Els resultats d’aquest treball s’han donat a conèixer a la jornada “Com s’expliquen els Castells”, organitzada per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller

La Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller ha celebrat aquest dissabte al Museu Casteller de Valls la seva jornada anual centrada enguany en la relació entre castells i mitjans de comunicació amb el títol “Com s’expliquen els Castells”. L’esdeveniment ha estat el marc per presentar un estudi pioner encarregat per la Càtedra al Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que, per primera vegada, analitza de manera quantitativa l’audiència dels continguts castellers que es difonen a través de televisió, ràdio, premsa i plataformes digitals. La recerca ha estat coordinada per la investigadora d’aquest departament,Marta Montagut, i realitzada pel doctorand Gio Gonzales.

Fins ara, el debat sobre castells i mitjans s’havia abordat principalment des d’una perspectiva qualitativa. Aquest nou treball permet aproximar-se a la realitat mediàtica actual amb dades concretes, centrades sobretot en l’any 2024, i constata que hi ha una oferta comunicativa diversa que combina mitjans generalistes amb productes i plataformes especialitzades.

Entre les dades més destacades hi ha el consum sostingut de les retransmissions de La Xarxa: les emissions en directe van registrar un temps mitjà de connexió per dispositiu d’uns 30 minuts, una xifra notable en continguts de llarga durada. La jornada de diumenge del Concurs de Castells 2024 va ser la retransmissió més vista en HbbTV a la Xarxa. També es va posar de manifest l’impacte de la viralització de continguts visuals, com el vídeo del pilar de 9 d’El Món Casteller, que ja s’apropa als 19 milions de reproduccions a Instagram.

La recerca conclou que els castells constitueixen un fenomen comunicatiu complex en què intervenen aspectes com la proximitat, la folclorització, les especificitats territorials o l’esponsorització local de les retransmissions. Un dels reptes identificats és la manca d’estàndards homogenis de mesura d’audiències, degut a què cada mitjà utilitza sistemes propis i dificulta l’establiment de comparatives consistents.

A partir dels resultats, l’estudi planteja diferents qüestions de futur, com ara quin és el perfil real de l’espectador casteller, si és rendible programar aquest tipus de contingut, qui hauria de capitalitzar-ne les retransmissions o si aquestes han de narrar-se com un esport o cal preservar un equilibri entre competitivitat i valors culturals i tradicionals.

A més de la presentació d’aquest treball, la jornada ha comptat amb una taula rodona on estaven representades diverses formes de difondre els castells: va comptar amb el conductor de les transmissions televisives de la Xarxa, Carles Cortès; l’editor de la Revista Castells, Santi Terraza; la membre de l’equip de Castells a RAC1, Anna Marin; el responsable dels comptes de xarxes socials de elmoncasteller.cat, Josep Torreño i una de les responsables del programa de ràdio La Figuereta, Elisenda Rovira.

La jornada també ha aprofundit sobre l’impacte que té en la difusió dels castells la sèrie dirigida per Leticia Dolera, “Pubertat”, amb un dels actors de la sèrie, Biel Duran, i el cap de colla dels Nens del Vendrell, Kevin Prados, que ha actuat com a assessor casteller d’aquesta sèrie que actualment es pot veure a HBO Max, i que a la primavera s’emetrà a través de 3cat.cat.

Aquesta ha estat la quarta edició de la trobada acadèmica de la Càtedra, que en anteriors edicions es va centrar en la protecció jurídica dels castells com a Patrimoni de la Humanitat; la qualitat i accessibilitat de les fonts i arxius històrics sobre castells, i del paper social de les colles, més enllà de les estrictes construccions de torres humanes.