Un article científic publicat a la revista "International Journal of Technology and Design Education" evidencia la importància de la introducció de la robòtica per millorar la visió espacial dels estudiants. Els autors del teball han introduït el disseny i programació de robots a les aules de sisè de primària i han vist que els alumnes resolen millor les qüestions relacionades amb transformacions geomètriques i relacions espacials

Mirar un objecte i saber en quines posicions pot quedar si, mentalment, fem rotacions de 45, 90 o 180 graus. O mirar un dau i conèixer, sense moure’l, si podria quedar amb uns números determinats a la part superior i als costats si el tiréssim a l’aire. Són només algunes proves que posen en pràctica la visió espacial d’una persona.

Rotacions mentals, canvis de punts de vista, utilització de coordenades, interpretació dels plànols, orientació en laberints o plànols, entre d’altres, és el que es coneix com habilitat o visió espacial. La importància de treballar aquests conceptes en els joves, principalment entre els que es poden acabar dedicant a les anomenades STEM (ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques) ha estat defensada per molts investigadors. Ara, un article científic, “Spatial ability learning through educational robotics” – publicat a la revista “International Journal of Technology and Design Education” – ha posat de manifest que la introducció de la robòtica a les aules ajuda a millorar aquesta visió o habilitat espacial dels estudiants, un concepte que forma part dels currículums de matemàtiques, concretament de la branca d’espai i forma.

Carme Julià, investigadora del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, i Òscar Antolí, graduat en educació primària per la URV i en enginyeria industrial per la UPC, han desenvolupat aquest treball que prova el potencial de la robòtica educativa per millorar la visió espacial dels estudiants. Un grup d’alumnes de sisè de primària del Col·legi Teresià de Tortosa, on Òscar Antolí treballa actualment com a mestre, van participar en aquesta recerca que va consistir en deu sessions, vuit de robòtica i dues que es van dedicar a fer els testos previs i posteriors a les sessions. En aquestes classes els estudiants van dissenyar diferents construccions que permetien ser programades per moure’s. Amb això, van aprendre a aplicar rotacions i translacions mentals amb les peces que formaven el robot. I en només vuit sessions van comprovar que els estudiants que van seguir les classes, incrementaven les habilitats espacials. A més a més, els estudiants van desenvolupar i millorar altres habilitats com el treball en equip, la resolució de problemes o la creativitat, ja que es va fomentar l’esperit innovador dels alumnes i es va potenciar el treball cooperatiu per assolir els reptes.

Els autors van dissenyar aquest curs explícitament per introduir la robòtica a sisè grau de primària. Van preparar sessions pràctiques i motivadores per fomentar la participació dels estudiants en l’aprenentatge. Als estudiants, en grups de tres, se’ls animava a resoldre els problemes per si mateixos. Hi va haver un grup experimental, que va participar en el curs de robòtica, i un grup control que no va participar-hi i que va servir per comparar els resultats. Els autors van dissenyar un test previ a l’inici del curs i un de posterior, que es va fer una vegada van finalitzar les sessions pràctiques. Els resultats han demostrat que la millora de la capacitat espacial dels participants en el curs de robòtica és estadísticament més significativa que la els estudiants que no es va unir al curs.

L’estudi posa de manifest que un dels èxits d’incloure l’ús de la robòtica en l’etapa de primària ha estat utilitzar-la com a eina educativa aprofitant la motivació que desperta. Aquests resultats s’han pogut comprovar en només vuit sessions i ara, al setembre de 2015, la mateixa escola té intenció de crear un taller de robòtica per als alumnes dels cursos de 6è de primària i 1r d’ESO. Aquest taller s’inclourà en horari escolar durant una hora a la setmana i incorporarà les sessions de robòtica a tota una classe i durant tot el curs, un fet que permetrà els investigadors extreure conclusions amb un nombre més grans d’alumnes i amb més sessions.

Referència: International Journal of Technology and Design Education. 18 April 2015, “Spatial ability learning through educational robotics”: Julià, C.,  Antolí, J.Ò. http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10798-015-9307-2