Canis simensis, el llop etíop, és una de les espècies més rares i amenaçades del món i viu a les terres altes d’Etiòpia des de fa més de 1,5 milions d’anys. Així ho demostra el fòssil recuperat al jaciment de Melka Wakena i que s’ha publicat a la prestigiosa revista Communications Biology

Un estudi coordinat per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d’un equip investigador internacional  ha publicat a la revista Communications Biology, l’únic fòssil conegut fins ara del llop etíop, Canis simensis, recuperat al jaciment de Melka Wakena, a les terres altes d’Etiòpia. El fòssil, de més de 1,5 milions d’anys, recula en el temps la presència d’aquesta espècie endèmica de cànid i, alhora, proporciona dades molt rellevants per tal de desenvolupar programes de recuperació i conservació d’una de les espècies més rares i amenaçades del món.

Aquesta recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració de Martínez Navarro amb un equip d’investigadores i investigadors de la Universitat de Màlaga, la Universitat Hebrea de Jerusalem, la Universitat Federico II de Nàpols, la Universitat de Florencia, la Universitat d’Adidis Abeba, la Universitat de Princeton i del Centre de Gochronologia de l’Universitat de Berkeley.

El llop etíop, en perill d’extinció

Amb una població total que no arriba als 500 individus (dels quals només 200 són adults reproductors) repartits en diferents punts de les muntanyes més altes d’Etiòpia, a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar, les seves possibilitats de supervivència son mínimes. El seu aspecte recorda més a un gos domèstic primitiu que al típic llop d’Euràsia. És un cànid de talla mitjana, amb un pes entre els 12 i els 18 kg amb un cos gràcil i cobert per un pelatge vermellós-ataronjat.

L’hàbitat característic d’aquesta espècie és el prat de tipus afro-alpí. S’alimenta gairebé  exclusivament de rosegadors, d’entre els quals en destaquen les rates-talp gegants (Tachyoryctes microcephalus), les quals constitueixen prop del 40% dels aliments que ingereixen. Complementen la seva dieta amb llebres i carronya i, en molt comptades ocasions, alguns individus cooperen per tal de caçar a antílops I petites cabres o ovelles domèstiques. Però, bàsicament, els llops etíops es passen el dia perseguint rosegadors o destruint els seus caus per tal de capturar-los, i sempre en solitari.

Origen molt més antic del què es pensava

Fins ara s’havia considerat que aquesta espècie havia arribat a les terres altes d’Etiòpia fa menys de 100.000 anys i que havia quedat relegat a aquest tipus d’hàbitat. Però el 2017 es va produir un descobriment paleontològic excepcional que ha permès als investigadors retrocedir en el temps la presència del Canis simensis a les muntanyes d’Etiòpia.

Els treballs d’excavació al jaciment arqueològic de Melka Wakena dirigits per Erella Hovers i Tegenu Gossa, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, van posar al descobert un fòssil d’una mandíbula inferior dreta de Canis simensis. L’exemplar, inventariat com a MW5-B208, es va identificar com a pertanyent al llop etíop i és l’únic fòssil trobat fins ara. Va ser recuperat d’una sèrie estratigràfica ben datada, i la seva col·locació dins d’aquesta seqüència suggereix que la antiguitat és de 1,5 milions d’anys. Aquesta troballa proporciona proves indiscutibles de la presència primerenca de l’espècie a l’Àfrica.

Alhora, aquesta troballa també és significativa per a la investigació sobre l’evolució humana a l’Àfrica. La vall del Rift ha proporcionat la major part de les fòssils importants relacionats amb els orígens humans i el seu entorn ecològic. La recuperació del fòssil de Melka Wakena i la identificació de l’existència endèmica d’aquest llop a llarg termini a les terres altes d’Etiòpia posa l’accent en la importància d’aquesta i d’altres regions fora del Rift en el coneixement dels nostres avantpassats, la seva evolució i la seva dispersió fora d’Àfrica. 

Una troballa paleontològica que pot ajudar a la supervivència futura d’aquesta espècie

Aquesta troballa paleontològica ha estat clau per tal de modelar el nínxol bioclimàtic del llop etíop. En base a les dades proporcionades per les poblacions actuals de l’espècie, s’ha generat un model ecoclimàtic aplicat al llarg del temps, des de la primera arribada del llop etíop al continent africà, descrivint les condicions necessàries per a la seva supervivència, i destacant la seva resiliència a través dels cicles climàtics, en condicions favorables i desfavorables.

El model suggereix que Canis simensis només podria haver sobreviscut a les terres altes d’Etiòpia. Al igual que a l’actualitat, en el passat, les poblacions de llop etíop s’haurien enfrontat a importants reptes que les haurien portat gairebé a l’extinció durant els moments climàtics càlids, restringint dràsticament a les zones més altes de les muntanyes. En canvi, durant els períodes freds, tant la seva distribució geogràfica com la mida de les seves poblacions van augmentar considerablement, reduint el grau de fragmentació espacial i d’aïllament de les poblacions.

Malgrat els esforços per a la conservació que duen a terme  el Programa de Conservació del Llop Etíop (EWCP), en col·laboració amb l’Autoritat de Conservació de la Vida Silvestre d’Etiòpia i els governs regionals i finançat per Born Free (Nascut Lliure), sota la tutela del Grup d’Especialistes de Cànids de la Comissió de Supervivència de les Espècies (UICN / SCC), la situació del llop etíop és crítica.

La importància del fòssil de Melka Wakena rau en el fet que, per primera vegada, es disposa de dades molt rellevants per conèixer com s’ha produït l’adaptació d’aquesta espècie de llop a les terres altes d’Etiòpia durant un llarg període de temps. Alhora, el monitoratge de l’evolució climàtica dels hàbitats ocupats per aquesta espècie de cànid permet construir escenaris futurs per a la seva supervivència en unes condicions de perill extrem d’extinció. Les projeccions van des de les condicions futures més pessimistes fins a les més optimistes, i indiquen una reducció significativa dels territoris habitables, que ja estan molt deteriorats. Aquests resultats posen de manifest la necessitat d’augmentar els esforços de conservació per salvaguardar els hàbitats fragmentats restants que ocupa aquesta espècie, ecològicament especialitzada i altament amenaçada.

Referència bibliogràfica: Bienvenido Martínez-Navarro, Tegenu Gossa, Francesco Carotenuto, Saverio Bartolini-Lucenti, Paul Palmqvist, Asfawossen Asrat, Borja Figueirido, Lorenzo Rook, Elizabeth M. Niespolo, Paul R. Renne, Gadi Herzlinger and Erella Hovers, 2023. The earliest Ethiopian wolf: Implications for the species evolution and its future survival. Communications Biology.