Enguany l’excavació s’ha centrat a la zona coneguda com la Mina, on es preveu que en pròximes campanyes puguin aparèixer fòssils de més d’un milió d'anys d’antiguitat

Els treballs d’excavació que s’han dut a terme aquest octubre al Barranc de la Boella, a La Canonja (Tarragonès), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han aconseguit augmentar la llista de noves espècies fins ara localitzades en aquest indret, com és el cas d’elements esquelètics de tortuga, tigre de dents de sable i abundants copròlits de hiena. També s’han trobat restes de pedra tallada que donada la seva antiguitat, sobre el milió d’anys, són de gran importància per explicar l’origen de les primeres poblacions humanes a Euràsia. Aquestes troballes han tingut lloc a la Mina, la zona on enguany s’ha centrat l’excavació, en una superfície de quasi bé 25 metres quadrats.

Els treballs de documentació de camp al jaciment de la Mina ofereixen l’oportunitat de caracteritzar la paleoecologia d’ambients anàlegs a lleres de rieres de la conca el Francolí de fa quasi bé un milió d’anys. “Fins ara, el coneixement més sistemàtic provenien de les excavacions arqueològiques als sondeigs de la Cala 1 i el Forn situats uns 200 m barranc avall de la Mina, però aquesta campanya hem començat un estudi més sistemàtic en aquest jaciment, on havíem fet alguna cala en anys anteriors”.

“Tot i ser el menys explorat -puntualitza Josep Vallverdú, director de les excavacions-, la seva anàlisi és molt important perquè té significatives diferències geològiques, paleontològiques i arqueològiques respecte a altres jaciments de la Boella com el Forn i la Cala 1. Una de les més significatives és la seva llista faunística. La de 10 tàxons fins ara identificats és la més extensa de totes les obtingudes a les altres zones del Barranc de la Boella on hem intervingut”.

El mateix arqueòleg ha comentat: “la intervenció a la Mina és preliminar en el sentit que no és coneix encara el seu potencial, per tant, es poden trobar nivells arqueològics més antics. El jaciment està afectat per la humitat de la riera i es fa difícil recuperar les restes paleontològiques. Gràcies a l’ajuntament de la Canonja aquest problema està a punt de solucionar-se, ja que està previst fer tot el possible per protegir totes les àrees d’intervenció”.

Indústria lítica

Pel que fa a la indústria lítica, “aquest any s’han trobat  unes poques restes d’ascles tallats en sílex, que incrementen el conjunt de eines de pedra de les que ja disposàvem. Són de gran interès, ja que hi ha molts pocs jaciments a Europa de fa sobre un milió d’anys amb conjunts de pedra tallada, ben conservats”, assenyala Josep Vallverdú.

La intervenció arqueològica s’ha  dut a terme per un equip integrat per personal investigador de l’IPHES, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid-Consell Superior d’Investigacions Científiques (MNCN – CSIC), i alumnes delgrau d’Història i del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, ambdós impartits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També hi han participat estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest últim cas són del Grau d’Antropologia i Evolució Humana, que s’imparteix juntament amb la URV i que compta amb investigadors de l’IPHES com a docents.

Vallverdú ha assenyalat que l’objectiu de l’IPHES “és en pròximes campanyes poder continuar el sondeig iniciat a la Mina per tal de trobar capes més profundes on hi hagi restes paleontològiques i roques tallades prehistòriques que podrien ser les més antigues del Barranc de la Boella, superant així el milió d’anys”.