples dels resultats acadèmics aconseguits són les fructíferes connexions amb altres investigadors i centres de recerca de prestigi internacional, o la participació d’una investigadora de la URV en el panell d’experts que avalua els projectes de l’Horitzó 2020 de la Unió Europea dedicats al canvi climàtic.
Més notícies de: Opinió