Un estudi de la URV compara l’ecografia abdominal amb la ressonància magnètica i demostra el potencial d’aquesta eina per detectar precoçment el risc de prediabetis i síndrome metabòlica en persones amb obesitat abdominal

La distribució del greix corporal, especialment de l’acumulat a l’abdomen, és un factor determinant per al risc de desenvolupar malalties metabòliques i cardiovasculars. Però no tot el greix abdominal té el mateix impacte sobre la salut: el greix subcutani, situat sota la pell, no comporta els mateixos riscos que el greix visceral, que s’acumula en profunditat i pot entrar en contacte directe amb òrgans vitals. Identificar quin tipus de greix predomina en una persona és essencial per avaluar-ne el risc metabòlic i per orientar millor les intervencions clíniques. En aquest context, un estudi liderat per investigadores del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat fins a quin punt l’ecografia abdominal pot ser una eina útil i fiable  per mesurar el greix visceral, en comparació amb la ressonància magnètica, considerada la tècnica de referència actual.

Actualment, en la pràctica clínica habitual, el risc associat al greix abdominal s’avalua mitjançant el perímetre de la cintura. Aquesta mesura, però, és tan senzilla com limitada, ja que no permet distingir entre greix subcutani i visceral. Les tècniques d’imatge com la ressonància magnètica o la tomografia computada ofereixen aquesta informació amb gran precisió, però tenen un cost elevat, requereixen equipaments especialitzats i no són accessibles de manera immediata en l’atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar alternatives més àgils i accessibles, l’equip investigador es va plantejar validar l’ús de l’ecografia abdominal per caracteritzar la distribució del greix: “L’ecografia és una eina present a la majoria de centres d’atenció primària i hospitals que, amb professionals de la salut entrenats, permet obtenir imatges en temps real a un cost molt reduït”, explica Claudia Jiménez -ten Hoevel, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV i coautora de l’article.

La pregunta clau, doncs, era en quina mesura l’ecografia pot oferir resultats equiparables als de la ressonància magnètica en l’exploració del greix abdominal. Per determinar-ho, l’equip investigador va treballar amb una mostra de 113  adults voluntaris amb obesitat abdominal, residents a Reus i voltants. A tots se’ls va realitzar una ressonància magnètica i una ecografia abdominal en un interval molt curt de temps —entre tres i quatre dies— per garantir que els resultats fossin comparables.

Una eina vàlida i precisa

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Diabetes, Obesity and Metabolism, revelen que les mesures del greix visceral fetes mitjançant ecografies tenien una bona concordança amb les dades obtingudes mitjançant una ressonància magnètica. Tot i això, han detectat certes limitacions de l’ecografia a l’hora d’avaluar el greix subcutani, un fet que ja havien apuntat altres estudis previs. “La conclusió principal és que l’ecografia pot ser especialment útil quan l’objectiu és identificar el greix visceral, que és el que està més clarament associat al risc metabòlic”, manifesta Anna Pedret, investigadora del mateix departament. Aquest potencial se suma al fet que l’ecografia és una eina senzilla d’utilitzar per al personal format i que es troba en els equipaments de la majoria de centres de salut del país.

El greix visceral: un indicador de risc metabòlic

Més enllà d’això, l’anàlisi ha permès a les investigadores aprofundir en una altra qüestió i determinar si la quantitat de greix visceral mesurada amb les ecografies pot arribar a predir alteracions metabòliques futures. De fet, els resultats mostren que hi ha relació entre nivells elevats de greix visceral i presència de prediabetis —una condició en què els nivells de sucre a la sang són elevats, però encara per sota el llindar de la diabetis tipus 2— a més a més, de síndrome metabòlica —un conjunt de factors de risc que augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars.

Més concretament, l’estudi identifica una quantitat de greix visceral a partir de la qual el risc de patir malalties associades a aquest símptoma augmenta considerablement. Per exemple, un gruix igual o superior a 7,35 centímetres de greix s’ha vinculat amb un risc elevat de patir prediabetis, mentre que a partir de 5,77 centímetres s’observa una relació amb la probabilitat de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats posen de manifest el potencial de les ecografies com a eina exploratòria: “Incorporar l’ecografia abdominal en la pràctica clínica habitual, especialment en l’àmbit de la nutrició i l’atenció primària, podria permetre una millor estratificació del risc i una personalització més acurada de les intervencions”, defensen les investigadores.

El grup de recerca Nutrició Funcional, Oxidació i Malalties Cardiovasculars (NFOC-SALUT) de la URV i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) continua treballant per posar en valor l’ús de l’ecografia com una tècnica econòmica, ràpida i fàcilment integrable en la pràctica clínica. Ara l’equip explora l’impacte de la distribució del greix abdominal en altres segments de la població i la seva relació amb diferents condicions de salut, com ara la funció cognitiva o la sarcopènia. En aquest marc, el grup du a terme nous estudis amb ecografia abdominal en persones d’entre 60 i 74 anys, amb investigacions en marxa i la possibilitat oberta de participar-hi. Les persones interessades poden contactar amb l’equip mitjançant l’adreça de correu electrònic estudisalimentacionfocsalut@gmail.com.

Referència: Jiménez-ten Hoevel C, Besora-Moreno M, Queral J, et al. Ultrasound and MRI abdominal fat distribution and its associations with metabolic conditions in adults with abdominal obesity. Diabetes Obes Metab. 2025; 1-14. doi:10.1111/dom.70390