13/09/2018

Anna Veiga, biòloga: “L’esperança de vida ha d’anar acompanyada de qualitat de vida”

Durant la inauguració del curs 2018-19 s'ha anunciat un codi ètic i de bones pràctiques i l'entrada d'un representant dels estudiants al Consell de Direcció

Un moment de la lliçó inaugural d'Anna Veiga durant la inauguració del curs 2018-19.

La inauguració del curs 2018-19 s’ha fet aquest migdia a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa amb la lliçó inaugural de la biòloga i científica Anna Veiga, que ha ressaltat la importància de les cèl·lules mare pluripotents per tractar malalties. Veiga estudia com evitar que les cèl·lules degenerin i investiga en l’àmbit de la medicina regenerativa amb un objectiu clar: “Aconseguir que l’esperança de vida vagi acompanyada d’un augment de la qualitat de vida perquè no serveix de res que els darrers 25 anys els passem en una cadira a causa d’una malaltia degenerativa”, ha apuntat Veiga. La rectora, María José Figueras, ha avançat algunes de les novetats que s’implantaran aquest curs, com ara un codi ètic i de bones pràctiques per a tota la comunitat URV i l’entrada d’un representant dels estudiants al Consell de Direcció.

La científica, directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona – Dexeus Dona, s’ha centrat en l’explicació dels tractaments a través de les cèl·lules provinents de la reprogramació: d’una banda, el clonatge terapèutic, que pretén obtenir cèl·lules compatibles amb el pacient que cal tractar, de manera que el seu cos no identifiqui les cèl·lules com a estranyes i les rebutgi. De l’altra banda, la generació de cèl·lules de transferència induïdaés una tècnica que permet estudiar les patologies a nivell cel·lular i molecular i trobar tractaments efectius per curar malalties. De fet, al laboratori, s’ha aconseguit convertir les cèl·lules en diferents tipus cel·lulars: del cor, del fetge o fins i tot ovòcits i espermatozoides, la qual cosa “és útil per reconvertir-les en cèl·lules d’una altra part del cos”. En aquest sentit, Veiga ha confessat que “una de les imatges més impactats ha estat veure bategar al microscopi les cèl·lules del cor creades per nosaltres”.

Anna Veiga, responsable del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona – Dexeus Dona, durant la seva intervenció a la inauguració del curs 2018-19.

Veiga també s’ha referit durant la lliçó inaugural a la teràpia cel·lular, sobre la qual ha enviat un missatge d’alerta: en alguns casos s’utilitza aquesta metodologia de manera “frívola” i “pot comprometre la salut de les persones”, ja que “estem començant els assaigs clínics amb cèl·lules mare pluripotents per demostrar la seguretat d’aquests tractaments, per tant, estem molt al començament d’aquest camí”. La teràpia cel·lular consisteix a fer un transplantament de cèl·lules obtingudes al laboratori per comptes de fer el trasplantament d’un òrgan sencer perquè aquest recuperi la seva funció.

Novetats per al curs 2018-19

Durant l’acte, la rectora de la URV, María José Figueras, ha anunciat les novetats que s’implantaran aquest curs. Es posarà en pràctica un codi ètic i de bones pràctiques en sintonia amb el Pla Nacional de Valors, dirigit a l’estudiantat, professorat i PAS aplicable a la recerca, la innovació i docència, i es crearà l’àrea de compromís social, que aglutinarà les unitats i serveis d’aquest àmbit, com ara la URV Solidària, les polítiques d’igualtat o l’atenció psicològica.

Figueras ha fet èmfasi en la inclusió de la perspectiva de gènere en la docència, la recerca i la transferència. Més concretament, ha proposat la revisió dels continguts docents en aquest sentit; elevar la xifra de 5 dones doctores honoris causa a 8 en quatre anys per equilibrar progressivament el balanç d’honoris causa investits a la URV, i impulsar el tercer Pla d’Igualtat.

Per propiciar la participació de la comunitat universitària en la gestió i la presa de decisions, Figueras proposa impulsar la figura del delegat o delegada de curs, així com l’entrada d’un representant dels estudiants al Consell de Direcció i trobar una fórmula similar per al col·lectiu del Personal d’Administració i Serveis. La rectora també s’ha proposat avançar en l’administració digital i explorar fórmules de mecenatge per al funcionament de la Universitat.

La URV i el sistema públic d’universitats

En el capítol de reclamacions hi ha la concreció d’un Pla Nacional d’Universitats; la millora del finançament públic i l’obtenció de més autonomia de gestió, i la reducció de les taxes universitàries. El Consell de Direcció es proposa obrir una etapa de diàleg amb el Govern que permeti decidir la confecció de les plantilles i els estudis que s’ofereixen, i arrencar el compromís del Govern per fer un pla plurianual per a la construcció de les infraestructures paralitzades.

De fet, el director general d’Universitats de la Generalitat, Josep Pallarès, ha avançat que la Conselleria d’Empresa i Coneixement vol reemprendre els treballs per al Pacte Nacional per la Societat del Coneixement i equilibrar els actuals pressupostos per donar resposta a la demanda de reducció de preus públics. A més a més, ha anunciat, pel que fa al finançament , “la convocatòria ja preparada per a departaments i unitats de recerca que disposin d’un bona política de governança i personal i que facin de tractors a les seves universitats, de manera que els ajuts els aportin capacitat investigadora i força docent”.

Premis als millors esportistes i a les iniciatives del PAS i nomenament de professorat distingit

Durant l’acte s’han lliurat els premis als millors esportistes de la Universitat: Patricia Torres, estudiant de doble titulació del Grau de Bioquímica i Biotecnologia Molecular, en la modalitat esportiva de judo, i Roger Sans, estudiant del Grau de Nutrició Humana i Dietètica, en la modalitat esportiva de Cross.

També s’han lliurat els premis Xavier López Vilar que el Consell Social atorga a iniciatives del personal d’administració i serveis per a la qualitat i millora contínua de la gestió administrativa. Aquest 2018 han rebut el premi els següents projectes: “Gestió àgil de projectes”, de Jordi Pujol Ahulló, Cristian Martínez Roman, Daniel Torné Fernández i Gerard Cuello Adell; “Implementació de la tecnologia RFID al CRAI. Modernització del servei de préstec i foment de l’autoservei”, de Josepa Rius Masip, Montserrat Olivé Ollé, Carme Montcusí i Laura Tormo Tristany, i “Pla de continguts per a mitjans socials de la Facultat de Turisme i Geografia”, de Xavier Llauradó Vidilla i Albert Puente Mallol.

Per últim, s’han nomenat professors distingits de la URV els professors següents: Maria Teresa Colomina, professora del departament de Psicologia; Maria Elena Fernández, professora del departament de Química Física i Inorgànica, Rosa Maria Marcé, professora del departament de Química Analítica i Química Orgànica; Salvador Anton, professor del departament de Geografia; Maria Cinta Bladé, professora del departament de Bioquímica i Biotecnologia, i Josep Maria Tomás, professor del departament de Ciències Mèdiques Bàsiques.

Durant l’acte, el president del Consell Social, Joan Pedrerol, ha destacat que la posició de la URV és el fruit de la visió que han tingut totes les persones que l’han dirigida i ha explicat que les persones que estan al capdavant han de fer-se sempre la pregunta “quin valor net aportarà aquesta decisió?”. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha expressat la disposició de l’Ajuntament per col·laborar amb la Universitat, que és “un agent bàsic per al desenvolupament del futur”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*