Els arqueòlegs de la URV apunten que la data corrobora que l’Antic va tenir un paper clau en la batalla de les Goles de l’Ebre, durant la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar romans i cartaginesos

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV, finalitzarà aquest divendres 5 d’agost la tercera campanya d’excavacions al jaciment de l’Antic d’Amposta amb una novetat: el poblat ibèric s’hauria abandonat entorn l’any 200 Abans de la Nostra Era (ANE), segons les restes ceràmiques recuperades durant les excavacions.

“Ens movem encara en el terreny de la hipòtesi, però ja podem començar a precisar que el moment d’abandonament del poblat va ser entorn el 200 ANE. Així ens ho indiquen per ara les restes ceràmiques recuperades en el sector on es localitzen les primeres cases i recintes que hem explorat”, explica Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV.

Aquesta data és “molt interessant” -afegeix- perquè aproxima l’època habitada de l’Antic a l’esclat i desenvolupament de la Segona Guerra Púnica, que va començar l’any 218 ANE i va finalitzar l’any 201 ANE. “L’abandonament del poblat podria tenir a veure potser amb una acció de represàlia per part dels romans”, diu Sardà.

En aquest sentit, el director de les excavacions recorda que l’historiador Titus Livi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va donar l’avís als cartaginesos de l’arribada de les embarcacions romanes durant la batalla de les Goles de l’Ebre. “Per tant, per dates, posicionament geogràfic i control visual del territori, aquest poblat podria ser perfectament l’Antic d’Amposta”, assegura Sardà.

A més a més, les excavacions han servit per a definir dues fases d’ocupació: durant l’Ibèric Ple i durant la fase de l’Ibèric Final. “Hem complert les expectatives, però queda molta feina a fer. L’any vinent serà clau per a investigar estrats inferiors, ubicats per sota dels potents nivells d’enderroc que enguany hem documentat. Seran aquests estrats els que ens aportaran molta més informació i de més qualitat”, explica el director de les excavacions.

Les restes de malacofauna ajudaran a conèixer millor la història del Delta

Les dues setmanes de treball de camp al jaciment de l’Antic d’Amposta han servit també per a localitzar restes “significatives” de malacofauna, és a dir, restes de cloïsses, petxines i altres mol·luscs. “Això ens indica que els habitants de l’Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims”, recalca Sardà. En aquest sentit, explica que “es tracta d’un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d’època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l’arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del Delta de l’Ebre i la seva evolució”.

Finalment, Sardà destaca la localització d’un lingot de plom, fet que els arqueòlegs relacionen amb el treball del metall al mateix poblat. “Hem documentat evidències clarament relacionables amb l’activitat metal·lúrgica, i més concretament amb el treball del bronze i del plom”, afegeix.

Les excavacions a l’Antic d’Amposta es realitzen des de fa dos anys gràcies al conveni marc de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament d’Amposta. Aquest any, a més, ha estat el primer en el qual s’ha comptat amb l’alumnat del Curs d’Arqueologia. Es tracta d’estudiants que estan cursant el grau en Història o en Història de l’Art de la URV, d’altres de la Universitat Pompeu Fabra i de la Università La Sapienza (Roma), i alguns amb els estudis de grau finalitzats, però que cursaran l’any vinent la primera edició del Màster interuniversitari d’Arqueologia Clàssica Aplicada (MACA), que organitzen la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.