29/05/2019

L’ocupació dels creueristes dels espais públics a Barcelona “expulsa” el veïnat i els altres turistes

Un estudi de la URV analitza la mobilitat d’aquest turisme i la negociació que comporta la seva arribada per a l’espai públic a la ciutat

Una imatge de la plaça Reial de Barcelona, on s'ajunten veïns, turistes individuals i turistes de creuer.

El turisme de creuer està en alça i el 2018 va superar per primera vegada la xifra dels tres milions de visitants que van visitar Barcelona arribats en creuer. Els impactes d’aquesta modalitat turística s’han analitzat des de diferents vessants i ara un estudi de la Universitat Rovira i Virgili ha aprofundit en la manera com l’arribada de grups de turistes de creuer en espais públics influeix en l’ocupació de l’espai, tant des del punt de vista quantitatiu —de concentració de persones en moments determinats— com qualitatiu —de l’impacte que té amb els altres ocupants: altres turistes i veïns. És a dir, ha comprovat com l’espai s’omple, se satura o canvia d’usos segons els fluxos de persones i com canvien les relacions entre les persones que hi conviuen.

L’investigador Antonio Paolo Russo i la doctoranda Fiammetta Brandajs, del grup de recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) —del Departament de Geografia de la URV— han analitzat dues places de Barcelona durant un mes seguit: la plaça Reial i la plaça dels Àngels. La primera forma part de l’itinerari turístic de creuer, mentre que l’altra no, tot i que durant els dies de creuer també incrementa el flux del trànsit. El seguiment va ser durant un mes (març 2017) abans i durant la Setmana Santa. Així, durant quatre setmanes es va poder fer la comparació entre els dies en què arribaven els creuers i els que no.

L’investigador Antonio Paolo Russo i la doctoranda Fiammetta Brandajs, del grup de recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET).

Han utilitzat càmeres fixes instal·lades als terrats de les dues places i n’han fet el processament de les imatges per ordinador. Es tracta d’una recerca quantitativa —amb les dades recollides per les càmeres— i amb qüestionaris a les persones per identificar quin perfil tenien els qui les ocupaven. També era una recerca qualitativa, per la qual cosa han observat la relació que s’estableix entre els diferents grups: turistes individuals, treballadors del barri i creueristes. En aquesta negociació de l’espai públic, doncs, han analitzat qui provoca la reacció dels demés altres en primer lloc.

En el seu treball han arribat a la conclusió que els grans grups influencien tant en el comportament de la resta com en la percepció: senten que un espai on hi ha una sobreocupació ja no és seu sinó que es produeix una apropiació per part d’un col·lectiu (en aquest cas els creueristes) que expulsa els altres, no només des del punt de vista físic sinó de percepció de sentiment d’identitat, de propietat, etc.  “La percepció és que als espais on hi va el turisme de creuer és molt invasiu”, apunta l’investigador Paolo Russo.

Visites concentrades

La visita dels creueristes es concentra en un espai-temps molt concret i això “és el més nociu”, apunten els investigadors, perquè aquest comportament influeix en l’aprofitament de la plaça per part dels turistes que no són grans grups. Normalment l’ocupació principal dels creueristes va de les 11.00 del matí a les 16.00/17.00 de la tarda. Cada creuer funciona de manera independent i el patró d’ús de la ciutat és molt marcat: desembarquen al Port, pugen per la Rambla i fan excursions molt similars. És per això que hi ha una gran tendència de concentració. Els  generalitza que estan poc temps a la ciutat, gasten poc (una mitjana de 50/60 euros per dia), ocupen molt d’espai i no és el clàssic perfil de turista que es queda a la plaça una estona i es pot relacionar amb la gent.

A la Plaça Reial, quan hi ha grans grups, els altres “ocupants” desapareixen. En canvi, a la dels Àngels, fina i tot a hores d’alta ocupació no hi ha processos d’exclusió. Els turistes de creuer queden més integrats “i això és bo pel que deixa des del punt de vista econòmic i social i d’ocupació d’espai”, apunta Fiammetta Brandajs . A la dels Àngels el comportament és diferent i “era difícil de saber qui era el creuerista”, conclou.

Els investigadors consideren que cara a les polítiques urbanes o de gestió turística la redistribució dels turisme de creuer és important. Proposen la figura d’un gestor que hauria d’impulsar una política proactiva de redistribució. Són conscients que és molt complicat, ja que és un negoci privat en una àrea de competència estadal, i un canvi de model requeriria un posicionament clar dels actors que intervenen en la gestió del port. A més, posen de manifest que les obertures de les terminals noves es plantegen sempre en positiu “perquè es valora des del punt de vista econòmic i mai de temes de impactes materials a la ciutat i els ciutadans”. S’han posat de manifest sobretot els aspectes relacionats a amb l’impacte físic dels creuers i la seva petjada ecològica, però encara costa reconèixer l’efecte social sobre els espais .

Aquesta recerca forma part del projecte Politur, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat sobre polítiques territorials en la gestió dels destins turístics en l’època de les mobilitats. Paolo Russo n’és el coinvestigador principal.

Referència bibliogràfica: Fiammetta Brandajs & Antonio Paolo Russo (2019) Whose is that square? Cruise tourists’ mobilities and negotiation for public space in Barcelona, Applied Mobilities, DOI: 10.1080/23800127.2019.1576257


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*