Josep Maria Panicello és director d'estratègia i control de gestió del Banco Santander a Catalunya

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la URV l’any 1999, l’apassionava la demografia i per això tot seguit va estudiar Ciències Actuarials i Financeres. Aquests coneixements li permeten analitzar el canvi de perfil econòmic, demogràfic i social del país.

Com es defineix l’estratègia d’un banc?

Es fonamenta en els serveis que podem oferir als clients i el tipus de tracte, que depenen molt del moment. De fet, una part de la crisi econòmica ha pogut ser deguda a una mala definició de les estratègies de relació i a una comprensió deficient de la manera com interactuava el mercat amb els clients. Per tant, una bona definició d’estratègia no només garanteix beneficis estables i per a tothom, sinó també que no hi hagi sotracs ni factors inesperats que intervinguin en l’equació de l’economia.

Quines implicacions ha tingut l’eliminació del sistema de caixes en el conjunt del sector?

Durant l’època de tancament d’oficines es va perdre la proximitat, el factor diferencial que implicava que cada caixa atengués els seus clients al seu territori. Per això les entitats supervivents ens hem reactivat, som més grans, més professionalitzades, i hem après dels errors del passat. L’experiència recent ens ensenya què hem de fer i què no. Estem molt orientats a canviar la cultura del banc a través dels mateixos treballadors, que han de tenir el millor banc per treballar; la societat, a qui hem de retornar una part dels beneficis que ens ha aportat; el client, en el qual hem d’estat molt centrats, i l’accionista, que ha invertit els seus diners i els hi hem de rendibilitzar de la forma que ens exigeix. Les entitats que sobreviuen avui en dia posen el focus de forma molt especial sobre la transparència, perquè s’entenguin bé els productes i perquè la relació client-entitat torni a ser de confiança, com havia sigut sempre. És la base del nostre negoci.

S’està recuperant, doncs, la confiança de la gent després de la mala praxi del sector financer que ens va abocar a la crisi de 2008?

El consum s’està duplicant, les hipoteques estan creixent a ritmes de més del 100%… per tant, són símptomes que les coses estan millorant. El fet clau que permetrà que l’economia evolucioni bé del tot serà que baixi la taxa de desocupats, que és excessivament alta. La crisi s’haurà acabat quan arribem a una taxa per sota dels dos dígits, objectiu que encara queda lluny.

De quina manera han canviat la relació entre el banc i el client els nous marcs reguladors i els sistemes de mesurament del risc?

La MIFID II [la directiva europea 2014/65/UE relativa als mercats d’instruments financers] ens obliga a garantir la transparència, però les entitats mateixes també volem recuperar la confiança dels clients. Per tant, volem tenir uns sistemes que siguin àgils al mateix temps que preservem la seguretat dels clients. L’adaptació no és senzilla perquè requereix molta innovació. D’altra banda, la tecnologia digital està canviant molt la relació entre el client i el banc, de manera exponencial amb l’ús del mòbil. L’oficina és molt necessària però per a operacions amb valor, d’assessorament, en moments importants per al client.

A Espanya, les empreses tendeixen a finançar-se molt a través dels bancs i no aposten tant per noves fonts. Per què?

En del teixit productiu, la major part d’empreses són empreses consolidades o estan en procés de consolidació, i aquestes sí que són ateses pel sistema financer tradicional. En canvi, les start-ups o empreses de capital-risc opten per un altre tipus de finançament. La raó per la qual hi ha més finançament tradicional que no pas finançament de tipus crowdfunding o business angels és perquè el nombre d’empreses consolidades en funcionament és molt més elevat que el de start-ups. Per tant, el finançament està molt relacionat amb quin és el mapa de les empreses avui en dia. Al final, el que fa que l’economia creixi de forma sostinguda són les empreses madures i en creixement, per a les quals podem oferir finançament per a nous projectes, que, al cap i a la fi, també creen nous llocs de treball i més valor afegit per a l’economia.

Xavier Sala i Martín afirma que Google o Apple mai haurien pogut néixer a Espanya perquè la banca no pren riscos a l’hora d’impulsar nous projectes. Què n’opina?

