Una anàlisi de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV apunta al comportament del mercat domèstic com l'element clau de protecció d’un sector força castigat per la crisi sanitària

Tal i com s’intuïa al començament de l’estiu, els mesos més forts de la temporada turística, juliol i agost, han estat globalment dolents per al sector turístic de Catalunya, un sector molt castigat per l’actual crisi sanitària. Ho constata la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV en l’informe Resiliència de la demanda turística a Catalunya l’estiu de 2020, elaborat a partir de les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents a l’ocupació turística durant aquests dos mesos. No obstant, les dades globals contenen matisos importants quan es posa el focus al comportament del mercat domèstic.

En termes absoluts, Catalunya està a la cua del rànquing estatal pel que fa a l’ocupació turística durant l’estiu, però la demanda del mercat domèstic s’ha mantingut per damunt de la mitjana estatal. “Això és degut principalment a l’important pes del mercat internacional en el nostre turisme”, assenyala el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro. Així, en el cas dels hotels, la resiliència global de la demanda durant aquest dos mesos ha estat del 27%, mentre que si ens fixem en el mercat domèstic la xifra és del 68% d’ocupació.

Pel que fa a les marques turístiques, les que han mostrat una major resiliència en termes globals han estat la Vall d’Aran i les Terres de l’Ebre, mentre que les pitjors són Barcelona i Costa de Barcelona. Aquesta major resiliència s’observa en tots els tipus d’allotjaments turístics, però en el cas de l’Ebre, sobretot en els càmpings amb un augment, fins i tot, del nombre de viatgers de més d’un 2%. Una menció especial mereix la marca Costa Brava, on ha crescut en un 9% la demanda d’ocupació hotelera del mercat domèstic.

Al marge del nombre de viatgers, l’informe també analitza la mitjana de pernoctacions en els diferents establiments turístics i s’observa una major resiliència en el nombre de viatgers en detriment del nombre de pernoctacions. Això és especialment notori a la Costa Daurada, que passa de tenir una mitjana de pernoctacions en hotels de 3,11 dies al 2019, a 2,40 dies al 2020. Per contra, a les Terres de l’Ebre la mitjana de pernoctacions ha crescut lleugerament als hotels, de 2,28 a 2,52 dies de mitjana; i també a les Terres de Lleida, de 1,42 a 1,64 dies.

Les dades més positives de l’informe se les emporta el turisme rural, que situa Catalunya en una de les millors posicions de l’Estat, ja que ha crescut un 24% el nombre de viatgers domèstics i un 39% les pernoctacions, així com també l’estada mitjana. “Són dades molt il·lustratives de com s’ha comportat el mercat”, manifesta el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro.

S’accentua la davallada de l’economia ebrenca a causa de la crisi sanitària

Duro ha presentat aquesta anàlisi del sector turístic aquest dimarts coincidint amb la presentació del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre, del segon trimestre del 2020. Ho ha fet de manera virtual i acompanyat per la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim.

A grans trets, la principal dada que es desprèn d’aquest informe és que per segon trimestre consecutiu i a causa dels efectes de la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus, l’economia de les Terres de l’Ebre ha sofert una nova davallada important. Així l’ocupació al territori va baixar durant el segon trimestre de l’any un 4,6% el que representa 1,2 punts més que el primer trimestre d’aquest 2020 en què ja es van poder notar els efectes de la pandèmia. Concretament, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social al segon trimestre del 2020 a les Terres de l’Ebre ha assolit la xifra de 52.183, és a dir, 2.493 afiliats menys que el segon trimestre de l’any anterior. La davallada ha estat important al conjunt del país.

En el cas de les Terres de l’Ebre, els sectors més afectats han estat el dels serveis (-6,1%), el de la indústria (-1,6%) i el de la construcció (-1,5%). Mentre que el de l’agricultura ha estat el que ha registrat una evolució interanual negativa menys marcada (-0,3%).

Per comarques, la davallada més important l’ha experimentada el Baix Ebre (-6,4%), seguida de la Terra Alta (-3,5%), el Montsià (-3%) i la Ribera d’Ebre (-1,8%). Tots els municipis han registrat davallades importants, excepte Flix, on l’ocupació ha crescut 8,4 punts. L’altra cara de la moneda és l’Ampolla, on l’afiliació ha estat un 16,5% menys. De fet, els municipis més afectats per la situació de crisi sanitària han estat aquells que basen bona part de la seua economia en l’hoteleria i el comerç. Per tant, la principal responsabilitat de la caiguda global cal atribuir-la a l’hoteleria (-18,2%), i s’explica principalment per l’evolució de municipis com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla o Sant Carles de la Ràpita; els serveis (-6,6%) i el comerç (-5,4%), amb Tortosa com a principal impulsora de la caiguda, són els altres sectors afectats.

Tot plegat explica que l’atur hagi crescut durant el segon trimestre de l’any en un espectacular 27,9%. Així, de mitjana mensual trimestral, el nombre d’aturats s’ha situat en 11.099, és a dir, 2.421 més que en el segon trimestre del 2019. Un increment que s’ha notat en cadascuna de les quatre comarques ebrenques, però especialment al Baix Ebre (30,1%) i al Montsià (29,5%), seguit per la Terra Alta (24,3%) i la Ribera d’Ebre (14,4%). Aquesta última comarca ha estat la més ben posicionada de les Terres de l’Ebre en aquest període de l’any. “El segon trimestre coincideix amb la recollida de la fruita dolça i la recàrrega de combustible de la central nuclear d’Ascó, això explica que l’impacte de la COVID-19 hagi sigut menor en l’atur agrari i industrial de la comarca. Per contra, com a la resta del territori el sector més afectat ha estat també el dels serveis”, ha argumentat la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim.