L'obra és la primera descripció integral del català medieval i aborda de manera completa i sistemàtica l'estudi de la nostra llengua amb una metodologia actualitzada

La Gramàtica del català antic és una obra singular que aborda per primera vegada de manera completa i sistemàtica l’estudi del català medieval segons una metodologia actualitzada. No solament va destinada als investigadors i especialistes en llengua catalana i en lingüística romànica, sinó també a l’alumnat universitari de filologia i a qualsevol persona interessada a aprofundir en el coneixement del català antic i en els processos que expliquen l’evolució de la llengua fins a l’actualitat.

És fruit d’una extensa col·laboració interuniversitària. Hi participen en la coedició nou editorials universitàries de l’àmbit lingüístic català: les universitats Rovira i Virgili, d’Alacant, Jaume I, Illes Balears, Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i Girona, a més d’IVITRA i de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta participació institucional reflecteix la transcendència d’una obra com aquesta, concebuda com a instrument de referència per a l’estudi del català medieval i que ha comandat i coordinat Publicacions de la Universitat de València.

L’obra es por adquirir al portal de Publicacions de la Universitat de València, compta amb la participació de Jordi Ginebra i Josep Rull, investigadors del Departament de Filología Catalana de la URV, i consta de cinc volums i 57 capítols, redactats per més de seixanta especialistes procedents d’universitats i centres de recerca de dins i de fora de l’àmbit lingüístic català.

La GCA, amb vora 5.000 pàgines, se centra fonamentalment en la sintaxi, el component més desatès i desconegut fins ara de la llengua medieval, però no descuida els aspectes fonètics i fonològics ni els referits al lèxic, la fraseologia o la morfologia flexiva i derivativa. L’estudi combina la perspectiva sincrònica, centrada en la descripció de les diferents fases del català medieval, amb la diacrònica, que permet resseguir els processos de canvi que les connecten. Quan és pertinent, els fenòmens estudiats es posen també en relació amb els precedents llatins i amb el català de l’edat moderna i actual.

L’obra, que apareix amb el número 38 dins la collecció “Biblioteca Lingüística Catalana”, dirigida per Antoni Ferrando, s’inicia amb uns capítols introductoris que serveixen per a contextualitzar l’estudi pròpiament lingüístic. Així, s’hi formula una proposta detallada de periodització de la història del català, s’hi analitzen els aspectes més rellevants de la història externa de la llengua entre els segles XI i XVI, i s’hi dona compte de les variacions diatòpica, diafàsica, diastràtica i textual.