Els dispositius, que s’adapten a la pell, permetran detectar i analizar senyals que emet el cos humà i que aporten informació sobre diferents processos biològics. En el projecte participa la URV amb altres institucions europees

La Universitat Rovira i Virgili participa en un projecte pioner de computació neuromòrfica, un camp de la informàtica i la neurociència que s’enfoca en el desenvolupament de sistemes inspirats en el funcionament del cervell humà. L’objectiu és desenvolupar sensors neuromòrfics amb tecnologia orgànica, basada sobretot en polímers. Aquests dispositius poden ser de molta utilitat en el camp de la salut, ja que permetran analitzar, mitjançant un circuit que imita el cervell, les dades que arriben a través de biosenyals, que són senyals emeses pel cos humà i que aporten informació sobre diferents processos fisiològics de l’organisme. El grup de recerca Nephos, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, participa en aquest projecte juntament amb altres institucions de l’Estat espanyol, França i Alemanya.

Una de les novetats del projecte, que porta per nom BAYFLEX, és l’ús de materials orgànics a tots els components en la fabricació dels sensors, bàsicament polímers. Això permetrà que aquests dispositius siguin de baix cost, sostenibles, imprimibles, flexibles i s’adaptin a la pell. “Els sensors detectaran els biosenyals, que arribaran a una xarxa neuronal de transistors i d’aquí passaran a un circuit classificador. En tot aquest procés utilitzarem materials orgànics en substitució del silici, que és el que es fa servir de forma habitual”, explica Benjamí Iñiguez, investigador de la URV en aquest projecte.

El paper de la URV en aquesta recerca se centra en l’anàlisi i avaluació de les propietats elèctriques dels sensors, el modelatge i el disseny dels seus components i circuits i també de les simulacions prèvies abans de la seva fabricació. El projecte BAYFLEX està finançat pel programa Horizon Europe de la Unió Europea i forma part de Pathfinder, un subprograma molt exigent que només accepta de mitjana d’un 5% de les propostes que s’hi presenten. “Els projectes han de ser realment disruptius i han de comptar amb un anàlisi de riscos i un pla de contingència molt precisos”, comenta Iñiguez. En l’estudi també hi participen investigadors i investigadores d’universitats i centres de recerca de França, Alemanya i una empresa de Saragossa.

La computació neuromòrfica “està emergint actualment i soluciona alguns dels problemes que planteja la intel·ligència artificial, que utilitzant la computació tradicional té un consum molt elevat per utilitzar el hardware convencional (basat en la separació entre la memòria i les unitats processadores), i també utilitza materials rígids pel fet de basar-se en el silici”, explica l’investigador. Iñiguez apunta que, malgrat que el silici aporta més rapidesa, en aquest cas no es requereix una velocitat molt alta, ja que “el que interessa és que els senyals es detectin de forma precisa, i aquesta tecnologia ho permet fer”. Així, aquesta “intel·ligència artificial low cost i reciclable”, tal com la defineix l’investigador, serà de gran utilitat i importància en el camp de la salut, a l’hora de detectar i analitzar els senyals que emet l’organisme.