11/10/2018
S’inicia el procés participatiu per crear una plataforma de disseny de noves polítiques de dependència
El procés de cocreació és l’eina bàsica del projecte SoCaTeL, coordinat per la URV. Pretén pretén crear una eina tecnològica que afavoreixi la participació en el disseny dels serveis de cura de llarga durada
El procés de cocreació és l’eina bàsica del projecte SoCaTeL, coordinat per la URV. Pretén pretén crear una eina tecnològica que afavoreixi la participació en el disseny dels serveis de cura de llarga durada
El projecte SoCaTeL ha arrencat aquesta passada setmana amb els tallers de cocreació que serviran per definir la plataforma tecnològica que ha de permetre la creació d’un software per dissenyar i millorar les polítiques de cures de llarga durada a tot Europa.
El taller, que s’ha fet a Vilanova i la Geltrú, és un dels tallers pilot, que es faran paral·lelament a tes ciutats europees: a Dublin (Irlanda), a Budapest (Hongria) i a Tampere (Finlàndia). En aquests tallers hi participen institucions, usuaris de serveis i prestacions de cures de llarga durada, familiars cuidadors i cuidadores, professionals del treball social, professionals mèdics, empreses i investigadors i investigadores, per posar en comú les necessitats existents que han de permetre una millor aplicació de les lleis que regulen les cures de llarga durada (en el cas espanyol, la coneguda com a ‘Llei de Dependència). Es tracta, doncs, d’una eina de participació que uneix la ciutadania i les administracions per a un objectiu comú.
Les sessions dels tallers es fan utilitzant els recursos de Lego Serious Play, una de les metodologies de cocreació més innovadores. Durant la sessió, dirigida per un expert, una artista gràfica va traduint en imatges les conclusions a les que es vagi arribant.
Aquesta fase del projecte arriba després de mesos d’investigació, feta a base d’entrevistes a usuaris i professionals, que han permès concloure que existeix manca d’informació sobre els recursos de cura i els mecanismes per sol·licitar-los, que existeix una gran complexitat administrativa per sol·licitar la ‘Llei de dependència’ (LAPAD), que cal una millora de la coordinació entre professionals i que hi ha insuficiència de recursos de cura. Al voltant d’aquestes conclusions girarien els temes que requereixen d’una millora més intensa pel que fa als recursos existents de serveis de dependència.
El passat dia 25, es va organitzar una sessió en la que els responsables del projecte van presentar les conclusions de la recerca prèvia a les persones que havien col·laborat en la recerca. A la sessió d’aquest dimecres hi han assistit un grup de dotze participants integrats per persones grans i familiars cuidadors, professionals, tècnics i empresaris de de serveis socials i salut, tecnòlegs, científics socials.
SoCaTeL és un projecte europeu nascut en el marc del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea. El Consorci que el gestiona el formen fins a 13 entitats i institucions. A més de la URV -que coordina el projecte- hi participen la Universitat de Ciències Aplicades de Fontys (Holanda); la Universitat i l’Ajuntament de Tempere (Finlàndia), la Universitat de Gál Fernec (Hongria); el Trinity College de Dublin i l’Executiu de Serveis de Salut (Irlanda), l’empresa Blau Advisors Strategic Partners SL (Espanya), el Centre d’Investigació i Innovació LTD (Xipre); l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Espanya); la Fundació ONCE (Espanya), Ozwillo (França) i Everis Spain SL (Espanya).
Té per objectiu crear una plataforma que faciliti la participació dels diferents grups implicats en l’aplicació de les lleis de dependència fent especial èmfasi en la inclusió de tots els col·lectius i escalable als diferents països europeus. El projecte es desenvoluparà d’acord amb el concepte de cocreació, que implica que els usuaris de serveis públics, familiars, proveïdors de l’atenció domiciliària, professionals, investigadors i innovadors intervinguin en el procés de detecció de les necessitats que té la gent gran amb l’aplicació de les polítiques de cures de llarga durada a Europa, com és la coneguda “llei de dependència”, tenint en compte que la legislació europea en aquesta matèria no és uniforme.