El llibre de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial relata les transformacions socials, empresarials i econòmiques davant del repte del canvi climàtic, la disminució de les diferències socials i la lluita contra la pobresa i apunta les eines i mancances per fer front al futur immediat com a territori

Parlem d’Economia. Estudi del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre 2016-2021 és el llibre de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial que firmen els economistes Joaquim Margalef i Josep Alcoceba. L’estudi és una anàlisi de la situació socioeconòmica del territori per entendre on som i amb quines eines i amb quines mancances hem de fer front al present i futur immediat com a territori: transformacions socials, empresarials i econòmiques davant del repte del canvi climàtic, la disminució de les diferències socials i la lluita contra la pobresa, entre d’altres.

Els autors han analitzat les dades de les principals fonts d’informació i dels informes trimestrals de conjuntura publicats per la mateixa Càtedra, la qual cosa fa l’estudi especialment interessant i complex. Contemplen amb una perspectiva temporal àmplia els darrers anys, la qual cosa els permet reflexionar sobre les premonicions o els punts crítics de l’economia de la zona que els economistes assenyalaven cada any i que continuen sent vigents.

Aquest dimarts han presentat el volum, editat per Publicacions URV, en un acte a la seu del Col·legi d’Economistes de Tarragona. Van acompanyar Joaquim Margalef i Josep Alcoceba, Mercedes Teruel, directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la URV, i Miquel Àngel Fúster, president de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes.

L’impacte de la Covid i els rebots, la preocupació per la pujada de preus i les polítiques fiscals i monetàries aplicades o el conflicte bèl·lic europeu entre Rússia i Ucraïna creuen ell llibre, que ofereix també una anàlisi de l’estructura del mercat laboral, la tipologia de contractes i les seves conseqüències en la piràmide poblacional, les inelasticitats, una taxa d’activitat inferior a la mitjana catalana i la capacitat exportadora del territori, entre d’altres.

Les conclusions

Joaquim Margalef i Josep Alcoceba apunten cinc conclusions principals sobre l’economia del territori. En primer lloc, continuen les dificultats de creació d’ocupació, cosa que comporta nivells elevats d’atur, amb unes taxes molt elevades i un elevat percentatge d’aturats de llarga durada que tenen moltes dificultats per incorporar-se al mercat laboral. La contractació laboral de la zona es caracteritza per la seva forta temporalitat i l’eventualitat de contractes.

En segon lloc, l’oferta empresarial es manté, però s’observa un fenomen contradictori: hi ha un lleuger increment de les persones físiques mentre que les jurídiques disminueixen. Malgrat aquesta particularitat, hi ha un grup significatiu d’empreses de més de 50 treballadors essencials en el teixit productiu de la zona en diversos sectors.

En tercer lloc, en termes d’ocupació, l’economia s’ha terciaritzat, mentre que la majoria del valor afegit s’obté de la indústria energètica i química. Aquesta terciarització no és d’activitats excessivament competitives, sinó molt lligades al lleure, les activitats comercials, l’administració i els serveis derivats.

En quart lloc, el comerç amb l’exterior mostra un saldo negatiu, ja que predominen les importacions. Això permet una distribució cap al mercat interior i una reexportació de productes elaborats amb les compres a l’exterior, principalment en el sector químic. A banda d’això, hi ha un augment de la propensió de vendes a l’exterior per part de petites i mitjanes empreses de la zona, amb una exportació no sempre regular i molt orientada cap a la zona euro.

En cinquè lloc, les expectatives inversores a la zona depenen molt de decisions externes i no pas d’una dinàmica d’acumulació d’activitats productives que hi estan assentades. Són diversos els indicadors que reflecteixen aquesta situació: d’una banda, el menor dinamisme inversor en societats, i de l’altra, la caiguda dels crèdits bancaris a l’àrea i la disminució del palanquejament per l’augment dels dipòsits.

Margalef i Alcoceba detallen que les característiques estructurals condicionen la capacitat de reacció de la demarcació de Tarragona davant les crisis econòmiques. Així, la sortida de la crisi de 2008 va durar 8 anys i cap al 2019 semblava que l’activitat de la zona agafava força i podia iniciar uns canvis estructurals per compensar les inelasticitats que la dinàmica productiva de la zona generava. Tanmateix, la crisi de 2020 va ser un imprevist que va tornar a frenar les expectatives que s’havien generat. Els indicadors semblen mostrar que, després de la crisi del 2020, l’any 2022 s’assoliran alguns dels valors del 2019.

Finalment, l’actual marc d’inflació, de crisi climàtica, de canvi energètic i de contenir els efectes de pobresa ha determinat les línies de la política econòmica tant de la Unió Europea com del Banc Central Europeu, així com dels governs dels estats membres, que han afrontat la crisi de 2020 de manera completament diferent de la de 2008. S’ha donat liquiditat, s’han fet elevades transferències i s’han plantejat ajudes a la inversió, la qual cosa implica un important reforç dels fons europeus. Els recursos invertits en el Next Generation és un exemple d’aquesta política que ja s’ha començat a aplicar.

Els autors remarquen que Tarragona vol participar en l’aprofitament d’aquests recursos, cosa que pot representar canvis significatius en l’adaptació de l’economia de la zona als equilibris energètics i mediambientals en què s’emmarca. De totes maneres, cal fer un esforç especial perquè els projectes elaborats arribin a empreses mitjanes, ja que poden ser un dels motors essencials del canvi productiu a la zona.

El llibre dona continuïtat a l’estudi fet sobre el període 2000-2008, L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona, i forma part de la col·lecció Quaderns del Camp de Publicacions URV.