L'estudi elaborat per investigadores de la URV identifica el casteller o castellera tipus: d'un nivell d'estudis elevat, de classe mitjana i mitja alta, catalanoparlant i d'esquerres

L’estudi “Una diapositiva sociocultural dels castellers i castelleres de Catalunya”, pioner en el seu camp, trenca amb alguns mites i confirma alhora algunes hipòtesis presents en l’ideari col·lectiu. El dilluns 4 de setembre les autores de l’estudi, Elisa Alegre-Agís (investigadora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, i Mireia G. Mohedano, graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la URV, van presentar-ne els resultats. En el projecte, guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), hi han participat 88 colles, amb una mostra de 1.852 persones enquestades.

Els resultats mostren un perfil del casteller o castellera tipus: una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, d’esquerres, simpatitzant del moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari.

El món casteller s’evidencia inter generacional i format per una clara majoria de persones nascudes a Catalunya, diferint de la realitat de la població catalana que té percentatges molt més alts de persones migrades. Les persones castelleres són hegemònicament catalanoparlants, per la qual cosa les colles esdevenen un vehicle per la conservació, reproducció i projecció de la llengua catalana. Aquesta població s’identifica com a catalana, i és propera a l’independentisme. També és molt destacable que quasi el 84% de les persones participants es consideren del bloc d’esquerra i extrema esquerra.

En termes d’orientació sexual, hi ha quasi un 20% de població que no s’identifica com a heterosexual. Aquesta tendència progressista, però, no es veu reflectida en termes de gènere ja que les colles estan encara particularment masculinitzades, especialment les colles amb més història i més nombre d’integrants. Així, els resultats constaten que els homes estarien ocupant més càrrecs de poder i responsabilitat (a les juntes de govern, i més especialment a les juntes tècniques). Les dones, però, trencant amb la història dels inicis dels castells, formen part en un 57% de les posicions de tronc.

Històricament, les colles estaven principalment compostes per classes populars i obreres, mentre que en l’actualitat aglutinen una població de classe mitjana i mitja alta en un bon percentatge. El mateix passa amb el perfil acadèmic: els primers castellers i castelleres tenien un baix nivell d’estudis, i actualment tenen un nivell d’estudis molt més elevat respecte al de la societat catalana.

Pel que fa al compromís amb la colla, s’observa un nivell molt alt de manera general: un gran gruix de persones realitzen canvis en la seva vida laboral i quotidiana per tal d’atendre a les necessitats d’assajos i calendari de les colles.

L’estudi és el primer que es realitza al món casteller i la valoració que en fan les investigadores és molt positiva, ja que els resultats permeten obtenir una visió global de l’organització de les colles i les persones que les integren, per així estudiar quines són les mancances i les fortaleses d’aquestes organitzacions, optimitzar i establir estratègies de gestió.

La finalitat última d’aquest estudi és contribuir a fer més gran el món casteller amb la definició obtinguda del perfil dels castellers i castelleres, de la seva relació amb l’organització i les motivacions individualitzades que els fan adquirir un compromís personal amb la colla amb l’objectiu d’assolir un repte col·lectiu.