El professor del Departament de Dret Públic de la URV, Oriol Cremades, analitza en un estudi la normativa i principis del dret aplicables i recomana no menysprear el teletreball assalariat no regular i, en particular, la problemàtica de compensació de despeses

La pandèmia de la COVID-19 ha estat la catalitzadora de l’aprovació de nova normativa sobre treball a distància a Espanya: primer el Reial Decret-llei 28/2020 de treball a distància i, més tard, la Llei 10/2021 de treball a distància que el substitueix. Es tracta d’una normativa fruit del diàleg social entre els sindicats i la patronal més representatius i que és d’aplicació als treballadors per compte aliena que realitzen treball a distància i teletreball de manera regular i, en concret, un 30% de la seva jornada de treball en un període de referència de 3 mesos o en menor proporció si així ho determina la negociació col·lectiva.

Però què succeeix en els casos no previstos per la llei o que la norma els contempla com a exempcions? De fet, poden detectar-se fins a 12 supòsits als quals no s’aplica la llei, sigui perquè són escenaris que en queden exclosos expressa i específicament o sigui perquè es deriva d’una interpretació complexa de la normativa laboral. I, a més, és difícil establir les dimensions del fenomen del teletreball no regular realitzat per treballadors per compte aliena perquè no existeixen dades oficials realment específiques sobre el nombre de persones que en fan a Espanya.

“La diferència per als treballadors i per als ocupadors entre que se’ls apliqui o no se’ls apliqui la llei de treball a distància pot arribar a ser abismal”, afirma Oriol Cremades, professor de Dret del Treball i la Seguretat Social del Departament de Dret Públic de la URV. Cremades fa una aproximació en el seu article “Teletreball assalariat no regular i compensació de despeses: una proposta interpretativa i aplicativa integradora del seu règim jurídic”, publicat a la revista d’accés obert IUSLabor, en què planteja una derivada concreta d’aquesta situació: és possible que encara que als treballadors per compte aliena no els sigui d’aplicació la llei de treball a distància l’ocupador hagi de compensar-los les despeses? I si és així, quines?

Cremades s’endinsa en una recerca de respostes i arguments jurídics mitjançant l’anàlisi de normes internacionals, lleis espanyoles, convenis col·lectius i acords, usos i costums i principis del dret. Entre aquests, “el que pot tenir més recorregut és el principi del dret destinat a evitar l’enriquiment sense causa, que s’aplicaria com a últim recurs”, apunta l’investigador de la URV. Es considera “enriquiment sense causa” quan hi ha una relació causal entre l’enriquiment de l’ocupador i l’empobriment del treballador, ja sigui per un estalvi de les despeses de l’ocupador o per una disminució patrimonial del treballador, sense que existeixi una causa jurídicament vàlida que ho fonamenti.

L’investigador proposa que per al teletreball assalariat no regular es tinguin en compte tant les despeses directes com les indirectes, que el treballador ha de demostrar. Són, per exemple, l’ús i amortització d’eines i tecnologia per dur a terme el teletreball, subministraments, i adequació i neteja de l’espai per a complir les mesures de prevenció de riscos laborals. Així també, apunta que cal actualitzar els imports al cost de la vida amb l’IPC.

La recerca d’Oriol Cremades és un anàlisi propositiu exhaustiu que pot ser útil per als representats dels treballadors per fer les reclamacions que considerin oportunes eventualment, per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, per a conscienciar als ocupadors dels riscos sobre la desídia en aquesta matèria i, en general, per a impulsar-ne la regulació.

En aquest sentit, Cremades afirma que és necessari reflexionar sobre els incentius de (no) regular el teletreball assalariat no regular i, en concret, la compensació de les despeses al treballador. “Regular positivament evitaria la possible judicialització amb reclamacions de quantitat o conflictes col·lectius, fonamentats sobretot en la doctrina de l’enriquiment sense causa”, adverteix, ja que considera que els agents socials i el govern espanyol “potser han subestimat la rellevància actual i futura del teletreball assalariat no regular”.

Referència bibliogràfica: Cremades Chueca, Oriol. (2022). Teletrabajo asalariado no regular y compensación de gastos: una propuesta interpretativa y aplicativa integradora de su régimen jurídico. IUSLabor, 2, 151-189. DOI: https://doi.org/10.31009/IUSLabor.2022.i02.05.