Quan la pandèmia de la Covid-19 encara no està controlada, la guerra d'Ucraïna, que afavoreix l'amuntegament de persones, algunes d'elles segurament infectades, contribueix a incrementar la virulència del virus. Ho exposa en aquest article el professor Àlex Arenas, expert en xarxes complexes i en l'expansió de pandèmies

L’any 1918 la grip espanyola es va cobrar com a mínim 50 milions de persones en només un any i mig, la quantitat més gran de morts humanes a conseqüència d’una malaltia infecciosa fins a dia d’avui; la taxa de mortalitat va arribar a ser del 20%. A la Primera Guerra Mundial, el virus va colpejar els dos bàndols i les pèrdues humanes a causa de l’epidèmia van ser molt més altes que les causades pel conflicte bèl·lic.

Les claus d’aquesta virulència estarien associades a persones en situacions d’estrès que s’amunteguen en refugis antiaeris, en els camps de refugiats, a les presons i als hospitals; la seva proximitat física, i els seus sistemes immunològics compromesos. Són factors que brinden l’oportunitat perfecta perquè un patogen de transmissió per aerosols (com el virus influenza o el SARS-CoV-2) augmenti la seva virulència. L’any 1918 la grip es va trobar amb un camp de proves perfecte per convertir-se en un súper virus, en infectar soldats estressats i sovint desnodrits, amuntegats en trinxeres i hospitals, que després van ser enviats a llocs llunyans, per rebre tractament, afavorint la dispersió del virus.

En el cas de la Covid-19 i la recent invasió militar de Rússia a Ucraïna hem de ser molt conscients que la pandèmia encara no està controlada a nivell mundial, i afegir-hi una guerra, pot ser extremadament perillós. Si mirem la Incidència Acumulada (IA) de Covid-19 a tots dos països, veiem que està baixant, però encara es troben a nivells preocupants. Ucraïna registra uns 600 casos per 100.000 habitants. Rússia, el doble: prop de 1.200. A més, la població ucraïnesa intenta protegir-se dels atacs, buscant refugis dins o fora del país, essent la situació de risc epidemiològic molt elevat. No és segur que aquesta situació porti una nova variant més virulenta, però tampoc es descartable.

D’altra banda hi ha mobilitzacions humanes massives, les més altes dels darrers 75 anys, de persones que acabaran en camps de refugiats, desplaçades i en condicions poc salubres que, en molts casos, portaran el virus. I a això s’hi afegeix la situació dels que es queden. Milers de persones es protegeixen de les bombes russes al metro de Kíiv o als soterranis dels edificis amuntegades. El virus segueix evolucionant i, quan el sistema immune està feble, té més oportunitats de superar les barreres d’immunitat, i això es tradueix en virulència.

La guerra és una catàstrofe humanitària sempre, un patiment innecessari que aflora el pitjor de la raça humana. Però fer-ho en les condicions epidemiològiques actuals suposa un risc més gran de destrucció que no hauríem d’admetre.