Un grup investigador del Departament de Pedagogia de la URV estudia per primer cop a l’Estat espanyol la violència que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ als centres d’educació superior a partir de l’estudi de sis universitats catalanes

Els conflictes derivats de qüestions de gènere i sexualitat han donant peu a delictes d’odi arreu del món. Aquest problema, que repercuteix en la salut i benestar de la víctima, es produeix també als centres d’educació superior, que no estan exempts d’episodis de violència física, psicològica o verbal, o de situacions que obliguen la víctima a abandonar els estudis per evitar els atacs rebuts amb motiu de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Un equip investigador de la URV ha fet la primera recerca de l’Estat espanyol sobre violència cap al col·lectiu LGTBIQ+ als centres d’educació superior a partir de l’estudi de sis universitats catalanes. Els resultats corroboren que tot i que un 60% de les persones han patit alguna vegada una situació de violència o coneixen una persona afectada, aquesta realitat no sempre arriba a les comissions d’igualtat, en part per falta de coneixement sobre els mecanismes de denúncia i les polítiques institucionals que hi ha per prevenir casos de violència contra el col·lectiu LGTBIQ+ o intervenir-hi.

L’objectiu de l’estudi Uni4Freedom, que ha rebut el finançament de Recercaixa, és millorar la qualitat de vida d’universitaris gais, lesbianes, bisexuals, transgènere, queer i intersexuals i trencar el silenci. A la vegada, el treball també ha servit per aportar pautes que millorin els protocols dels centres per lluitar contra la discriminació. El grup investigador, format, entre d’altres, per Oriol Ríos, Carme Garcia, Aitor Gómez, Regina Gairal i Elena Gallardo , del Departament de Pedagogia de la URV, va fer una anàlisi qualitativa de les respostes derivades de diferents entrevistes a col·lectius de professorat, personal d’administració i serveis, responsables de les unitats d’igualtat i estudiants de sis universitats catalanes: Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Ramon Llull, Universitat de Lleida i Universitat de Vic. Aquesta anàlisi complementava l’estudi quantitatiu que prèviament ja s’havia realitzat a gairebé 600 alumnes d’aquests centres. A través d’aquests contactes van conèixer quina és la percepció de la violència i la discriminació, quines mesures estan previstes des de les institucions i quines accions es duen a terme contra la violència. El treball també aporta coneixement sobre actuacions internacionals que han generat un impacte positiu en la prevenció i el descens de la violència cap a les persones LGTBIQ+ en l’àmbit de l’educació superior.

Per fer l’estudi, el grup investigador ha utilitzat una metodologia comunicativa, “que més enllà de veure les barreres institucionals o les que posa la mateixa violència que dificulta la vida universitària, es basa en una dimensió transformadora de la situació, que defineix quines actuacions o pràctiques poden contribuir a superar aquesta violència”, explica Oriol Ríos, un dels investigadors del projecte. A partir dels resultats de la recerca, el treball aporta una sèrie de recomanacions per millorar els protocols contra aquesta violència a les universitats. Per exemple, millorar la formació de la comunitat universitària en temes de discriminació i violència per qüestions de gènere o identitat sexual, “però ha de ser una formació de qualitat basada en evidències científiques i en actuacions que hagin obtingut èxit”, aclareix Ríos. L’investigador també destaca la importància de fomentar el compromís de les persones que són testimonis d’aquesta violència per denunciar les situacions que observin. “Ésun aspecte que les universitats poden potenciar, fent-ne difusió des de les unitats d’igualtat i informant sobre quins són els mecanismes per poder-les denunciar. Cal que hi hagi un clima de normalització de la denúncia, que les persones sentin que tenen suport en aquestes situacions”, explica Ríos, que apunta la necessitat de trencar amb el silenci i amb la idea que l’existència i la denúncia d’aquests casos desprestigien la reputació de les universitats quan —matisa— és justament al contrari. “El fet de silenciar una problemàtica desprestigia la institució. En canvi, tenir casos de denúncies és positiu perquè vol dir que s’estan fent les coses bé. Aquest és un element clau per a la transformació”, conclou.

Referència bibliogràfica: Gallardo-Nieto, E.M., Gómez, A., Gairal-Casadó, R. et al. Sexual orientation, gender identity and gender expression-based violence in Catalan universities: qualitative findings from university students and staff. Arch Public Health 79, 16 (2021). https://doi.org/10.1186/s13690-021-00532-4