25/10/2021
Un estudi detecta la presència de retardants de flama a dins de cases, oficines i escoles
El grup de recerca TecnATox de la URV ha trobat nivells elevats d’aquestes substàncies químiques en una recerca feta en espais interiors de la província de Tarragona i n’ha estudiat els efectes sobre la salut de població adulta i infantil
El grup de recerca TecnATox de la URV ha trobat nivells elevats d’aquestes substàncies químiques en una recerca feta en espais interiors de la província de Tarragona i n’ha estudiat els efectes sobre la salut de població adulta i infantil
Els retardants de flama són substàncies químiques que es troben en mobles, tèxtils, revestiments i plàstics com els telèfons mòbils, ordinadors portàtils, televisors, etc. i tenen la finalitat de prevenir o retardar la propagació d’un incendi. Es van introduir al mercat sobre els anys setanta i des de llavors la llista s’ha anat ampliant. Arran de les propietats fisicoquímiques que tenen, poden ser alliberats a l’ambient a causa de les altes temperatures, el fregament o la neteja. Així, aquestes substàncies es poden acumular a l’aire o la pols de dins els edificis i les persones hi poden estar exposades per inhalació, ingesta i contacte dèrmic. Alguns retardants de flama han demostrat tenir efectes adversos per a la salut i des del 2004 la legislació europea n’ha prohibit l’ús d’alguns, que s’han anat substituint per d’altres de nova creació, anomenats retardants de flama emergents, els efectes per a la salut dels quals encara no s’han estudiat. Ara el grup de recerca TecnATox de la URV, en col·laboració amb el grup d’investigació IDAEA-CSIC, ha detectat la presència de set retardants de flama emergents a l’aire en un estudi pioner a Europa. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat a la revista científica Science of The Total Environment.
L’estudi, que s’emmarca en el projecte FlameRISK, ha avaluat els possibles riscos de la salut, especialment de la població infantil, ja que hàbits com posar-se les mans o objectes a la boca, jugar a terra o anar de quatre grapes fan que l’exposició a aquestes substàncies sigui més gran. Per fer la recerca l’equip investigador va treballar amb mostres de vint espais interiors de domicilis, oficines i escoles de la província de Tarragona. Es va recollir l’aire durant 24 hores mitjançant uns captadors que emeten un flux d’aire i retenen els retardants de flama en un filtre. També es va disposar de mostres de pols acumulada en superfícies de mobles i dispositius electrònics dels mateixos espais. Posteriorment es van analitzar per determinar la quantitat de 41 tipus diferents de retardants de flama, tant d’aquells que estan restringits per la legislació com dels emergents. Els resultats van confirmar la presència de set retardants de flama emergents (TEP, TCIPP, T2IPPP, TPPO, DCP, TMCP i B4IPPPP) a l’aire per primera vegada a Europa, fins i tot a nivells elevats. També es van detectar retardants de flama restringits a les mostres, tot i que amb menors quantitats que els emergents. Això es produeix perquè als espais interiors encara hi ha elements (mobles, pintures, dispositius, etc.) comprats abans que s’apliqués la legislació i conserven aquests retardants de flama que es van prohibir el 2004.
A partir dels nivells trobats, es va calcular l’exposició i els riscos per a la salut que tindrien la població adulta i infantil que habita aquests espais interiors. Els resultats van mostrar un risc més alt per als infants, proper al límit considerat perillós per la legislació. “Això evidencia el potencial d’aquestes substàncies químiques sobre la salut humana, principalment del retardant de flama TClPP”, afirma Roser Esplugas, investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la URV que ha participat en l’estudi. En cas de sobrepassar els límits permesos, aquests retardants poden provocar malalties cancerígenes i efectes toxicològics com l’alteració dels sistemes hormonal i neurològic, entre d’altres.
“Cal tenir en compte, a més, que en l’estudi no s’ha treballat amb l’exposició de les persones a aquests compostos en altres espais interiors, com els vehicles, on la presència és més gran que a les cases; per tant, el risc real seria encara més elevat”, adverteix la investigadora. Tampoc se n’ha valorat la ingesta, que és una altra gran font d’exposició que no ha estat considerada en l’estudi. El gran ús d’aquests compostos ha fet que de la presència a l’ambient en derivi l’entrada a la cadena tròfica i, per tant, es puguin ingerir també a través del menjar.
Els resultats de l’estudi confirmen la importància de continuar mesurant els retardants de flama als ambients i d’avaluar-ne els efectes que tenen per a la salut, amb la finalitat d’aportar una mostra bibliogràfica dels possibles riscos per a la població.
Aquesta línia de recerca iniciada dins del projecte FlameRISK -que ha estat finançada per l’Agència Estatal d’Investigació i cofinançada amb fons Feder- continua i l’equip investigador estudia els possibles efectes neurotòxics de diversos retardants emergents que van ser detectats a l’aire i la pols de l’estudi.
Referència bibliogràfica: Roser Esplugas, Joaquim Rovira, Montse Mari, Julio Fernández-Arribas, Ethel Eljarrat, José L. Domingo, Marta Schuhmacher. Emerging and legacy flame retardants in indoor air and dust samples of Tarragona Province (Catalonia, Spain). Science of The Total Environment,Vol. 806, Part 1, 2022. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969721055716