Investigadors i investigadores de diferents disciplines de la URV responen a preguntes clau sobre les causes i les conseqüències de la proliferació i intensificació dels temporals en el territori, les infraestructures i les persones

Javier Sigró, investigador del Departament de Geografia

Membre del Centre for Climate Change (C3) de la URV, és expert en la gènesi dels fenòmens meteorològics i la seva relació amb l’escalfament global.

Com es produeixen aquestes tempestes tan extremes?

Es produeixen quan tenim inestabilitat atmosfèrica, i hi ha diversos mecanismes. El més conegut potser és la típica dana, que ens porta aire fred en alçada i si, a més, tenim aire calent en superfície, es produeix un refredament, un creixement dels núvols i, conseqüentment, unes precipitacions que poden ser importants i de forma convectiva.

I són difícils de predir?

És relativament fàcil de predir quan tenim condicions d’inestabilitat atmosfèrica, és a dir, quan hi ha les condicions perquè es produeixin tempestes importants. El que ja és més difícil de predir és en quin moment i on es produiran, i quina serà la persistència. Aquest tipus de comportament de per si és bastant caòtic

Aquest tipus d’aiguats són els que han passat tota la vida, la tradicional gota freda, o està canviant alguna cosa?

Al Mediterrani tenim una llarga trajectòria de fenòmens d’alta intensitat de precipitació, però aquestes situacions ara es produeixen d’una forma intensificada. Per tal que es produeixi una precipitació torrencial d’aquest tipus tenim inestabilitat atmosfèrica, fred en alçada i un mar Mediterrani que cada vegada està més calent i que està subministrant humitat i energia a aquests fenòmens, això fa que siguin més virulents. Si a més es dona que la circulació és dèbil, aquest cúmul de nuclis de tempestes es mou molt lentament, de manera que aquesta alta intensitat es concentra en un mateix territori i hi provoca acumulacions d’aigua molt importants. En definitiva, tenim tota una sèrie de condicions que històricament han fet que al Mediterrani tinguem aiguats importants i que s’agreugen amb el canvi climàtic. En algunes de les tempestes més importants s’estava parlant d’entorn a un 20% d’intensificació per acció del canvi climàtic

---

Jordi Toda, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica

Físic, meteoròleg i docent a la URV, és tècnic de predicció i vigilància al Servei Meteorològic de Catalunya.

Com es prediuen aquests fenòmens que estem vivint últimament?

La base de la predicció meteorològica moderna són els models de predicció numèrics. Aquests models tenen actualitzacions diàries per a tots els camps de predicció meteorològica (precipitació, vent, humitat…), a partir dels quals podem fer la predicció del temps. Una de les característiques d’aquests models, però, és que ens donen dades fixes en cada un dels seus camps, i una predicció meteorològica s’ha de donar en termes de probabilitat. Nosaltres acabem tenint una probabilitat que un fenomen es pugui donar i succeeixi amb una sèrie de característiques.

Aquests models han millorat els últims anys?

Sí. Una predicció, ara, a cinc dies vista, és molt més bona que la de fa 25 anys. A dos o tres dies vista, la fiabilitat d’aquests models arriba a més del 70, 80, fins i tot 90%. La fiabilitat és molt bona. El que sí que és cert, però, és que mai podrem arribar a una probabilitat del 100%. No tindrem mai la certesa absoluta que un fenomen pugui passar en un lloc determinat i saber-ne exactament amb quines conseqüències.

Per tant, la incertesa forma part de la predicció, no?

Correcte. La incertesa és inherent en la predicció. Moltes vegades la gent confon incertesa amb desconeixement. I no és exactament el mateix. Desconeixement és no saber què passarà. Davant d’una predicció meteorològica, nosaltres tenim una idea del que passarà. El que no podem concretar és el com, de manera exacta, ni de quina manera, de manera exacta. Per exemple, podem predir que hi haurà pluges molt fortes al Camp de Tarragona, però no podem determinar si serà a Tarragona, Constantí o Vila-seca. Un pronòstic que doni pluges molt fortes al Camp de Tarragona, si finalment aquestes pluges cauen a Vila-seca i no cauen a Tarragona, és correcte, perquè està dins dels marges acceptables de la incertesa, que no desconeixement.

Com podem comunicar aquestes alertes de manera raonable?

