El sistema protegeix, de manera automàtica, les paraules dels missatges que es publicaran a les xarxes socials que considera que poden vulnerar la privacitat del seu autor, canviant-les per altres més generals. Depenent de la confiança dels lectors amb l’autor, aquests podran visualitzar un missatge més o menys detallat. L’operador de la xarxa social, només tindrà accés a la versió més protegida del missatge

Tendències polítiques, gustos personals, malalties, aptituds laborals, relacions… Informació personal d’aquest tipus es pot desxifrar només llegint els missatges que els usuaris publiquen a les xarxes socials. Malgrat que no es concretin detalls al perfil, o encara que s’apliquin totes les condicions de privacitat que la xarxa social posa a l’abast de l’usuari, els missatges contenen dades que donen pistes d’aspectes privats que potser no volem que siguin coneguts per tothom. A més, aquestes dades romanen de forma permanent a la xarxa —que en té la propietat—, la qual les pot revendre a tercers. En aquest sentit, determinades empreses exploten aquestes dades personals per donar servei a altres empreses, que, per exemple, volen conèixer els perfils de candidats a llocs de treball, o de mútues, que volen saber si els futurs clients estan tan sans com diuen.

Davant d’aquests problemes de privacitat dels usuaris i de les estratègies de les xarxes per aprofitar-se’n, un equip d’investigadors de la URV format per David Sánchez i Alexandre Viejo -del grup de recerca CRISES, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques- ha dissenyat un sistema que permet de manera automàtica adaptar els missatges que es volen publicar a les xarxes socials perquè arribin de forma més o menys detallada als lectors (depenent de la confiança que hi hagi entre qui l’escriu i qui el llegeix), mentre que l’operador de la xarxa només tindrà accés a la versió més protegida del missatge.

Així, els usuaris podran triar quins elements consideren privats i amb qui els volen compartir. Quan escriguin un missatge, el sistema canviarà, de manera automàtica, determinades paraules que consideri que vulneren la privacitat de l’autor. Com a resultat, a la xarxa només es publicarà un missatge “filtrat” que oferirà la màxima protecció, mentre que els lectors veuran versions més o menys detallades, segons la relació amb l’autor i el que aquest últim hagi autoritzat. Per aconseguir-ho, el sistema amaga, de forma encriptada i indetectable a la vista, versions més detallades dels termes protegits que s’han penjat a la xarxa social en imatges que s’ajunten amb el missatge. D’aquesta manera, quan els lectors autoritzats per l’autor vulguin accedir al missatge, el sistema definirà de forma automàtica un missatge més detallat (o l’original, si així es vol) i substituirà els termes protegits publicats a la xarxa per aquells que s’han emmagatzemat a la imatge i per als que l’autor n’ha autoritzat l’accés al lector. Així, els lectors autoritzats podran obtenir versions més o menys detallades dels missatges segons la confiança que tinguin amb l’autor, i aquests missatges seran molt diferents dels que s’hauran publicat a la xarxa i dels que veuran usuaris externs, en els quals les dades privades no s’exhibeixen en cap cas.

De moment, els investigadors han dissenyat el sistema, que s’ha publicat a la revista científica Expert Systems with Applications. La implementació podria fer-se en forma d’aplicació (mòbil o d’escriptori) o de connector per a navegadors web.

Referència bibliogràfica: “Enforcing transparent access to private content in social networks by means of automatic sanitization”. Alexandre Viejo , David Sánchez, Expert Systems with Applications. Volume 42, Issue 23, 15 December 2015, Pages 9366–9378