Un nou acte de commemoració de l'aniversari de la URV posa de manifest el valor de la Universitat per al desenvolupament de la ciutat

La celebració dels 50 anys de l’arribada dels estudis universitaris a Tarragona i els 30 anys de la creació de la Universitat Rovira i Virgili ha fet parada avui a Reus, ciutat universitària des de 1977, quan s’hi va instal·lar una extensió de la Universitat de Barcelona (UB) per als estudis de Medicina. Va ser el prefaci de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. 11 anys més tard, l’any 1988, es va crear l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, també de la UB, que va precedir la Facultat d’Economia i Empresa. Finalment, l’any 2005, es crea l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, el centre més jove de la URV.

Representants de l’Ajuntament de Reus, agents socials i personal dels centres que ara integren el campus Bellissens s’han aplegat aquest migdia a FiraReus, on se’ls ha reconegut la seva contribució per fer créixer la institució. De fet, al campus s’hi imparteixen actualment 17 ensenyaments de grau i màster; s’hi formen, entre d’altres: “els metges, un dels béns més preuats -ha qualificat Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa-, els arquitectes, que ens faran les ciutats més habitables, i els economistes, que contribueixen a entendre i superar les crisis”.

La desena de persones que han intervingut al llarg de l’acte per recordar la seva vinculació amb la Universitat a Reus han coincidit en la convicció de les institucions i entitats de Reus per fer arribar els estudis universitaris. Així ho ha resumit Terceño, que va ser membre de la Comissió Gestora que l’any 88 del segle passat va impulsar la creació de l’Escola d’Estudis Empresarials: “L’empenta de la societat reusenca va fer que arribessin aquí els estudis universitaris”. I, de fet, tal com ha recordat, el 25% dels estudiants de la URV són estudiants dels centres ubicats a Reus, una gran part internacionals i d’altres províncies. “La riquesa que això representa per a Reus va més enllà de qualsevol càlcul quantitatiu”. Aquest fet se suma a la mateixa existència de la Universitat: “la creació de les universitats de Lleida i Girona i la Rovira i Virgili van ser de les millors decisions per al reequilibri territorial de Catalunya”.

Núria Amigó i Gerard Jara, dos titulats per la URV que han assolit l’èxit professional liderant empreses des de la mateixa ciutat, han destacat, a més, la qualitat de la formació, el tracte i l’accessibilitat del professorat dels centres, uns trets característics que ha exemplificat Joan Borràs, responsable de la Unitat d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Reus i professor de la Facultat: “En l’enquesta de l’AQU que pregunta si els estudiants tornarien a estudiar al mateix centre hem quedat en primera posició (la FMCS)”, la qual cosa se suma al fet que “més de la meitat dels nostres estudiants se situen al primer tercil del MIR i poden optar a una especialitat”.

Amigó, doctora en Enginyeria Biomèdica per la URV i co-fundadora de Biosfer Teslab, ha explicat que “el segell URV és creativitat, coneixement i sobretot excel·lència humana. Ens nodrim de la col·laboració dels futurs professionals, que fan amb nosaltres les pràctiques de grau, màster o doctorats industrials i el nostre equip humà s’ha consolidat amb personal format a la URV. Ens hem pogut fer grans perquè la xarxa humana de la Universitat estava molt ben teixida”.

Gerard Jara, exestudiant de la Facultat d’Economia i Empresa i propietari del grup internacional CAndor-AGS, ha reivindicat el valor de la URV a l’hora de formar professionals amb oportunitats, com les que va tenir ell, de fer mobilitats a universitats internacionals: “La Universitat em va donar exactament el que necessitava”.

També ha intervingut Francesca Pàmies, representant de l’Aula de la Gent Gran de la URV a Reus, i Josep Abelló, alcalde de Reus del 1985 al 1999, que ha exemplificat “la convicció i l’acció” que van tenir en aquell moment per reivindicar “les universitats que ara en diem territorials a través d’una anècdota sobre com va portar des de Suïssa junt amb el professor Jaume Gil Aluja la biblioteca que li va llegar Arnold Kaufmann, pare de la lògica difusa.

El CESDA és un dels centres associats a la URV ubicats a Reus. Teresa Pallarès, presidenta de la Fundació Rego, que gestiona el CESDA, ha reconegut els patrons de la fundació, la Universitat, els gerents, els directors acadèmics, la directora Cristina Casamitjana i els estudiants.

Marina Berasategui, regidora d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Reus, ha destacat “el capteniment que vam tenir per fer un conveni de col·laboració perquè Reus fos el millor laboratori per a l’ETSA i que alhora l’Escola fos font de coneixement per a Reus, a través de la recerca i la transferència”.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha apuntat que “la Universitat és un gran actiu i un orgull per a la ciutat perquè ens ha situat al mapa del coneixement. Reus és ciutat amb forta vocació universitària. L’empenta de la Cambra, les associacions, la ciutadania i l’Ajuntament van fer possible que hi hagi una forta presència de la Universitat a la ciutat”.

La rectora, María José Figueras, ha rememorat els inicis dels estudis universitaris i la recerca a Reus, que van vinculats a la seva pròpia trajectòria professional: “Va ser en aquesta ciutat i en aquest centre (la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) on em vaig forjar com a docent i investigadora en l’àmbit de la biologia cel·lular i la microbiologia. La doctora Verònica Piera i jo vam ser les primeres doctores”.

Figueras també ha recordat fites a les quals han arribat els centres de Reus: la Facultat d’Economia i Empresa ha estat la primera pública catalana a obtenir l’acreditació institucional a Catalunya; la FMCS, que s’ha consolidat com un dels millors centres a Catalunya i a l’Estat, i l’ETSA per l’arrelament que ha aconseguit a la ciutat.

La URV peça a peça, dels orígens a l’actualitat

La projecció de l’audiovisual “La URV peça a peça” ha servit per rememorar l’origen primigeni de la Universitat que coneixem actualment: des del naixement des de l’Església, després l’humanisme renaixentista, la supressió de les universitats catalanes amb la derrota davant Felip V, la recuperació dels estudis de Filosofia i Lletres i de Química als anys 70 del segle XX, la creació de la URV al 1991 i l’evolució cap a la Universitat actual.