Un dels objectius en la predicció meteorològica i en la vigilància meteorològica és arribar de manera adequada al gran públic perquè puguin fer una correcta interpretació. En aquest sentit, jo crec que cal un esforç gran de didàctica. Una didàctica per part, segurament, dels professionals de la meteorologia en el sentit, per exemple, de la comprensió de què és el risc. Abans confonem termes de risc, perill, vulnerabilitat… Són conceptes que se’ns barregen i potser no acabem de tenir molt clar. El risc, per exemple, és una variable en la que descansen tres potes: el perill, la vulnerabilitat i l’exposició. Si tinc un piscina de piranyes, el perill és molt alt, però si no m’hi acosto, no hi ha risc. En canvi, si hi poso el cap, si m’exposo al màxim, el risc creix exponencialment.

---

Ferran Grau, investigador de la Unitat Predepartamental d’Arquitectura

Membre del Centre de Recerca Urbana del Camp de la URV, és especialista en adaptació arquitectònica i urbana en resposta als efectes del canvi climàtic.

Com es poden adaptar els edificis d’entorns amb possibilitats de pluges torrencials o tempestes extremes?

El primer que hauríem de fer és intentar veure on està situat aquest edifici, és a dir, entendre l’entorn i veure si cal i és possible actuar-hi. Si està a prop d’una riera, si s’hi poden fer elements de contenció per garantir la seguretat… Després, fixant-nos ja en l’edifici, el més probable és que haguem de revisar la coberta, els sistemes de sanejament… i veure en quin estat es troba en cas de pluges torrencials, que l’edifici pugui respondre a aquesta situació. Els sistemes de sanejament no estan preparats ara mateix per a aquests episodis i, per tant, el més probable és que les adaptacions passin per treballar en la coberta i el sistema de sanejament, per exemple augmentant els baixants.

I com cal actuar a nivell urbanístic?

Tenim evidències que hem construït en llocs on no havíem de construir, per tant, és molt important tenir una visió territorial abans de construir. Cal entendre els camins de l’aigua i no construir enmig d’aquests o en aiguamolls. Ara mateix sí que hi ha actuacions molt concretes que es poden fer, com ara habilitar grans dipòsits per poder recollir aigua de pluja, o bé habilitar bases de laminació o treballar amb els sistemes urbans de drenatge sostenible. O, senzillament, pensar en com infiltrem aquesta aigua que ens arriba de sobte i que implica estudiar les seccions al subsol i, segons el punt de la ciutat, poder-ho adaptar de la millor manera possible.

---

Fàbia Morales, investigadora del Departament de Psicologia

Membre del grup de recerca Innovacions Tecnològiques en la Mesura dels Trets Latents, la seva expertesa gira al voltant de la psicologia evolutiva i de l’educació.

Com poden afectar a les persones les alertes meteorològiques?

Quan això passa, hi ha persones que tenen més predisposició a sentir ansietat. S’ha de dir que tenim una visió molt negativa del que és l’ansietat, però és una emoció que en certa mesura pot ser molt positiva, perquè mou a la persona. I en el cas de les alertes, de fet, és necessari que això generi la suficient ansietat perquè la persona es protegeixi i prengui determinades mesures. La qüestió és que no tothom és igual i hi ha algunes persones que tenen més dificultats per gestionar les emocions. Aquestes persones ho poden passar molt malament i pot afectar les decisions que prenen, fins i tot a ser paralitzant.

I el fet de rebre alertes amb molta freqüència, pot fer que la població relaxi la reacció?

Això pot fer que hi hagi un efecte d’habituació i que en algunes persones això acabi fent disminuir l’ ansietat adaptativa que haurien de generar. Si tenen la percepció que en altres ocasions han tingut cura i s’han protegit, però, per exemple, el ruixat que s’esperava no ha caigut just on eren, poden arribar a tenir la percepció que potser no cal tenir tanta protecció, quan de fet sí que cal perquè això és una qüestió de risc, pot passar en el lloc on estàs o no, però sempre t’has de protegir per si de cas. Per tant, que generin certa ansietat no és negatiu, és desitjable.

Això estaria relacionat amb entendre que la incertesa forma part de l’alerta?

Efectivament, la incertesa ha de ser part de l’alerta. O sigui, ha de despertar ansietat en la mesura que un entén que això et pot afectar. Sempre és millor tenir un excés de cura que no pas tenir problemes després per no haver-te protegit prou.

