L’investigador del Departament d’Economia de la URV, Ricardo Flores, és un dels autors del treball, que planteja aquesta solució per reduir els embussos i la contaminació provocada pel trànsit

Reduir els problemes d’embussos i contaminació que pateixen grans ciutats com Madrid i Barcelona associat a l’ús de vehicles particulars podria passar per l’establiment de peatges per accedir-hi. Aquesta és la proposta principal d’un informe elaborat per l’investigador de la URV Ricardo Flores i el de la UB, Xavier Fageda, que ha publicat la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i que es va presentar  el 24 de maig durant el VIII Workshop d’Economia del Transport que es va fer el 24 de maig a Madrid.

Els autors destaquen els elevats costos socials d’aquests fenòmens, ja que en totes dues ciutats, la congestió fa pujar en més d’un 25% el temps mitjà de desplaçament en comparació amb una situació de trànsit fluïd. Això suposa una pèrdua de temps de més de 100 hores a l’any per conductor, amb uns costos econòmics superiors als 150 milions d’euros anuals a cada ciutat. D’altra banda, la contaminació atmosfèrica provoca 3,3 milions de morts a l’any al món (més que la SIDA, la malària i la grip juntes), i el trànsit n’és una de les seves principals causes. A Espanya, la xifra de morts anuals por aquesta causa supera les 30.000.

Per fer front a aquests problemes, diverses ciutats han recorregut a restriccions quantitatives i mecanismes de preus. A l’igual que moltes altres ciutats europees i d’altres continents, Madrid i Barcelona han aplicat algunes mesures del primer tipus. En dies d’elevada contaminació, Madrid restringeix la circulació dels vehicles en base al seu número de matrícula i imposa limitacions de velocitat i aparcament. De la seva banda, Barcelona ha implementat una zona de baixa emissió aplicable a casos d’emergència que restringeix l’accés als nuclis urbans dels vehicles més contaminants. A la pràctica, aquestes actuacions s’han fet efectives molt poques vegades, tot i que s’espera que es vagi endurint la seva aplicació en els propers anys. L’ús dels mecanismes de preus ha estat menys freqüent. Londres, Singapur, Estocolm i diverses ciutats més han establert peatges de congestió que graven l’accés de vehicles privats als seus centres urbans durant determinades franges horàries.

Els investigadors consideren que els peatges de congestió són preferibles a les restriccions quantitatives al trànsit i, en conseqüència, proposen el seu establiment a Madrid i Barcelona. Els autors sostenen que els peatges de congestió són més eficients que les restriccions quantitatives perquè permeten l’accés al centre urbà d’aquells usuaris que més valoren aquesta opció. Les restriccions d’aquest tipus, a més, acostumen a tenir efectes perversos que redueixen la seva eficiència a mig termini, així com un impacte regressiu. Així, per exemple, les restriccions lligades al número de matrícula generen incentius a comprar un segon cotxe per sortejar-les, el que és més fàcil per a les famílies amb més renda i a més pot agreujar el problema de la contaminació si s’opta –com sol passar- per cotxes barats i antics, que són especialment contaminants.

En canvi, els peatges no generen incentius d’aquest tipus i poden tenir efectes progressius, donat que els pagaments tenen tendència a augmentar amb el nivell de renda i els recursos que generen poden destinar-se a millorar el transport públic, que és utilitzat més intensament pels ciutadans amb rendes més baixes.