Tenim una cultura molt diferent de la dels Estats Units, però això està canviant. Cada vegada veiem més emprenedors. A Barcelona s’estan establint al 22@, que està en ebullició. Les noves empreses, sobretot les de tecnologia, no necessiten ser en un lloc concret, sinó que hi hagi bones connexions, i també valoren molt el clima i la qualitat de vida per als empleats. Són aspectes molt importants a l’hora d’atraure talent a Barcelona i a Catalunya. Espero que les noves generacions siguin capaces d’inventar el Google o l’Amazon de l’any 2050. Fins ara la cultura del no equivocar-se ha estat molt imbricada en la cultura empresarial, però això està canviant. En realitat és millor equivocar-se tres vegades perquè aprens més, però cal fer-ho amb els riscos controlats. Per això tots hi hem d’ajudar en la mesura que puguem, començant per les universitats, però també les companyies privades, canviant la mentalitat dels treballadors i dels clients.

De quina manera han canviat la banca les noves tecnologies?

De cara endins tenim processos molt més eficients, i de cara al client el mòbil és la nostra finestra. Tenim una sèrie d’apps i de programes que tenen un avantatge evident respecte del sistema tradicional: el client decideix quan i on fer les coses, les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana. Estem tendint cap al mòbil perquè el portem sempre a sobre. I hem d’innovar en nous serveis, en coses que encara no imaginem per millorar el dia a dia dels nostres clients, i després aplicar-ho ràpidament, ja que la tecnologia és fàcilment copiable i s’ha de ser molt àgil per ser el primer.

Com creu que conviuran les plataformes de pagament com ara Google, Samsung o Apple Pay amb els serveis d’aquest tipus que ofereixen els bancs?

Google, Amazon, Apple, Samsung… són empreses molt potents que tenen una capacitat de reacció molt alta, però també és cert que els bancs tenen la seguretat i l’ofici. Nosaltres optem per la col·laboració: hem de ser igual d’àgils que aquestes plataformes, i de vegades ens hi podem associar. Per exemple, tenim un acord amb Apple per tenir l’Apple Pay a Espanya en exclusiva. Això permet que Apple es beneficiï dels serveis de Banco Santander arreu d’Espanya, i nosaltres ens beneficiem de la plataforma de l’iPhone perquè els clients puguin, per exemple, pagar sense haver de marcar el pin. Ja no cal anar amb la targeta perquè vas amb el telèfon. No sabem quins nous serveis sortiran ni qui els oferirà primer, però sembla clar que hi haurà d’haver col·laboració, i, en algun aspecte, competència.

Amb la crisi es va tancar una sortida natural dels titulats en ADE i en Economia cap a les entitats financeres. Com veu la reestructuració del sector en termes laborals?

S’han destruït molts llocs de treball i se n’han creat ben pocs. Esperem que durant els propers anys torni a incorporar-se saba nova al sistema financer. Els estudiants d’avui tenen poca por de moure’s, són molt avançats tecnològicament, àgils i flexibles, i aquesta combinació fa que siguin molt valuosos en el moment de creixement de l’economia. També hi ha un tema demogràfic: la piràmide poblacional està invertida. Hi haurà un moment en què sortiran molts treballadors del sistema i n’hi entraran pocs. I ho hauran de fer amb unes formes de treballar molt més dinàmiques per tal d’absorbir la falta de mà d’obra que pot ser que hi hagi en el futur.

Quin perfil ha de tenir un estudiant que vulgui treballar al sector bancari avui?

Un bon candidat és el que demostra que té flexibilitat, mobilitat i coneixement digital, que no té por d’equivocar-se, que sap treballar per projectes, que té una bona relació interpersonal, que és bona persona i té uns valors sòlids. Els valors són fonamentals, i això no ha canviat respecte del passat. Veiem que qui compleix els requisits que demanem és un empleat exigent, que vol saber què podrà fer en el futur i ens ho reclama, i això és bo per a les empreses.

Va estudiar a la URV als inicis d’aquesta universitat. Què en recorda, d’aquella època?

És una fase de la vida en què et passen moltes coses, i no només pel que fa a l’educació, perquè personalment és una fase de creixement. Molts grups d’amics que tinc són encara de quan estudiàvem. I per la part professional, la veritat és que en ADE la universitat era molt exigent i això em va permetre evolucionar en altres camps. Aquesta exigència inicial, que demanava molt d’esforç i no deixar les coses per a l’endemà, em va portar a fer la segona carrera, d’Actuarials, que té fama de complicada però a mi no m’ho va semblar. Incidir en la forma de pensar i de modular la persona en uns anys clau de la seva vida és una tasca molt important que fa la universitat. I és molt important perquè la societat del futur la construirà gent que ha passat per la universitat.

Evolució i recuperació del sector bancari