09/12/2024 Opinió

Oriol Rios Gonzalez, Investigador del Departament de Pedagogia

Valents davant d’assetjadors: com fomentar un ambient de respecte i solidaritat a escoles i instituts

Oriol Rios, investigador del Departament de Pedagogia, reflexiona sobre els avantatges d'incloure els alumnes en la lluita contra l'abús escolar

Els informes internacionals recents sobre assetjament escolar mostren que estem davant d’un problema a tot el món, amb efectes negatius en el rendiment escolar i en la salut dels menors.

A l’Estat, un dels darrers estudis publicats revela que s’han reduït aquest tipus de situacions, encara que és una enquesta d’opinions entre l’alumnat, de manera que no disposem ni de dades sobre les situacions concretes viscudes ni sobre les víctimes que han de canviar de centre.

Quan els “valents” rebutgen les actituds abusives

Tallar o prevenir les situacions d’assetjament entre iguals i aconseguir centres educatius lliures d’assetjament és l’objectiu de moltes investigacions sobre aquest tema. La recerca ja ha identificat algunes actuacions que estan reduint la violència escolar. 

Algunes d’aquestes actuacions queden recollides a l’informe encarregat per la Comissió Europea Achieving student well-being for all: educational contexts free of violence, on es presenten les característiques de 13 intervencions i les evidències científiques de les millores que han aconseguit. 

Entre elles, en destaquen dues que s’han implantat en diferents centres educatius a nivell mundial amb excel·lents resultats. D’una banda, el club de valents violència zero, que consisteix a fer el mateix alumnat gestioni la convivència, rebutjant de manera contundent qualsevol actitud abusiva i reforçant les actituds respectuoses i ètiques. Els qui actuen de manera respectuosa i ètica són “valents”, valorats per la resta de la comunitat. Al principi, tot l’alumnat és valent si respecta les normes consensuades i té aquestes actituds. 

Tant el professorat com les famílies i els estudiants poden reforçar aquesta valoració utilitzant el llenguatge del desig per dotar de valor i atractiu aquelles persones que respecten les normes acordades. Aquest llenguatge suposa utilitzar actes comunicatius, ja siguin paraules, gestos o interaccions, que generin interès i desig als escolars que tenen comportaments respectuosos i igualitaris.

Decidir les normes per consens

La segona opció és el que es coneix com a model dialògic de prevenció i resolució de conflictes. En aquest model s’obren espais de deliberació continuada sobre les normes que han de regular la vida en un centre escolar. A través d’aquesta deliberació, en què participen totes les persones que ho desitgin, es decideixen les normes per consens aportant arguments de validesa. 

Tant la participació de la comunitat com el diàleg igualitari al voltant de les normes són elements clau. Aquesta forma d’organització de la convivència escolar ha demostrat contribuir a generar un ambient educatiu de respecte on cada individu en una escola o institut és responsable que es compleixin les normes acordades. 

El paper dels espectadors 

Aquestes actuacions s’enquadren en allò que l’evidència científica en convivència escolar ha anomenat la intervenció de l’espectador o ser una persona upstander —es tracta d’un neologisme en anglès combinant la paraula “bystander”, literalment, persona que hi és, amb “stand up”, aixecar-se. 

Aquest plantejament cerca destacar el paper fonamental que tenen les persones que observen la situació de violència i la seva capacitat d’intervenir per aturar-la. Les persones upstander actuen també protegint les víctimes de diferents maneres, per exemple denunciant l’agressió a responsables del centre, escoltant-les sense qüestionar la seva versió del que ha passat, no deixant-les soles i oferint la seva amistat. Aquest posicionament prevé la violència i millora el clima escolar generant un ambient on les víctimes desitgen continuar al centre en tenir la tranquil·litat que la seva seguretat serà garantida. 

Millor prevenir que castigar 

Vistes les dificultats d’enfrontar-se a una situació d’assetjament escolar quan ja ha passat, de reparar els danys a la víctima que, sovint en els casos més greus, es veu empesa per les circumstàncies a abandonar el centre educatiu, resulta fonamental plantejar-se la prevenció com una política activa. 

La recerca ens mostra que les mesures preventives basades en la participació decisiva de la comunitat escolar i la bystander intervention contribueixen a un clima de respecte i solidaritat en què els casos d’assetjament disminueixen significativament o no es produeixen.

Article publicat a The Conversation.

Print Friendly, PDF & Email
Subscriu-te als butlletins de la URV

Comenta

*