La investigació, liderada per la professora Montserrat Duch, compta també amb un documental i un mural artístic que es presentaran diumenge 15 de gener en un acte públic al barri de Bonavista

“El moviment veïnal a Tarragona: 1964-1979” és el nou projecte de recerca liderat per Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV. El treball d’investigació, dut a terme durant el 2022, rememora les lluites veïnals de l’època. Com a resultat d’aquest projecte s’ha fet un documental divulgatiu sobre el moviment veïnal, que es va estrenar el diumenge 15 de gener al Teatre de Bonavista, i també es es va presentar un mural artístic commemoratiu d’aquest moment històric. La recerca ha comptat amb el finançament de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del Govern de l’Estat espanyol.

La recerca, que ha anat a càrrec de l’investigador i antropòleg Francisco Bardají, estudia l’evolució històrica del moviment veïnal de Tarragona durant la segona etapa de la dictadura franquista i la Transició. Concretament, des del 1964 -any en què es funda de manera clandestina la primera associació de veïns de la ciutat, la de Bonavista- fins al 1979 amb la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques.

L’estudi se centra en un repàs de la trajectòria de les diverses associacions veïnals i del paper de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), a més de relatar diferents històries i vivències de l’etapa. L’arribada de persones migrades a la ciutat des de diverses zones de l’Estat, les campanyes de diferents reclamacions dels veïns –com ara el servei irregular d’aigua domiciliària o la necessitat de serveis bàsics al barri– i la situació de segregació que es vivia als barris perifèrics obrers són alguns dels temes tractats.

Per portar a terme aquesta investigació s’ha fet una tasca de buidatge i de recull d’informació a través de fonts documentals, entrevistes orals de testimonis, l’anàlisi de les diferents campanyes de reivindicacions i la confecció cronològica dels fets més transcendentals.

“El moviment veïnal va tenir unes dinàmiques molt actives en aquella època”, exposa Duch, directora del grup de recerca ISOCAC. “Va ser un espai democràtic de militància que va servir per crear identitat de barri i reivindicar les demandes”, afegeix. La catedràtica destaca la convivència del moviment veïnal amb altres causes, com el moviment obrer o el moviment estudiantil i la participació  en espais com l’Assemblea de Catalunya. Els investigadors valoren positivament el desenvolupament de la recerca, que ha aconseguit acotar el tractament històric del moviment veïnal en la dimensió de Tarragona, a banda “d’aportar coneixement a la recerca i la caracterització del segon Franquisme”.

Un documental que recupera testimonis de l’època

Com a part del projecte també s’ha fet un documental elaborat per la periodista Berta Ramos, que es va estrenar diumenge, en un acte presidit per Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, i Josep Pallarès, rector de la Universitat. Aquest audiovisual, de 21 minuts de durada, fa pedagogia i divulgació sobre el moviment veïnal en base a la documentació de l’època. Conté entrevistes de diferents testimonis, fotografies inèdites de famílies dels barris i imatges d’arxiu dels No-Do de la Filmoteca espanyola, d’arxius de l’Ajuntament de Tarragona i de l’Arxiu Històric de Tarragona de la Generalitat de Catalunya.

“L’experiència ha estat gratificant i positiva, d’aprenentatge i treure conclusions globals sobre aspectes de l’època que ja coneixia”, afirma Ramos. El documental El moviment veïnal a Tarragona 1964-1979 es podrà tornar a veure el dimarts 14 de febrer a les 12 h a la Sala de Graus del campus Catalunya, seguit d’una taula rodona sobre el moviment veïnal a la ciutat amb Federico Bardají, Berta Ramos i Montserrat Duch, com a part del Programa de Memòria Democràtica en el qual col·labora la Universitat conjuntament amb institucions el territori.

“La nostra feina ha de retornar a la societat”, va manifestar Duch, investigadora principal del projecte, que va afegir que actes com el d’ahir serveixen perquè “totes les persones protagonistes del moviment veïnal a Tarragona vegin que el seu esforç i les seves lluites van valdre la pena, perquè van aconseguir molts dels serveis dels quals ara gaudim”.

Un mural i materials didàctics per a batxillerat

El mateix dia de l’estrena també es es va presentar el mural artístic commemoratiu Homenatge al moviment veïnal de Tarragona, elaborat pel col·lectiu Artgroup 27.7, amb l’il·lustrador Álvaro Hernández al capdavant, que s’ha finançat des de l’Ajuntament de Tarragona a través de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica.

Per fer el mural que es pot veure al parc infantil de la plaça de la Constitució de Bonavista hi han participat alumnes de l’Escola Bonavista i L’Escola Joan XXIII. La intervenció artística té dues grans mans enllaçades que simbolitzen la unió i la lluita conjunta de les catorze associacions veïnals de Tarragona durant la dictadura i la transició democràtica. Amb el mateix objectiu de representar la unió del veïnat, s’hi han dibuixat persones de totes les edats i de diferents oficis, així com els edificis d’habitatges típics dels barris de Ponent i el Balcó del Mediterrani.

A més d’aquestes accions, com a part del projecte de recerca s’està duent a terme una formació destinada a professorat de ciències socials de batxillerat per crear “La carpeta pedagògica del moviment veïnal”, uns materials didàctics sobre el tema adreçats als estudiants, i també es preveu la publicació d’un llibre sobre la recerca.