La iniciativa està impulsada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb la Càtedra URV per a l'Estudi del Fet Casteller

“Memòria dels castells. Les veus d’una tradició en evolució”, és un projecte impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) amb la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. Té per objectiu recollir les històries del fet casteller en veu dels seus protagonistes per salvaguardar el seu testimoni i vivències no documentades. La iniciativa ha comptat amb la complicitat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya.

En una primera fase del projecte s’identificaran totes aquelles persones vinculades al món casteller nascudes a la dècada de 1950 o abans per, a continuació i a partir del cens resultant,  seleccionar els perfils per participar en unes converses (dirigides i enregistrades) per tal de poder fer el buidat i posterior difusió i posada a disposició de la informació.

El projecte compta amb Oriol Casellas i Domènech com a entrevistador principal. És llicenciat en Història per la UAB, diplomat en Ciències Religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya – ISCRVic, màster de Formació del Professorat per la UdG i casteller dels Sagals d’Osona, i compta amb una llarga llista d’estudis de recerca històrica publicats.

Memòria dels castells

El món casteller ha fet una evolució espectacular en els últims 40-50 anys. L’augment de colles i castellers, la projecció mediàtica i, sobretot, el creixement del nivell casteller han canviat completament la realitat existent tan sols mig segle enrere. Durant els anys del franquisme eren poques les colles existents al país i el seu funcionament, tarannà i nivell era molt diferent a l’actual. Si bé la història castellera -i en particular la de les colles històriques- ha estat àmpliament recollida en llibres i estudis, es considera convenient deixar un llegat dels testimonis de castellers i castelleres que van viure la realitat castellera prèvia al boom dels anys 80 i 90.

Parlant amb membres de les colles més antigues es vol deixar constància d’un passat casteller ben diferent a l’actual i que pot servir de base per a futurs estudis històrics i sociològics del fet casteller, i com aquest s’ha transformat i evolucionat, passant de petits grups tancats que obtenien retribucions econòmiques per fer castells, a entitats obertes i amateurs amb una composició social prou àmplia i diversa.