S’hi inclou la presentació de l’edició facsímil d’una de les obres més destacades del periodista i historiador, de qui es valora el rigor històric, el valor literari i la reflexió política

Antoni Rovira i Virgili és un dels periodistes i historiadors més destacats de la primera meitat del segle XX, clau per entendre la societat i la política del moment. Figura a reivindicar i tenir present, la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català de la URV aprofita el centenari de la publicació que va fundar, la Revista de Catalunya, per organitzar unes jornades -aquest dimecres 16 d’octubre i el dia 23- en què és el protagonista principal. Valorat pel rigor històric, el valor literari i la reflexió política dels seus textos, un dels llibres més importants que va escriure, i que reuneix aquestes característiques, va ser Els darrers dies de la Catalunya republicana, l’última edició del qual, un facsímil a càrrec de Publicacions URV, es presenta durant les jornades.

“Aprofitant el centenari de la Revista de Catalunya, ens va semblar una bona ocasió per col·laborar amb aquesta publicació, que està molt viva, centrant-nos en la seva fundació, i així posar en valor la figura del seu impulsor i primer director, Antoni Rovira i Virgili”, explica la directora de la Càtedra, Montserrat Palau, que considera important difondre la seva figura i fer-la arribar a les noves generacions. Palau destaca la transcendència de l’obra editada en facsímil -és a dir, de manera quasi idèntica a l’original- que s’hi presenta aquest dimecres a la tarda a càrrec de Jaume Llambrich, responsable de Publicacions URV, juntament amb el número especial dels 100 anys de la Revista de Catalunya.

“És una de les obres més destacades de l’autor i que, de fet, sintetitza la seva manera d’escriure i de tractar els temes. És un text que combina la narrativa històrica amb les memòries personals de l’autor. Rovira i Virgili utilitza un estil clar i concís per descriure els esdeveniments dramàtics que van conduir a la caiguda de Catalunya al gener de 1939”, explica Gema Duarte, membre del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la URV i una de les persones que ha treballat en la digitalització del Fons Antoni Rovira i Virgili, en la introducció del facsímil d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, en què també destaca que “l’obra es caracteritza per una anàlisi detallada dels fets polítics i militars, així com per una reflexió profunda sobre les causes i les conseqüències de la derrota republicana” i que l’autor mostra “la capacitat per capturar la desesperació i el patiment de la població catalana, humanitzant el relat històric i fent-lo accessible a una àmplia audiència”.

Rovira i Virgili i la interdisciplinarietat

Abans de la presentació del facsímil, al matí, l’escriptor i exprofessor de la URV Josep Carod-Rovira ha explicat amb detall la trajectòria personal, política i professional d’Antoni Rovira i Virgili, d’enorme activitat i amb l’interès, ja des de molt jove, per la política, el periodisme, l’escriptura i la defensa de Catalunya sempre present. A més, el lingüista de la URV Jordi Ginebra n’ha evocat el perfil humanista, forjat a partir de la defensa d’un catalanisme basat en el dret, la dignitat i la llibertat de les persones i en la democràcia, i l’historiador Josep Maria Roig Rosich ha posat en relleu la seva figura en el moment de la creació de la Revista de Catalunya. La directora actual, Lluïsa Julià, ha exposat el present i els reptes de futur de la publicació. En la presentació de les jornades, el rector de la URV, Josep Pallarès, ja havia destacat la personalitat polièdrica de Rovira i Virgili, ja que “era historiador, periodista, filòleg, polític…, de manera que la seva figura ha de ser estudiada des de la interdisciplinarietat, que de fet és una de les característiques principals que ha de tenir la manera de treballar i investigar a la universitat”.

Montserrat Palau destaca que les jornades volen reivindicar també la participació de les dones periodistes als inicis de la Revista de Catalunya amb una conferència de Júlia Cuadrat, becària predoctoral Joan Oró de la Universitat Rovira i Virgili, i que en la segona part, el dimecres 23 d’octubre, es parlarà sobre dos escriptors dels quals enguany es commemora el centenari de la mort, Àngel Guimerà i Joan Salvat-Papasseit, així com de Vicent Andrés Estellés i Montserrat Vayreda, dels quals se celebra el centenari del naixement.

Les jornades acabaran amb la presentació del Quadern de la Càtedra Baixeras Jaume Vidal Alcover (1923-1991) i el lliurament de la Beca Josep Anton Baixeras-Fundació Mútua Catalana. A més, de la Fundació Mútua Catalana, principal suport econòmic, la Càtedra ha comptat per a l’organització de les jornades amb la col·laboració de la Revista de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i el grup de recerca ISOCAC del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV.