L’estudi detecta els punts febles de l’eix Francolí-Pont del Diable i fa propostes ideals amb l’ajuda de relats de ficció per despertar l’interès de la població i que proposi els escenaris preferibles

Un projecte multidisciplinari amb la participació de diferents grups de recerca i departaments de la Universitat Rovira i Virgili, a més d’altres institucions, busca millorar l’accessibilitat i facilitar l’ús dels espais de salut del municipi de Tarragona. Concretament, a través d’una de les actuacions del projecte, i després de detectar els dèficits dels parcs i camins de l’eix Francolí-Pont del Diable, l’equip de treball ha fet una sèrie de propostes “ideals” que han de ser valorades per la ciutadania. La intervenció comença amb la creació de tres relats de ficció, difosos a través de les xarxes socials, que remeten als qüestionaris d’opinió. La idea és que les administracions rebin l’informe final amb els punts de millora detectats i les propostes, a més de la percepció i els desitjos de la població, claus per aconseguir unes àrees de salut més en sintonia amb les necessitats socials i el potencial ambiental. 

Aquesta actuació, coordinada pel Grup de Recerca en Disseny, Salut i Benestar (EINA), adscrit a la UAB, forma part del projecte Restaura, liderat pel Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) de la URV i que té l’objectiu genèric de millorar els ecosistemes culturals, de salut i de benestar de les zones urbanes i periurbanes properes a clústers petroquímics. 

Al llindar de la utopia

La recerca prèvia de l’equip de treball va servir per detectar diferents punts de millora en els espais de salut estudiats, bàsicament els parcs del Francolí i del Pont del Diable. Segons els investigadors i investigadores, hi ha manca de punts de trobada per fomentar el teixit social; soroll excessiu a causa de les infraestructures de comunicació; falta de punts d’avituallament, repòs i confort tèrmic; dificultat d’ubicar-se en l’entramat de camins i encreuaments amb les vies de trànsit rodat, i, en general, un paisatge ple de costures entre la natura i els elements industrials.  

A partir d’aquí, s’han dissenyat propostes d’intervenció innovadores. Per exemple, al Parc del Francolí s’hi pot trobar una zona verda amb fonts, bancs, i ombraris. Al camí que va fins al Parc Eco-Històric del Pont del Diable, sota el pont de l’autopista, s’hi crea un punt de trobada d’entitats de foment de la cultura musical. És un espai d’encontre de diferents veus, on convergeixen artistes sonors amb el teixit associatiu dels barris. D’altra banda, el Pont del Diable disposa d’un nou pavimentat que facilita l’accés i el gaudi visual del monument. “Es tracta de generar escenaris ideals al llindar de la utopia i la distòpia per activar la ciutadania, que són els que tenen poder per produir els canvis”, afirma Elena Bartomeu, investigadora de la UOC. Com que alguns dels dèficits observats tenen solucions massa cares i inviables, es genera tot un material gràfic i comunicatiu per despertar en la gent l’imaginari d’ús de l’escenari preferible, perquè el visualitzin.  

Amb aquest mateix objectiu es recorre a la ficció, també per cridar l’atenció del públic i aconseguir una participació àmplia en el projecte. Així, el diable fent de les seves vora l’aqüeducte romà; diàlegs impossibles entre l’autopista i el riu Francolí, i la recerca d’una idíl·lica zona verge són els protagonistes aquests dies a les xarxes socials. Un cop fixada l’atenció del públic, se’l convida a participar en els qüestionaris d’opinió, als quals també es pot accedir a través dels QR situats en pòsters repartits pels escenaris del projecte o a través de l’enllaç de l’enquesta.

L’última fase del projecte serà fer arribar l’informe final a l’ajuntament, amb els dèficits detectats i la percepció i les necessitats de la ciutadania. Com que s’ha fet des de la utopia, buscant escenaris idealitzats, el resultat serà sobretot una referència del que es vol, una línia a seguir. “No s’han de posar límits a la creativitat imaginativa quan es tracta de fer aflorar la voluntat de la gent. Si no som capaços d’imaginar-ho, no ho podrem fer”, afirma Bartomeu.

“Actius de salut quotidians” 

El projecte vol deixar clar, tal i com afirma Yolanda Pérez, investigadora del GRATET, que els actius de salut d’un entorn urbà no només són els centres sanitaris: “També ho són els senders, els gimnasos a l’aire lliure…, que són actius de salut quotidians. Cal fer-los més agradables, més amables i adaptats a les necessitats, els desitjos i les característiques dels ciutadans. Cal assegurar-ne el funcionament i el manteniment.” En definitiva, dissenyar-los relacionant la salut, el medi ambient i les característiques socials de la població.

El projecte Restaura compta amb la participació d’investigadors, a més del GRATET, del Grup de Recerca sobre Arquitectura i Patrimoni de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, del Departament de Geografia de la URV, dels departaments d’Infermeria i Medicina i Cirurgia de la mateixa universitat, dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, de l’INEF, d’EINA-Centre de Disseny i Art -adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona-, del departament d’Urbanisme de la Universidad de Concepción (Xile) i del departament de Teoria i Pràctica de l’Arquitectura i del Disseny de la Universitat de Zulia (Veneçuela). El projecte, de nom complet “Serveis ecosistèmics culturals, de salut i de benestar en zones urbanes i periurbanes amb clústers petroquímics” (RESTAURA-PID2020-114363GB-100), és finançat pel Programa Estatal d’Investigació, Desenvolupament i Innovació per Generar Coneixement del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-24.