El catedràtic Josep Domingo aborda la privadesa de les dades personals en els usos informàtics a la tertúlia científica de Iubilo

El passat dimarts 3 de març el catedràtic distingit de la URV Josep Domingo Ferrer va impartir la presentació sobre “Ciència de dades, privadesa i ètica” a la Tertúlia científica, dins la programació mensual de Iubilo-URV. Domingo és un reconegut expert a nivell internacional en aquest tema i dels més destacats de Catalunya i Espanya, amb un currículum excepcional. Ha aconseguit la distinció de Professor d’Investigació ICREA en quatre períodes i és director fundador del CYBERCAT, el Centre de recerca en ciberseguretat de Catalunya. Entre altres mèrits, cal assenyalar haver obtingut la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de diverses institucions internacionals de ciències de la computació, i tenir la condecoració de Chevalier de l’Orde de les Palmes Acadèmiques de França.

Domingo va començar recordant les ficcions distòpiques —o sigui, les utopies negatives de societats opressives i totalitàries—, com les conegudes novel·les El procés de Franz Kafka, escrita el 1925; Un món feliç  (Brave New World), d’Aldous Huxley, del 1931; la de George Orwell, 1984, escrita el 1949, o el film Minority Report, de Steven Spielberg, del 2002, ficcions totes elles on els ciutadans són oprimits en base al control constant. El gran desenvolupament d’internet actual, que ens facilita la vida de moltes maneres, ha fet que es generin dades massives globals de tothom, ja que totes les activitats deixen rastre digital, que “algú” recull i guarda. Per això actualment aquelles ficcions distòpiques poden ser realitat segons com, i cal veure com protegir-se’n.

Comptant totes les dades que es generen a internet, no només a les xarxes socials, es calcula que globalment es produeixen uns 4.000 terabytes d’informació per segon, equivalents a uns 4.000 milions de llibres per segon, o sigui com si cada humà terrestre estigués escrivint un llibre cada mig segon. A més d’aquest gran volum, les dades massives es caracteritzen per la velocitat i la varietat.

Tal com va comentar Domingo, la Ciència de Dades fa servir totes les dades de la població d’interès per extreure’n conclusions i fer-ne anàlisis noves i sofisticades, a diferència de l’estadística convencional, que infereix propietats poblacionals a partir de mostres petites. Malgrat la seva gran utilitat en molts camps, les dades massives poden envair la privadesa de les persones, sovint sense el seu coneixement, i en ser utilitzades per les eines d’intel·ligència artificial, aquestes prenen decisions automàtiques que, si les dades estan esbiaixades, poden ser discriminatòries.

Domingo va assenyalar l’amenaça dels marxants de dades (data brokers) que recullen o compren dades personals i les venen, sobretot a empreses de màrqueting personalitzat, però també amb usos potencialment nocius. Tot seguit, va repassar les defenses, tant legals com tècniques, que tenim al nostre abast. De les tècniques, va comentar per exemple la del control de revelació estadística, que permet treure conclusions útils tot preservant la privadesa, ja que treballa amb dades anonimitzades.

Tot i que les eines protectores hi són, hi ha una tensió entre la privadesa, d’una banda, i la maximització del benefici i l’interès legítim d’analitzar dades, de l’altra. Com a resultat, les administracions tendeixen a relaxar la protecció del ciutadà. Tal com va quedar palès al debat posterior i va remarcar Domingo, cal demanar a les administracions més mesures legals, i també cal més recerca en defenses tècniques per protegir el ciutadà, però que no impedeixin treure profit de la ciència de dades per fer més fàcil la vida de la gent.