Un estudi revela que la fatiga, l'estabilitat emocional i la falta de motivació poden predir la síndrome d’esgotament professional, que comporta un problema de salut laboral i augmenta el risc d'accident. Durant el confinament per pandèmia va augmentar el número de morts per accident en camions

La síndrome de l’esgotament professional pot fer incrementar les col·lisions entre els conductors professionals i les lesions en l’entorn laboral. Un estudi dut a terme per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revela els factors que provoquen aquesta síndrome i com anticipar-s’hi.

La síndrome del cremat en l’entorn laboral implica un desgast professional que en determinades feines, com és el cas dels conductors professionals, pot tenir repercussions serioses en tercers, ja que augmenta el risc d’accidents. La recerca publicada al Journal of Occupational Safety and Ergonomics, revela els factors principals que provoquen aquesta síndrome i permet anticipar la síndrome entre els conductors professionals. “Sorgeix quan l’estrès es manté en el temps i això porta a la persona a un estat d’esgotament”, apunta la psicòloga i investigadora Patrícia Tàpia-Caballero, professora associada del Departament de Psicologia de la URV i professora col·laboradora del màster en Recursos Humans en els Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, que signa l’estudi amb del catedràtic de de Psicologia de la URV, Joan Boada-Grau;  María José Serrano Fernández, professora associada a la URV i professora col·laboradora de la UOC, i Maria Boada Cuerva, professora consultora de la UOC.

“Cal especificar que hi ha dos tipus d’estrès: l’estrès, que que aporta una cosa positiva per a la persona, per exemple, quan percebem les demandes laborals com un repte, i el distrès, que seria el nociu, el que ens perjudica, per exemple, quan percebem que els nostres recursos són inferiors al que ens demana treball. Quan aquest distrès laboral es perllonga en el temps, parlem de la síndrome de l’esgotament professional”, explica Tàpia-Caballero.

Conductors amb més risc

El treball ha avaluat 518 conductors professionals de diferents sectors del transport: taxistes, ambulàncies, camioners, transport de passatgers, etc., que en general tracten amb viatgers, usuaris, clients, pacients, familiars de pacients. “Es coneixia per estudis anteriors que els professionals amb més risc de patir la síndrome del cremat són aquells que tracten amb persones”, assenyala Tàpia-Caballero.

Els resultats mostren que els treballadors d’aquest sector que tracten diàriament amb persones són els que poden patir més aquesta síndrome i cometre errors durant la conducció i més risc de tenir accidents de trànsit.  “És important considerar tots els factors: les característiques i el contingut del treball, o d’altres d’individuals, com la personalitat”, assenyala l’autora de l’estudi.

La síndrome de l’esgotament professional, a més de repercutir negativament en el rendiment laboral, tal com adverteix l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, també incrementa el risc d’accidents. Aquesta situació que ha empitjorat durant la pandèmia per coronavirus, ja que el nombre de morts en camions de més de 3.500 kg s’ha multiplicat per 2,4 respecte de la mitjana dels últims cinc anys, segons en l’estudi “Problemes, riscos i accidents en el transport professional relacionats amb COVID-19”, elaborat per FESVIAL i la Universitat de València en 2020.

Com es pot preveure la síndrome d’esgotament professional

La recerca va trobar que els millors predictors eren la fatiga laboral, que pot predir l’esgotament (primer indicador), la falta de motivació que pot comportar la despersonalització (segon element indicador) i l’estabilitat emocional que pot implicar la falta de realització personal (tercer element indicador). “Els millors predictors són la fatiga, per exemple la somnolència, el cansament o la falta d’energia, l’estabilitat emocional, per exemple, saber gestionar les emocions que poden genera conflictes, i la falta de motivació”, detalla la doctora en Psicologia, Patrícia Tàpia-Caballero.

A l’hora d’establir mesures de prevenció en les empreses, l’estudi indica que la fatiga especifica dels conductors professionals es pot mesurar  amb un qüestionari denominat DF-8, desenvolupat aquest mateix any per Tàpia, Boada i el catedràtic de la URV, Andreu Vigil. D’aquesta manera, es detecta un dels primers indicadors de la síndrome del cremat: l’esgotament. “Ajudaria a localitzar a aquells treballadors que pateixen  fatiga abans que comencin a aparèixer els altres indicadors: la despersonalització -actituds cíniques- i la falta de realització personal -sensació d’ineficàcia professional-”, explica. Una altra mesura que podria evitar la síndrome d’esgotament professional en els conductors seria el poder capacitar-los en estratègies per afrontar i manejar l’estrès.

“Cal donar més importància als riscos psicosocials en les organitzacions. De vegades passen desapercebuts pels superiors i fins pels mateixos empleats que no s’adonen del que els passa. Poden fer la seva feina amb un rendiment inferior a l’acostumat, desmotivats, desil·lusionats, desconcentrats… i no saber per què. Deixar que això s’allargui en el temps perjudica seriosament el treballador i el seu entorn. S’han de prevenir aquestes situacions perquè generen risc per al conductor i per als passatgers”, conclou la investigadora.

Els resultats de l’estudi ressalten la importància de dissenyar intervencions individuals per a disminuir la incidència de la síndrome del cremat, fet que ajudaria a reduir les baixes laborals i possibles col·lisions, i també oferiria més benestar al conductor.

Referència: Tàpia-Caballero, P., Serrano-Fernández, M.J., Boada-Cuerva, M., Araya-Castillo, L. & Boada-Grau, J. (2021). Variables that predict Burnout in professional drivers. International Journal of Occupational Safety and Ergonomics https://doi.org/10.1080/10803548.2021.1929701