Els premis Joan Pedrerol Gallego reconeixen investigacions que van de l’ecofeminisme a la neurociència, passant pel combat de l’abús infantil, la medicació ciutadana en la justícia, l’estudi de l’envelliment i la salut hepàtica

El Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili ha distingit sis projectes de recerca en la novena edició dels premis Joan Pedrerol Gallego, que cada any reconeixen les investigacions dutes a terme a la URV que demostren tenir un impacte social més gran. La inclusió de la mirada ecofeminista en la transició ecològica, el reforçament de la medicació com a eina per resoldre conflictes, el seguiment i millora de l’envelliment, l’ús de la intel·ligència artificial per combatre l’abús infantil i el tràfic de persones, la implicació del bisfenol A en la salut hepàtica i la monitorització cerebral dels nounats són els temes de les recerques premiades.

Els sis guardons es divideixen en tres grans àmbits de coneixement i, dins de cadascun, hi ha dues modalitats: ex post, quan el projecte està finalitzat i presenta les evidències de l’impacte social, i ex ante, quan el projecte està en les primeres fases i aporta una predicció de l’impacte social esperat. Els premis han comptat aquest any amb el suport de la Diputació de Tarragona.

Així, en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, el premi en la modalitat ex ante se l’ha endut una investigació del grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat, del Departament de Dret Públic, que aborda l’absència de la perspectiva ecofeminista en la transició ecològica a l’estat, la qual cosa consideren un obstacle per construir solucions inclusives i sostenibles. L’objectiu del projecte, anomenat ECOFEM, és crear col·lectivament un marc conceptual basat en la igualtat de gènere i la no discriminació com a eix central per incidir en les polítiques públiques per a la transició ecològica.

Del mateix grup de recerca és el projecte guanyador en la modalitat ex post. Es tracta d’un estudi sobre el nou rol de la ciutadania davant la justícia administrativa basat en la medicació, un sistema que volen regular i implementar per prevenir i resoldre conflictes. El projecte, interdisciplinari i amb perspectiva de gènere, suposa l’obertura d’una nova línia de recerca sobre mediació administrativa que pretén consolidar-se en el futur.

Pel que fa a l’àmbit de les ciències experimentals, les enginyeries i l’arquitectura, el grup de recerca Salut Intel·ligent-ASCLEPIUS, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, ha estat reconegut en la modalitat ex ante pel seguiment agentiu i contextual de l’envelliment tenint en compte la capacitat intrínseca i la preservació de la privacitat. El projecte, anomenat CAPTAIN, aplica la salut cognitiva i la intel·ligència artificial agèntica per estudiar l’envelliment humà mitjançant l’avaluació privada de la capacitat intrínseca de les persones.

En la modalitat ex post, el grup de recerca Smart Technologies Research Group, també del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, ha rebut el guardó per la seva participació en els projectes HEROES i ALUNA, ambdós finançats per la UE, desenvolupant eines OSINT (tècniques d’intel·ligència de fonts obertes per recopilar informació pública i analitzar dades per convertir-ho en coneixement útil) basades en IA per combatre el material d’abús sexual infantil i el tràfic de persones. La recerca, el desenvolupament i la difusió han reforçat la investigació transfronterera i la protecció de les víctimes.

Per últim, en l’àmbit de les ciències de la salut i la vida, el Grup d’Estudi de Malalties Metabòliques Associades a la Insulin-Resistència (GEMMAIR), del Departament de Medicina i Cirurgia, ha estat premiat en la modalitat ex ante pel seu estudi sobre el bisfenol A i la salut hepàtica, en què analitzen la implicació d’aquest compost en la malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica, avaluant-ne l’absorció intestinal i els efectes hepàtics. A més, s’estudia l’impacte d’una dieta lliure de bisfenol A en la progressió de la malaltia mitjançant biomarcadors bioquímics, inflamatoris i hepàtics.

Pel que fa a la modalitat ex post, el reconeixement ha estat per al grup de recerca de Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia), amb investigadors del Departament d’Enginyeria Mecànica i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que ha creat un elèctrode que ha de substituir els tradicionals que s’utilitzen per a la monitorització cerebral per a nounats, que generen artefactes que la limiten. El nou elèctrode elimina aquesta barrera, permetent un millor diagnòstic i tractament de problemes neurològics i ampliant, per tant, la monitorització de manera fiable a tots els prematurs i nadons de risc.