El projecte europeu THERESA busca solucions a les barreres jurídiques que planteja el desplegament de l’hidrogen

L’hidrogen està cridat a ser un element clau en la transició energètica, però el seu desplegament a escala global, europea i estatal encara està condicionat per barreres jurídiques. Amb l’objectiu d’analitzar aquests reptes i proposar solucions, s’ha impulsat el projecte THERESA (Training for a Hydrogen Economy-based Renewable Energy Society in the Anthropocene), la primera xarxa europea d’investigació doctoral sobre la regulació de l’hidrogen. Els primers resultats d’aquest treball s’han publicat en un monogràfic al Journal for European Environmental & Planning Law (JEEPL). La recerca està liderada per l’investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Endrius Cocciolo, en col·laboració amb la Universitat de Groningen (Països Baixos) i la Universitat de Finlàndia Oriental.

La recerca ha consistit en analitzar de manera sistemàtica el marc jurídic actual i els factors clau que poden fer viable una economia de l’hidrogen. En tractar-se d’una economia emergent, presenta riscos, incerteses i barreres reguladores que podrien obstaculitzar-ne el desenvolupament sostenible. Aquesta feina està permetent avançar significativament en el coneixement jurídic d’aquest àmbit, omplir buits legals crítics i proposar solucions pràctiques als reptes normatius que existeixen.

Entre les principals troballes i qüestions que s’han abordat en aquests anys destaquen la identificació de les inconsistències normatives que afecten la cadena de valor de l’hidrogen i que en dificulten el desenvolupament a escala europea; un examen dels obstacles legals que impedeixen la integració efectiva de l’hidrogen en els plans nacionals d’energia i clima així com l’avaluació dels sistemes de certificació que existeixen i la seva adequació per facilitar un comerç internacional d’hidrogen sostenible i equitatiu.

A la vegada, també s’ha desenvolupat un marc conceptual sobre el “Prisma de l’hidrogen”: la creació d’una eina analítica per avaluar la cohesió reguladora, la mitigació de riscos i el compliment normatiu en el sector del transport pesant. També s’ha investigat sobre les limitacions de l’enfocament uniforme en la participació pública, apostant per un marc legal basat en l’equitat per garantir una transició energètica justa. A més, l’equip investigador ha identificat barreres legals que dificulten la valorització de residus, l’eficiència dels recursos i l’ús sostenible de l’aigua en la producció d’hidrogen renovable.

Finalment, en els estudis publicats s’ha evidenciat la necessitat de comptar amb una regulació transversal, que permeti espais experimentals per a la innovació legal i la integració sectorial. La publicació d’aquest número monogràfic suposa un avenç significatiu en la recerca sobre el marc jurídic en construcció per a l’hidrogen, proporcionant una base sòlida per al desenvolupament d’instruments normatius coherents que fomentin la transició cap a una societat basada en energies renovables.

El treball realitzat és fruit de la col·laboració de l’equip investigador que forma part de la xarxa del projecte THERESA: Paola Jiménez Casanova i Álvaro Martín Morán (URV); Kelsey Pailman i Alba Forns Gómez (Universitat de Groningen); Jaqueline Pinto i Francisca Gallegos (Universitat de Finlàndia Oriental). Tot l’equip treballa sota la supervisió del grup acadèmic format per Endrius Cocciolo, Jordi Jaria-Manzano i Aitana de la Varga Pastor, investigadors del Departament de Dret Públic de la URV; Lorenzo Squintani, Ruven Fleming i Lea Diestelmeier (Univesritat de Groningen) i Kim Talus i Sirja-Leena Penttinen, de la Universitat de Finlàndia Oriental. El projecte està finançat pel programa Marie Sklodowska-Curie de la Unió Europea.