Aquest curs es gradua la primera promoció del grau d’Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions, que promou l’aprenentatge basat en projectes i en problemes

La primera promoció del grau en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions, que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV, es gradua aquest curs 2017-18. Seran una quinzena d’estudiants que sortiran al mercat laboral amb l’experiència del treball pràctic i basat en projectes que han fet en diverses assignatures del grau. De fet, a partir de segon curs, aproximadament la meitat de les hores dels estudis són de pràctiques, problemes i projectes, ja que “incrementa el grau de motivació i implicació dels estudiants i, per tant, això genera un valor afegit al resultat de l’aprenentatge”, diu David Girbau, responsable de l’ensenyament. Una qüestió que corroboren els estudiants, com Oriol Mèlich i Pau Martí: “El treball per projectes ens fa més autònoms perquè en el temps i amb les especificacions que et donen has d’assolir l’objectiu”.

A través d’aquesta metodologia els estudiants no només adquireixen coneixements tècnics, sinó que també aprenen mecanismes per resoldre problemes i casos reals que després utilitzaran en la seva trajectòria professional. En un sector com el tecnològic, això té molta importància perquè “els canvis són grans i ràpids, i cal que tinguin les competències per adaptar-s’hi. Moltes de les feines que existiran d’aquí uns anys encara no les coneixem ara”, diu Girbau. Per tant, és necessari que es trobin en problemes, s’encallin, facin errors i aprenguin a sortir-ne.

A més a més, amb el canvi d’Enginyeria Telemàtica a Telecomunicacions (realitzat el curs 2016-17), ”ens centrem en les telecomunicacions actuals, sobretot la Internet de les coses i les tecnologies, aplicacions i serveis mòbils”, afirma Girbau. Així, els estudiants aprenen la sensorització de ciutats intel·ligents, domòtica, telemedicina, indústria connectada, connectivitat de l’automòbil, aplicacions web, bases de dades i big data, sense oblidar les més tradicionals, com ara comunicacions òptiques, per satèl·lit, la telefonia o les xarxes de dades.

Per exemple, en l’assignatura de Telemedicina, els estudiants treballen amb un dispositiu portable que permet mesurar el pols i detectar si hi ha arrítmies o algun trastorn. Els estudiants Marina Prats i Fabian Altozano, que treballen en aquest projecte, expliquen que ”el dispositiu conté un sensor, un microcontrolador que processa les dades, i aquestes s’envien mitjançant Bluetooth al telèfon mòbil, des d’on es poden visualitzar i pujar al núvol”. A més, expliquen que l’APP que han programat “permet rebre i visualitzar les dades al mòbil en temps real”. Toni Lázaro, que es el professor de l’assignatura, argumenta que amb treballs com aquest poden avaluar el nivell d’autonomia dels estudiants perquè “se’ls marca un punt d’arribada” i “cooperant entre ells han de ser capaços de fer el que se’ls demana a través de diverses sessions”.

Un altre dels projectes és el disseny i connexió de sensors que mesuren la humitat, la temperatura, la pressió atmosfèrica i el so ambient al campus Sescelades a una xarxa Zigbee. Es tracta de construir allò que les ciutats sostenibles tindran en el futur: “Les ciutats intel·ligents estaran plenes de sensors que permetran tenir coneixement a temps real de multitud de paràmetres com índexs de contaminació, nivell de soroll, nivell d’al·lèrgens, ubicació dels aparcaments lliures, entre d’altres. És a dir, conèixer a temps real el que està passant”, avança Girbau. Així, els estudiants dissenyen i programen els dispositius, que consten d’un sensor, un microcontrolador, una bateria, un transceptor i una antena per enviar la informació al núvol. Un cop es reben les dades, es pot generar una acció.

Àlex Robles i David Ripoll són dos dels alumnes que han treballat en un projecte de radioidentificació i control d’accessos basat en NFC, la mateixa tecnologia contactless que ens permet pagar amb la Visa o amb el telèfon mòbil, i expliquen que aquesta metodologia els porta a “espavilar-nos per nosaltres mateixos i buscar millores”. Ja estan al darrer curs, en què esperen graduar-se. “Per sort, hem trobat pràctiques remunerades”, comenten, i se senten preparats per sortir al mercat laboral. De fet, es considera que al sector de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicacions) hi ha atur zero. La vinculació del grau amb empreses del sector, tant per realitzar estades de pràctiques com el treball fi de grau, és important.

Per inserir-se el més preparats possible, al grau en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions no només es formen els estudiants en coneixements tècnics, sinó també en gestió, emprenedoria i innovació. “Els estudiants reben una formació multidisciplinar, en què intentem que ho vegin tot des d’un punt de vista global i de sistema”, diu Girbau. Això és perquè cal estar preparats: “Els llocs tècnics cada vegada més els ocuparan màquines, per tant cal ser competents per fer aquelles tasques no predictibles, allò que ens diferencia de les màquines, tot allò que és difícil de programar i transformar en un algoritme”. Així, per exemple, en l’assignatura de projectes treballen la direcció, planificació i seguiment de projectes, mentre que a l’assignatura d’innovació i emprenedoria veuen la viabilitat comercial d’aquests projectes, la possibilitat d’inserció al mercat o de patentar, entre d’altres.