Un estudi amb participació de la URV analitza el corrent antifeminista entre adolescents i joves i alerta d’una bretxa de gènere creixent en les actituds cap a la igualtat

En els darrers anys, diverses enquestes han detectat una bretxa cada vegada més gran entre nois i noies joves en la manera d’entendre el feminisme i les polítiques d’igualtat. Un nou estudi sobre les actituds antifeministes d’adolescents i joves masculins a Catalunya analitza el fenomen i explora quins factors socials, culturals i digitals contribueixen a explicar-lo. El treball, publicat en un informe, combina l’anàlisi de dades d’enquestes amb una revisió de la literatura científica i entrevistes a persones expertes dels àmbits acadèmic i educatiu.

La recerca —feta per Jordi Bonet (UB), Barbara Biglia (URV) i Leon Freude (UB) i finançada per la Fundació Irla— examina com es manifesten les resistències al feminisme entre la generació Z i com es relacionen amb la manera com els joves construeixen la seva identitat masculina, amb els entorns de socialització i amb la circulació de narratives antifeministes a les xarxes socials. L’objectiu? Comprendre millor l’abast del fenomen i aportar recomanacions per a les polítiques públiques, especialment en l’àmbit educatiu i comunicatiu.

Segons expliquen els autors, el corrent antifeminisme actual no es limita a actituds masclistes tradicionals, sinó que sovint adopta formes més indirectes, que acostumen a estar “legitimades socialment”. Això inclou discursos que neguen que continuï existint discriminació contra les dones o que consideren que “el feminisme ha anat massa lluny”. Aquest tipus de posicionaments formen part del que la literatura acadèmica anomena sexisme modern, una forma de resistència a la igualtat que s’expressa de manera menys explícita però que pot tenir un impacte important en l’opinió pública.

“Per entendre la resistència actual al feminisme cal mirar més enllà del masclisme tradicional i analitzar com es construeixen les identitats masculines en un context social de canvi”, explica Barbara Biglia, investigadora del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili i una de les autores de l’estudi. Biglia alerta que molts nois  creixen en “una tensió entre les expectatives d’igualtat de gènere i els estàndards tradicionals de masculinitat” cosa que pot generar reaccions defensives davant dels avenços feministes.

Una bretxa de gènere creixent entre el jovent

L’anàlisi de diferents enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostra diferències significatives entre nois i noies joves pel que fa a la seva relació amb el feminisme. Per exemple, en una enquesta del 2023 només el 29% dels nois d’entre 16 i 26 anys afirmaven sentir interès per les mobilitzacions feministes, mentre que entre les noies el percentatge arribava al 65%.

D’altres indiquen que més de la meitat dels nois joves considera que el moviment feminista “ha anat massa lluny”, i alguns fins i tot que la violència masclista és exagerada o inventada pel feminisme. Aquestes percepcions contribueixen a ampliar la bretxa de gènere en les actituds cap a la igualtat i posen de manifest que les narratives antifeministes han guanyat presència en alguns segments del jovent.

Els investigadors subratllen, però, que aquest fenomen no es pot explicar només a partir del comportament dels joves. Els discursos antifeministes són produïts i difosos principalment per adults —actors polítics, mitjans de comunicació o influenciadors digitals—: “Seria un error culpabilitzar la joventut”, assenyala Biglia. Els joves, doncs, són receptors de discursos que sovint es generen en altres espais socials i polítics: “Entendre com es produeixen i es difonen aquests discursos és clau per abordar el problema”.

El paper de la socialització i les xarxes socials

L’estudi destaca que l’adolescència és un moment especialment important en la construcció de les identitats de gènere. Durant aquest període, els joves interioritzen normes i valors sobre què significa ser home o dona a través de diversos espais de socialització, com la família, l’escola, les amistats. També hi juguen un paper les xarxes socials, els mitjans de comunicació o altres canals alternatius.

Sobre les xarxes socials, els investigadors assenyalen que en molts casos juguen un paper rellevant en la difusió de narratives antifeministes. Plataformes digitals, fòrums o continguts d’influenciadors poden amplificar discursos que presenten el feminisme com una amenaça o que qüestionen les polítiques d’igualtat. Aquestes narratives sovint es complementen amb altres postures reaccionàries —com les que s’oposen als drets LGBTIQ+ o a les polítiques antiracistes— i poden actuar com una porta d’entrada cap a posicionaments polítics d’extrema dreta.

Cap a polítiques i intervencions més efectives

Davant d’aquest panorama, l’estudi conclou que cal reforçar les polítiques educatives i les intervencions que aborden la igualtat de gènere amb adolescents i joves. Els autors destaquen la importància d’incorporar una mirada crítica sobre les masculinitats i de generar espais de reflexió que permetin als nois qüestionar els “mandats tradicionals de gènere”, és a dir, les expectatives socials que associen la masculinitat amb el domini, l’agressivitat o la negació de la vulnerabilitat.

També recomanen millorar les estratègies de comunicació i alfabetització mediàtica per ajudar els joves a analitzar els discursos que circulen a les xarxes socials de forma crítica. Per la investigadora de la URV, treballar amb els nois és imprescindible per avançar cap a una societat més igualitària: “No es tracta només de denunciar el masclisme, sinó d’oferir eines perquè els joves puguin construir formes de masculinitat que no es basin en la dominació ni en la desigualtat”.

Referència: Bonet, J., Biglia, B., & Freude, L. (2026). Rebel·lies que no transformen: l’antifeminisme entre la població jove i adolescent cis-masculina a Catalunya. Fundació Irla.