06/02/2018

Un informe de la URV relaciona davallada d’atur i pèrdua de població a l’Ebre

L’estudi assenyala les limitacions del territori en la creació d'ocupació, fet que és conseqüència i causa d'un teixit socioeconòmic feble

Les Terres de l'Ebre tenen un teixit socioeconòmic feble amb poc pes industrial.

Menys atur no només significa creació d’ocupació sinó que de vegades la disminució de persones aturades en un territori pot estar també relacionada amb la pèrdua de població activa. És el que passa a les Terres de l’Ebre, on l’índex d’atur ha anat baixant significativament els últims sis anys – més d’un 17% entre el 2011 i el 2016, segons fonts de l’IDESCAT-  i on també s’ha produït, a diferència del que ha passat a Catalunya, una disminució de la població activa. Així ho constata l’informe “Reducció de l’atur i migracions recents a les Terres de l’Ebre”, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV (CELiR), del qual en són autors Juan Antonio Duro, director de la Càtedra, i Josep Maria Piñol de la Fundació URV.

El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro, durant la presentació de l’informe al campus ebrenc.

L’estudi assenyala que la demografia ebrenca es caracteritza per tenir una estructura envellida i una emigració selectiva persistent, sobretot de gent jove que marxa de les Terres de l’Ebre a estudiar fora i acaba fixant la seua residència en el lloc on ha anat a estudiar perquè possiblement hi ha trobat la seua primera feina. A això s’ha sumat els últims anys la pèrdua de població immigrant que, davant la situació de crisi econòmica, ha retornat als seus països d’origen, i explica el retrocés demogràfic dels últims anys a l’Ebre. Del 2011 al 2016 les Terres de l’Ebre, amb una població de 180.855 persones, han perdut més de 10.000 habitants, un 5,61%. “Hem d’entendre la davallada demogràfica a les Terres de l’Ebre per dos factors: el propi creixement natural, afectat per l’envelliment de la població, i l’emigració tant fora com a l’interior del país”, afirma el director de la CELiR, Juan Antonio Duro.

“Les variacions negatives en termes absoluts en la població tendeixen a correlacionar-se amb molta claredat amb les variacions negatives de l’atur als municipis ebrencs”, afirma l’estudi tot precisant també que la disminució de la població estrangera és molt més significativa a les Terres de l’Ebre que a la resta de Catalunya. “Això explicaria en part la reducció de l’atur a la zona”, afirma el document tot assenyalant que es tracta majoritàriament de població activa. Es detecta una clara coincidència entre el període de màxima reducció de l’atur i el de l’emigració d’estrangers. També cal subratllar que l’emigració autòctona i l’envelliment de la població estan més accentuats en l’àmbit ebrenc. Per contra a la resta de Catalunya el creixement demogràfic ha estat positiu, d’un 0,22%, tot i la pèrdua de població immigrant, i la reducció de l’atur ha estat superior el que significa que al conjunt del país sí que s’ha creat ocupació.

Partint d’aquesta anàlisi l’informe conclou que les Terres de l’Ebre presenten “clares limitacions en la creació d’ocupació i que això és conseqüència i també causa d’un teixit socioeconòmic feble, fins i tot als principals nuclis urbans”. Un fet agreujat per l’envelliment de la població.  Davant d’això es considera fonamental impulsar polítiques que fomentin la competitivitat econòmica i empresarial, incloses mesures per captar noves activitats en nodes estratègics, així com també donar suport a aspectes complementaris com la millora del transport públic de cara els treballadors. Els principals nuclis urbans del territori haurien de superar els localismes i treballar en plans estratègics de territori. Finalment, apunta l’informe que s’ha presentat aquest matí en roda de premsa al campus Terres de l’Ebre de la URV, s’hauria de reflexionar sobre la inversió en polítiques formatives en origen per evitar l’emigració selectiva.

“Som conscients que és difícil canviar el panorama a curt termini, però per canviar aquesta dinàmica hauríem de ser capaços d’atraure població i frenar l’emigració”, argumenta el director de la Càtedra, tot assenyalant que una part de la migració està relacionada amb factors no estrictament econòmics. “On hi ha camí per recórrer és en la creació d’un entorn territorial atractiu que generi oportunitats laborals. Crec que les Terres de l’Ebre poden ser un territori idoni per implementar a Catalunya estratègies d’atracció i retenció de talent, multidimensionals i efectives”, afegeix Duro.

Més informació:

Informe “Reducció de l’atur i migracions recents a les Terres de l’Ebre”

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*