Un equip del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM) de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb altres investigadors, acaben de publicar els resultats de l’últim estudi realitzat en pacients amb VIH amb poca capacitat de recuperació immunològica

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un dels majors problemes per la salut pública mundial. S’estima que hi ha 38 milions de persones amb VIH, amb 1,7 milions de nous contagis l’any per la infecció segons l’OMS. Durant el 2019, 25,4 milions de persones tenien accés a teràpia antiretroviral, en comparació als 6,4 milions de deu anys enrere. L’actual tractament antiretroviral és molt eficaç  ja que millora la salut, prolonga la vida dels pacients infectats i redueix les taxes de transmissió, però, tot i així,  no és curatiu. Això vol dir que una persona que s’infecti pel VIH haurà de prendre medicaments tota la seva vida.

Per aquest motiu, un dels principals objectius actuals entre els investigadors en matèria de VIH és la recerca d’estratègies de tractament alternatives que potenciïn el sistema immune amb la finalitat d’assolir el que s’anomena cura funcional del VIH o remissió virològica persistent. En aquest sentit, els descobriments d’aquests grups de recerca han permès identificar biomarcadors de pronòstic del pacient, un avenç cap a la medicina personalitzada.

En l’estudi que han publicat els investigadors del grup de recerca Infecció i Immunitat es tracten un grup de pacients que responen amb èxit al tractament antiretroviral i que han  aconseguit èxit la supressió virològica però, que pel contrari, no recuperen els nivells de cèl·lules CD4 fins a nivells òptims pel que tenen un pitjor pronòstic clínic. Això vol dir que ha disminuït el seu nivell de defenses i pot haver-hi infeccions oportunistes amb més freqüència i fins i tot arribar a l’estat més avançat de la infecció, la síndrome de immunodeficiència adquirida (SIDA).

Es tracta de l’estudi longitudinal disponible més gran en pacients VIH no recuperadors -un total de 108 pacients dels 502 pacients VIH que contempla l’estudi-  per trobar marcadors de pronòstic del pacient, una nova diana terapèutica. Es fa amb la combinació de la determinació de nivells de quimiocines circulants amb l’estudi de polimorfismes genètics.

Els resultats obtinguts han demostrat que les quimiocines SDF-1/CXCL12 i MCP-1/CCL-2 i el receptor CCR5 són molècules clau en la susceptibilitat a la progressió del VIH, i tenen un paper important en la reconstitució immune. Les dades publicades a la revista EbioMedicine obren la porta a explorar el bloqueig dual d’aquestes proteïnes com a possibles opcions terapèutiques per a assaigs clínics avançats amb resultats prometedors.

Referència bibliogràfica: Elena Yeregui, Consuelo Vilades, Pere Domingo, Andra Ceausu, Yolanda María Pacheco, Sergi Veloso, Alexy Inciarte, Judit Vidal-Gonzalez, Maria Peraire, Carles Perpinán, Vicenc Falc, Jenifer Masip, Veronica Alba, Montserrat Vargas, Anna Martí, Laia Reverte, Josep Mallolas, Francesc Vidal, Joaquim Peraire, Anna Rull. “High circulating SDF-1and MCP-1 levels and genetic variations in CXCL12, CCL2 and CCR5: Prognostic signature of immune recovery status in treated HIV-positive patients” EBioMedicine. Volume 62, December 2020, DOI: 10.1016/j.ebiom.2020.103077