Decàleg post Covid-19 amb una sèrie de propostes per discutir i posar en pràctica

La nostra espècie està fent una catarsi en plena revolució científica i tecnològica, que ha de servir per plantejar estratègies de futur. S’ha d’aprofitar la situació d’incertesa per impulsar grans transformacions i evitar que l’espècie col·lapsi. Amb aquesta finalitat proposo un decàleg amb una sèrie de propostes per discutir i posar en pràctica.

1. Necessitem un increment substancial de la consciència crítica de l’espècie, coses que s’ha posat de manifest amb la crisi de la Covid-19. Cal una nova consciència operativa dels humans al planeta, tenint en compte que el més important és la supervivència de l’Homo sapiens.
2. L’aïllament que hem sofert una part important dels humans en alguns territoris històrics ens han de fer reflexionar sobre la individualitat col·lectiva. Això vol dir, com hem plantejat en llibres publicats anteriorment, que no s’ha de col·lectivitzar la individualitat, sinó que cadascú de nosaltres ha d’aportar els seus coneixements personals per construir la comunitat.
3. El confinament ens ha fet entendre que necessitem una ràpida socialització de la tecnologia, sobretot pel que fa a la comunicació, perquè necessitem incrementar la nostra sociabilitat, ja que la història s’ha accelerat. Hem de recordar que les eines i el llenguatge ens han fet humans.
4. Hem de parar immediatament la globalització, és a dir, la uniformització d’espècie al planeta. Ho hem de fer ara que encara hi som a temps.
5. Hem d’incrementar, o com a mínim mantenir, la diversitat de conductes i cultures, les llengües de la memòria del sistema humà a la terra, com a garantia de tenir capacitat informativa de com s’ha fet la humanitat.
6. Hem d’incitar la planetització com a estratègia de l’Homo sapiens de mantenir la informació de la nostra espècie fins que siguem capaços de desenvolupar una consciència operativa que la pugui integrar.
7. Tot això ens ha de permetre incrementar la sociabilitat. Això significa augmentar la capacitat de ser complementaris en la construcció de les formacions socials al planeta. No augmentar la competitivitat si no la competència de l’espècie.
8. Intentar fer un treball de dissuasió per una dinàmica de desaparició del líders, doncs aquests no fan falta en ple moment de la revolució científica i tecnològica. El que necessitem són espècimens i col·lectius organitzats i no jerarquitzat.
9. Precisament, eliminar la jerarquia primat ha de fomentar la consciència operativa i col·lectiva.
10. Tot això en benefici de l’equilibri social i ecològic del planeta i la desaparició de les classes socials com a motor històric. El capitalisme és un sistema anacrònic i fòssil i no soluciona els problemes que genera. Hem de contribuir a la seva extinció perquè no col·lapsi l’espècie.