Roser Casanova i Elisabet Cerrato, professores de Dret Processal, apunten a la necessitat d'un canvi de normativa perquè el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit indispensable i no només un mèrit per accedir a la carrera judicial a Catalunya

A data d’avui l’escàs ús del català a l’Administració de Justícia és una alarmant realitat que requereix una immediata resposta si volem garantir-ne la supervivència.

Entre els principals motius que ens porten a aquesta preocupant situació, cal destacar-ne dos: d’una banda, la falta d’exigència normativa del coneixement de la llengua catalana per part de jutges i magistrats per accedir a la carrera judicial a Catalunya, de manera que el coneixement del català només rep el tractament de mèrit preferent en la provisió d’aquestes places, i la capacitació lingüística únicament es té en consideració a efectes de promoció. D’altra banda, en estreta connexió amb l’anterior motiu, el fet que hi hagi un alt percentatge de personal jurisdiccional de fora de Catalunya (que no ha d’acreditar el coneixement del català) condiciona que l’idioma utilitzat prioritàriament durant la tramitació dels procediments judicials sigui el castellà.

Aquest decebedor panorama va motivar que el professorat de l’àrea de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili realitzés un treball de recerca (2015) –finançat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya– per detectar les raons de l’escàs ús del català en l’àmbit de l’Administració de Justícia i aportar algunes vies de solució per fomentar-ne la utilització. Els resultats van ser –i segueixen sent–  molt poc esperançadors, i posen de manifest el caràcter residual de la nostra llengua als tribunals.

Tot i ser conscients de la dificultat del repte que tenim per endavant, provocat en bona mesura per la manca d’un canvi normatiu que exigeixi el coneixement del català per assumir la titularitat d’una plaça en un òrgan judicial català, creiem que encara és possible revertir aquesta situació a través de la instauració de polítiques legislatives de discriminació positiva a favor del català. Mentre no arribin, les institucions catalanes s’han de comprometre a posar a disposició dels professionals jurídics eines que potenciïn l’ús de la llengua catalana a l’àmbit judicial. I sembla que ja ho estan començant a fer.

Un molt bon instrument per potenciar el català per part del operadors jurídics de ben segur serà el recent inaugurat portal de recursos de llenguatge jurídic en català “Compendium.cat”, presentat el passat 22 d’abril a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Es tracta d’un projecte institucional impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana, amb altres institucions –entre les quals, la Generalitat de Catalunya–, que aglutina més de 500 recursos lingüístics i jurídics en llengua catalana, i que és accessible de manera gratuïta i en obert.