Montserrat Palau destaca que la falta d'oferta cultural en català a les noves plataformes per als nens i joves els deixa sense referents en aquesta llengua. Per això demana generar l'oferta, dissenyar continguts tenint en compte les noves realitats i les noves generacions

Si no plantem ni reguem, no és d’estranyar que el que acabem obtenint sigui un ermot i no pas un jardí. I l’ús de la llengua catalana en el consum cultural, a més de molts altres problemes, en té un de molt greu: la gent jove. La joventut, com a emissora o receptora de productes culturals, no ho fa en català i les xifres són esfereïdores en alguns camps. La canalla, adolescents i joventut no tenen gairebé oferta al seu abast.

És clar, a més, que estem parlant de noves generacions en un món que canvia de paràmetres i crea nous suports, nous canals i nous tipus de consum. La situació s’ha agreujat els darrers anys perquè no tenen referents ni es creen continguts que els tinguin en compte i que ho tinguin en compte. I aquestes generacions són, no ho oblidem, el nostre present i futur, la nova saba per a la llengua.

Fem servir paper, tinta i llibres. Però també ordinadors i mòbils. I amb el telèfon tens al moment la definició del diccionari, les dates i explicació d’un fet històric o l’article especialitzat sobre qualsevol matèria d’estudi. I és més fàcil “llegir” poemes si te’ls canten els teus grups preferits, fer rutes literàries geolocalitzades o veure la ressenya d’un booktuber que no pas llegir un suplement cultural de la premsa en paper o digital. La literatura infantil i juvenil té una relativa bona salut, però no així els hàbits de lectura.

Manquen productes culturals en català dissenyats per a la joventut. Si no hi ha producte, no el pots consumir

I manquen productes culturals en català dissenyats per a la joventut. Si no hi ha producte, no el pots consumir. El canal i el club Súper3 de la televisió catalana resten als llimbs, lluny de la vitalitat i el ressò d’anys d’esplendor amb Les tortugues Ninja, Bola de drac o Arare. Sèries que veuen encara algunes criatures perquè els tenen a casa en gravacions antigues. Perquè, a banda d’Els germans Kratt, pocs títols actuals et diuen si els preguntes quins dibuixos animats els agraden.

No hi ha a penes videojocs en català. No hi ha gaires pel·lícules o sèries en les cadenes o plataformes. Hi ha una “certa vida” al món instagramer, però limitat. Com en el cas dels i les youtubers. Fins i tot influencers catalanes famoses amb xifres exorbitants de seguiment, com Dulceida o Laura Escanes, opten pel castellà. No hi ha tampoc youtubers gamers ni e-sports. I ni parlem del Wattpad, una plataforma social de narrativa, en què la catalana no hi ha tret ni la poteta, sinó mitja ungla.

Cal apostar per dissenyar continguts tenint en compte les noves realitats i les noves generacions. Si es crea mercat, es creen referents.

Però, al mateix temps, hi ha fets que ens permeten poder pensar en positiu per trobar solucions. Per exemple, l’èxit de la sèrie Merlí, en les diferents temporades. Per exemple, la gran popularitat de programes de televisió i ràdio com Crims o La sotana. I el gran exemple dels darrers temps, el triomf d’un producte senzill com Eufòria. Les dades van creixent setmana darrere setmana, però –i no val a badar- vora un 30% de la seva gran audiència són joves de 13 a 24 anys i un 35% de 4 a 12 anys.

Per tant, potser cal apostar per dissenyar continguts tenint en compte les noves realitats i les noves generacions. Si es crea mercat, es creen referents. Si hi ha oferta, es desperta la demanda i es creen hàbits de consum. I aquesta hauria de ser una aposta decidida pel que fa a les polítiques culturals i audiovisuals. Allò de l’ou i la gallina: primer la demanda o primer l’oferta? En aquest nostre món capitalista i consumista optem per la facilitat, per consumir allò que tenim i en la llengua que t’ofereixen. I crearàs també amb la llengua que t’ofereix més plataformes, més ressò i més èxit. Si no hi ha oferta, si no plantem ni reguem, no ens estranyem que el resultat sigui un erm.