---

Dani Miravet, investigador del Departament de Geografia

És especialista en la gestió i planificació de la mobilitat i en els sistemes de transport públic i privat, i la seva relació amb l’ordenació del territori i l’urbanisme.

Com afecten aquestes pluges a la xarxa de transport ferroviari?

Quan parlem del tren hem de pensar que és una infraestructura rígida perquè passen per una via i poques opcions alternatives hi ha en aquests casos, no com en la xarxa de carreteres, per exemple. En el cas del tren hi ha altres elements a tenir en compte: la catenària, els sistemes de comunicació, els sistemes elèctrics… Hi ha molts elements que estan interconnectats i que poden ser susceptibles de patir danys davant d’uns episodis com aquests.

I a la resta de la xarxa de transport?

També es pot veure afectada, però l’avantatge que té l’autobús, per exemple, és que té alternatives. Si la calçada es veu afectada, l’autobús no hi podrà passar, però potser disposarà d’una carretera apta. Per tant, l’afectació no serà tan elevada, encara que si l’afectada és l’única carretera per la qual es pot accedir a certs nuclis de població, lògicament no només es veurà afectat el transport públic sinó tots els vehicles privats.

Per quin motiu hi ha xarxes de ferroviàries que es col·lapsen i d’altres que no?

No és una sola causa. Durant molts anys la xarxa de Rodalies ha presentat dèficits d’inversió continuats i prolongats en el temps, la qual cosa fa que quan hi ha un episodi d’aquesta tipologia sigui més vulnerable a les possibles afectacions que es puguin produir a qualsevol dels elements que la conformen. Si es va fent un bon manteniment aquella xarxa acostuma a ser més resilient.

---

Pablo Girgado, investigador del Departament de Dret Privat, Processal i Financer

Encapçala el Grup de Recerca Dret d’Assegurances de la URV i és expert en la regulació del contracte d’assegurances i la transparència i competitivitat del mercat assegurador.

Com afecta el canvi climàtic, i els fenòmens extrems cada cop més freqüents, a les assegurances?

La repetició dels sinistres relacionats amb aquest risc pot afectar el contracte d’assegurança en el futur, normalment mitjançant un increment de les primes. En el cas que es tracti d’un risc extraordinari, correspon al Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) indemnitzar els danys, sempre que es compleixin els requisits de  la normativa. Si els danys són extraordinaris i es repeteixen amb més freqüència, el fons disponible es redueix més ràpidament. Això pot implicar que augmentin les primes de les assegurances. Així, es pot arribar a una situació en què la prima de l’assegurança sigui tan elevada que a l’assegurat no li interessi contractar-la, o bé que l’entitat asseguradora no li pugui oferir cobertura perquè el risc superi el marge assumible. En aquests casos, es podria recórrer al CCS, però la seva cobertura sempre seria més limitada.

Pot una asseguradora limitar una cobertura o augmentar les primes pel risc climàtic d’una zona determinada?

A les asseguradores els interessa contractar pòlisses i oferir cobertura als riscos però no es pot oblidar que que actua segons criteris de rendibilitat i no pot funcionar a pèrdues. L’entitat asseguradora no pot assumir un nivell de risc que comprometi la seva viabilitat empresarial. Per això, hi ha el control de la Direcció General d’Assegurances, dependent del Ministeri d’Economia. Les asseguradores intentaran delimitar el risc, sense restringir els drets de l’assegurat i respectant els requisits d’acceptació expressa que corresponguin, o bé augmentar les primes.

Quan un habitatge pateix inundacions de manera reiterada, cada episodi s’ha de continuar tractant com un sinistre extraordinari?

La consideració de risc extraordinari està delimitada per la llei. En principi, la repetició del fenomen no modifica el concepte que se’n té. Si es tracta d’un risc extraordinari, el Consorci n’indemnitza els danys en els termes establerts legalment.

Creu que en els pròxims anys veurem canvis importants en els contractes d’assegurança com a conseqüència del canvi climàtic?

Sí, sens dubte, es produiran aquests canvis. No obstant això, el sector assegurador s’adapta als canvis per donar resposta a les necessitats , en aquest cas, a causa del canvi climàtic. Probablement, augmentarà la contractació d’assegurances davant l’increment dels riscos.