20/09/2018
Sis projectes de recerca són premiats pel Consell Social pel seu impacte sobre la societat
Els projectes guanyadors de la segona edició dels premis tenen repercussió especialment en l'àmbit de la salut i el de la igualtat de gènere i la inclusió social
Els projectes guanyadors de la segona edició dels premis tenen repercussió especialment en l'àmbit de la salut i el de la igualtat de gènere i la inclusió social
El Consell Social reconeix els projectes de recerca dels investigadors i investigadores de la Universitat que tenen un major impacte sobre la societat a través del Premi a l’Impacte Social de la Recerca. Ahir dimecres 19 de setembre es van lliurar els premis, sis en total, dotats amb 4.000 euros cadascun, que els investigadors destinaran a activitats relacionades amb el projecte. Els projectes premiats són de diversos àmbits del coneixement, si bé quatre tenen una especial incidència sobre la salut de les persones i dos més tracten sobre la igualtat de gènere i la inclusió de persones amb discapacitats.
En l’àmbit de les ciències socials i humanitats, el projecte “La seguretat de les persones amb discapacitat intel·lectual. una aproximació pedagògico-tecnològica”, dirigit per Mercè Gisbert, del grup de recerca Applied Research Group in Education and Technology (Argetech), ha guanyat en la modalitat ex ante (amb potencial per produir un impacte social). Aquest projecte que ara comença desenvoluparà una aplicació mòbil per als serveis de seguretat ciutadana que els facilitarà la seva actuació en una situació d’emergència quan es trobin a persones amb discapacitat intel·lectual. A més dels cossos de seguretat, compta amb la col·laboració d’entitats socials i educatives que participaran en el projecte.
En la modalitat ex post (que ja ha tingut un impacte sobre la societat) del mateix àmbit, va ser premiat el projecte “European Union contributions to gender mainstreaming and citizenship”, que ha liderat Inma Pastor, del grup de recerca Social & Business Research Laboratory (SBRLab). Partint de la recerca en estudis de gènere i integració europea, el projecte va desenvolupar materials docents sobre polítiques de gènere i Unió Europea per a diversos nivells educatius, i ha format presencial i virtualment a més de 5.200 persones entre personal docent i investigador, estudiants universitaris, alumnes de secundària, i personal tècnic i polític de les administracions amb l’objectiu que contribueixin a implantar la igualtat efectiva a les seves organitzacions.
En l’àmbit de les ciències experimentals, enginyeria i arquitectura, el projecte “Desenvolupament de biosensors fotònics basats en alúmina nanoporosa” ha guanyat en la modalitat ex ante. El projecte el dirigeixen els investigadors del grup de recerca Nanoelectric and Photonic Systems (Nephosys) Lluís Marsal i Elisabet Xifré, que va explicar que estan desenvolupant un biosensor òptic que detecta i quantifica patògens i altres molècules i substàncies d’interès per a la salut i el medi ambient, com ara bacteris, fongs, proteïnes, i biomarcadors d’interès pel càncer i drogues per aconseguir detectar més ràpidament malalties i fer el seguiment de l’evolució de manera més fàcil. L’impacte en l’àmbit hospitalari serà la reducció dels costos de la detecció i del tractament, i al pacient li evitarà desplaçaments al centre de salut i millorarà la seva qualitat de vida.
En la modalitat ex post del mateix àmbit, ha guanyat el projecte “Disseny, construcció i avaluació d’un sistema clínic de suport a la presa de decisions per al cribatge i seguiment personalitzat de pacients amb retinopatia diabètica”, que ha dirigit Antonio Moreno, del grup de recerca ITAKA: Tecnologies Intel·ligents Avançades per a la Gestió del Coneixement. El projecte ha desenvolupat un sistema informàtic que ajuda als metges d’atenció primària a determinar el risc personalitzat de desenvolupar retinopatia diabètica en els pacients, a partir dels valors de les característiques clíniques que hi tenen més influència. Actualment s’està implementant el programa de cribratge com a prova pilot als centres de salut del Camp de Tarragona. S’espera la millora del diagnòstic i del pronòstic dels pacients diabètics, així com també la reducció del cost econòmic de 1347,89 a 482,32 euros per pacient.
En l’àmbit de les Ciències de la salut i de la vida, el projecte “Tractament interdisciplinari del dolor crònic infantil”, que lidera Jordi Miró, del grup de recerca ALGOS, ha guanyat el premi d’Impacte Social de la Recerca en la modalitat ex ante. El projecte té per objectiu desenvolupar, implantar i contrastar l’eficàcia d’un programa interdisciplinari per al tractament del dolor crònic infantojuvenil a la sanitat pública i avaluar el seu impacte social. L’impacte esperat és per a la població infantil i adolescent amb dolor crònic, que Miró xifra en un 37%. Actualment no hi ha cap programa d’aquestes característiques a Catalunya.
En la modalitat ex post, ha guanyat el projecte “Una estratègia per incrementar eleccions saludables en alimentació i en activitat física pels joves: Projecte EYTO (European Youth Tacking Obesity) i Projecte EYTO-Kids (European Youth Tackling Obesity in Kids)”, que han elaborat les investigadores Elisabet Llauradó, Lucia Tarro, Montse Giralt i Rosa Solà, del grup de recerca Functional Nutrition, Oxidation and Cardiovascular Disease Research Group. El projecte ha desenvolupat i implementat protocols adreçats a joves i nens per afavorir l’elecció d’hàbits saludables en l’alimentació i l’activitat física. La intervenció ha implicat els joves en la presa de decisions, i ells mateixos han estat els líders per motivar els seus companys creant activitats per millorar el seu estil de vida, així com també han ideat les activitats per als petits. En total, el primer projecte ha arribat a 493 adolescents, i el segon a 700 escolars i 218 estudiants de secundària.
L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc a la Sala de graus del campus Catalunya, on tant la rectora, María José Figueras, i el president del Consell Social, van apuntar a la necessitat d’incrementar la inversió pública i privada en recerca per retornar, com a mínim, a una situació similar prèvia a la crisi econòmica.