06/03/2018

La URV participa en una recerca per analitzar el model comunitari d’atenció en Salut Mental

270 voluntaris de la comunitat de la salut mental a Catalunya han pres part en aquesta recerca de ciència ciutadana liderada per la UB i la Federació Salut Mental Catalunya

Aquest dimarts s’han presentat els resultats de la recerca Jocs X la Salut Mental, un projecte de ciència ciutadana que analitza les interaccions entre persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors de forma participada, i vol aportar nou coneixement sobre el model d’atenció comunitària en salut mental.

La recerca s’ha dut a terme mitjançant jocs digitals i hi han participat 270 individus que conformen l’ecosistema d’atenció i cura en salut mental: primera persona (62,6%), cuidadors tant professionals com no professionals (25,6%) i altres com ara amics o familiars (11,9%). Per realitzar la recerca es van  dur a terme 45 sessions en quatre ciutats de Catalunya (Lleida, Valls, Sabadell i Girona) entre  els anys 2016 i 2017.

Els principals resultats dels jocs posen de manifest que les persones amb trastorn mental realitzen el major esforç per tal de contribuir al benestar comú, però també són els més exposats i vulnerables. Les seves decisions en els jocs revelen confiança, reciprocitat, cooperació i sentiment de col·lectivitat. D’altra banda, la cooperació i l’optimisme dels cuidadors i professionals són elements clau per a la comunitat.

La recerca l’han dut a terme el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona i la Federació de Salut Mental Catalunya en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, la Universidad Carlos III de Madrid i Abacus i els resultats han estat publicats en un article científic a Scientific Reports.

Imatge d’una de les sessions participatives durant el Dia Mundial de la Salut Mental de Lleida amb l’investigador de la URV, Jordi Duch.

Així doncs, segons els resultats del treball, les persones amb problemes de salut mental són les que més han contribuït al benestar col·lectiu. “Aquest col·lectiu és doncs, el que ha fet més esforços per assolir l’objectiu col·lectiu, marcant així un paper destacat pel bon funcionament de l’ecosistema. La seva major predisposició a contribuir en una acció col·lectiva es pot veure com una manera de reclamar el seu lloc a la comunitat” explica Josep Perelló, investigador de la UB i líder de la recerca.

D’altra banda, quasi 8 de cada 10 cuidadors professionals i no professionals han actuat de manera cooperativa, i en el 65% dels casos esperaven que el propi company també cooperaria. Perelló afegeix: “El grau elevat de cooperació i optimisme dels cuidadors és fonamental: consolida el seu rol essencial en el model comunitari d’atenció en salut mental.”

“Els resultats constitueixen un punt de partida i un cas d’èxit per discutir propostes concretes orientades a promoure la inserció social de les persones amb problemes de salut mental, incrementar els serveis comunitaris i impulsar polítiques actives de promoció de la salut mental i  prevenció de l’exclusió” explica Xavier Trabado, vocal de la Federació Salut Mental Catalunya, i un dels familiars que ha participat en la recerca.

En aquest estudi, la URV hi ha participat mitjançant el grup de recerca Alephsys amb l’investigador Jordi Duch, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques,  des d’on desenvolupat la plataforma d’experimentació social anomenada “Citizen Social Lab”. Aquesta plataforma permet moure els experiments de comportament a entorns oberts mitjançant tecnologies mòbils i eines de participació ciutadana. Està en marxa des de 2013 i ja s’hi ha dut a terme 15 experiments, entre ells aquest relacionats amb l’estudi dels jocs per la salut mental. La  programació i el disseny tecnològic de la plataforma s’ha fet des de la Universitat, mentre que els experiments que s’han creat dins de la plataforma han estat en col·laboració amb les altres universitats participants en el projecte.  La URV també ha pres part en l’anàlisi de les de les dades obtingudes dels experiments, on han aplicat mecanismes de classificació i de machine learning per intentar identificar patrons de comportament.

La cohesió de les relacions per millorar la salut mental

Per a la Federació Salut Mental Catalunya i el conjunt del moviment associatiu, recerques d’aquest tipus reforcen la idea de que la recuperació en salut mental depèn de la interacció de molts factors i de la cohesió en les relacions entre els diferents actors de l’ecosistema format per les persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors professionals o no.

Així mateix, la recerca suggereix que “l’acompanyament i la promoció de l’apoderament d’aquestes persones te un impacte molt positiu, doncs les persones amb problemes de salut mental han demostrat ser les que més cooperen per contribuir al benestar col·lectiu. Aquesta característica reforça la idea que els models d’atenció comunitària poden marcar una diferència en el procés de benestar i recuperació” apunta Trabado .

Des de la Federació Salut Mental Catalunya, se segueix treballant per assolir més suports i més recursos lligats al model d’atenció comunitària, així com un acompanyament a la xarxa d’entitats que treballen per la millora de la de salut mental.

Ciència ciutadana i teoria de jocs per estudiar la comunitat de salut mental

El dispositiu experimental, implementat en tauletes electròniques, simula interaccions socials estratègiques basades en la teoria dels jocs i plantegen dilemes socials (que posen en tensió l’interès individual i el bé comú).

D’altra banda, els experiments es van dur a terme durant 2016 en un entorn socialitzat i en condicions quotidianes, com ara la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental o un club social. “En aquest context s’ha volgut mesurar de forma innovadora i multidisciplinària la cohesió social dels grups format pels diferents actors que intervenen en la recuperació en salut mental”, apunta Perelló.

Referència de l’article: Anna Cigarini, Julián Vicens, Jordi Duch, Sánchez, and Josep Perelló, Quantitative account of social interactions in a mental health care ecosystem: cooperation, trust and collective action, Scientific Reports 8: 3794 (2018). Doi: 10.1038/s41598-018-21900-1 .http://www.nature.com/articles/s41598-018-21900-1


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*